Des del meu punt de vista

Nada (Janne Teller)

2012-01-27T09:00:00.000+01:00

Atenció amb aquest llibre:

Nada (Janne Teller, no confondre amb el de la Laforet, també molt bo) és un llibre polèmic: primer no el volien publicar, i ara és una lectura obligatòria a la majoria d'escoles dels països escandinaus.

Pierre Anthon és un jove que un dia va descobrir que la vida no té cap sentit. Cap. Per això, s'enfila dalt d'un arbre i mira la vida passar...mentre va cridant les raons per les quals la vida no té cap mena de sentit.

Això molesta als seus companys de classe (7è curs), que volen girar la truita i demostrar-li que sí que les coses tenen sentit...i decideixen fer una pila de coses amb sugnificat.

El "MONTÓN DE SIGNIFICADO" el comencen coses de poc valor (unes sandàlies, una canya de pescar...) són 20 alumnes i quan un d'ells ha deixat una cosa, ha d'anar a la següent persona i demana-li una altra.

La cosa es complica quan les coses que comencen a demanar són..... més que coses de poc valor. Sembla no haver-hi límits... religió, pàtria... res té límit, tot és prou significatiu.

Sincerament, és un llibre impactant, que fa pensar. Es llegeix molt ràpid: són 100 i pico pàgines però de lletra grandeta, amb un ritme de narració molt viu i ràpid.

Nada importa.
Hace mucho que lo sé.
Así que no merece la pena hacer nada.
Eso acabo de descubrirlo.

Premi pòster!! (BOBCATSSS)

2012-01-26T09:00:00.000+01:00

Quina sorpresa ahir a la tarda, quan ens van avisar que el nostre pòster sobre privacitat de dades a les xarxes socials (presentat al congrés Bobcatsss 2012 celebrat enguany a Amsterdam) havia guanyat el premi al millor pòster :-)

The firstprice winners!

Fa il·lusió! ^_^

Schiphol Airport i el avió KLM del terrat

2012-01-25T09:00:00.000+01:00

Ja he tornat del BOBCATSSS Amsterdam'12. Ha sigut molt breu, però pel que vist s'ho han currat molt (gran bufet de la welcome party!). A més he aprofitat per conèixer Utrech, i la seva biblioteca molona, jajajaj! (a veure si hi dedico una entrada, tot i que tinc pendent la de les libraries of Edinburgh...!).

Petita curiositat del viatge (a nivell turístic): al terrat de l'aerport de Schiphol hi ha un avió per entrar a mirar i xafardejar:

És de la companyia KLM, que diria que és la més important d'allà. A dins hi ha butaquetes amb fotos que semblen persones de veritat:

Amb terra de vidre, permet veure com estan posades les maletes que es facturen:

I també veure la cabina dels pilots, amb tot ple d'indicacions per saber que és i per a què serveix cada cosa:

Mai havia estat sota un avió........... :-)

[Marcapáginas] Sorteo 51. Goonies, Bibliotecas, Dalí y Pryca

2012-01-24T09:00:00.000+01:00

Hola coleccionistas! (y los que no lo sóis, también hola :D)

Ahora mismo estoy en Amsterdam (en el BOBCATSS) y he dejado la entrada de blog preparada des de domingo, espero que se publique bien.

Antes que nada, decir que la semana pasada no era un sorteo, era un premio directo! (no sé si quedo claro :D) Todos los que habéis participado os mandaré un marcapáginas. Si hay alguien de quién no tenga la dirección, me la puede hacer llegar a mi correo: eliramirez82(arroba)gmail.com

Esta semana ha ido muy bien, he recibido bastantes marcapáginas (gràcies Amanda!) y me ha servido para completar algunas séries de bibliobuses y Sant Jordi en los FGC, pues la mayoría eran del año 2000 y alrededores. A parte también había cosas muy chulas, cómo por ejemplo estos de la Fundació Gala-Salvador Dalí:

O éstos otros, del desaparecido Pryca. Por lo que pone en la parte de atrás, se hicieron 14 títulos... me pregunto si hubo 14 marcapáginas.... me encantan los que son de promoción lectora!

El título más moderno es el Jorobado de Notredame... y es una peli del 96. Quizá los marcapáginas son de ese año. ¿Alguien sabe más?

Tambien me compré unos en el FNAC. Son de los Goonies! estaban un poco caros pero siendo los Goonies... me los acabé comprando. Ojalá se animaran a hacer más marcapáginas de otras pelis míticas. O de series! Si hubiera marcapáginas de Verano Azul o Farmacia de Guardia, yo me los compraría :P

Bueno y finalmente vamos al sorteo.

Esta semana sorteo una especie de pack que lo componen 8 marcapáginas unidos entre sí. ¡Son ya un poco viejos! en cada marcapáginas se puede leer cosas que se encuentran en una biblioteca (libros, Internet, cómics, música, revistas...). Se pueden separar (hay una linia con puntitos) pero yo no lo haría... la gracia es que esten todos juntos, no? (bueno, quién gane, que haga lo que quiera, claro está!) :)

Bueno, recordad que para participar sólo hay que dejar un comentario. ¡Buena suerte a todo el mundo!

Número 34 de Bibliotecaris de paper!

2012-01-23T09:00:00.000+01:00

Feu clic aquí per llegir-lo!

La peli del domingo: El año de las luces (Fernando Trueba)

2012-01-22T09:00:00.000+01:00

El año de las luces ha sido la tercera peli que he visto este 2012. Me gusta mucho el cine español, digamos que me encanta, que soy fan. Además, soy súper fan de las denominadas pelis de la guerra civil, las típicas que ya nadie aguanta y que se llenan de tópicos como niños huerfanitos, dramas familiares y cartillas de racionamiento.

pelitristedelaGuerracivilespañolaconniñosporelmedio = mi género favorito XD

El viernes por la noche ví PA NEGRE, que es buenísima, ya la había visto en el cine (ver reseña). Y ayer por la noche (en el programa Versión española) ví El año de las luces, que no es una peli de guerra civil pero como se ambienta en la posguerra, pues que casi.

Es la primera peli dónde Jorge Sanz y Maribel Verdú actuan juntos formando pareja. Luego lo harán en muchas pelis más...

La peli es del año 1986 y por lo tanto todos estan muy jóevenes. Maribel Verdú esta mejor ahora pero Jorge no, jejeje... era el típico niño-actor (no olvidemos que una de mis peli favoritas es CRÓNICA DEL ALBA. VALENTINA)(¡cómo adoro esa película!)

Bueno, al caso. La película narra el desperar sexual de un adolescente. Él y su hermano pequeño ("hijos de caído") tienen símptomas de tuberculosi infantil y los mandan al campo, a un preventorio. ¿Qué pasa allí? pues que es un edificio governado por mujeres (sección femenina o cómo se llame) y la edad máxima para estar allí son 12 años. Pero como él está un poco enchufado, lo meten allí también...

Ejemplo de preventorio

Y en fin, como llevo diciendo ya en las dos pelis anteriores que he visto este año.... tiene algun buen momento, es entretenida...se deja ver, nada más. No es ni mucho menos una obra imprescinible.

Megaupload

2012-01-20T09:00:00.000+01:00

L'FBI (i poso la F apostrofada perquè així és com ho pronunciem, no? l'efebeí) ha tancat megaupload. Faria un escrit o un dibuix, però crec que la "Moderna de poble" ho sintetitza molt bé... :-)

Els Catarres

2012-01-19T09:00:00.000+01:00

Ahir al sortir de la feina vaig anar a un concert dels CATARRES. Sabeu qui són? són els que canten: "OH OH, JENNIFEEER, EM TUNEJARÉ EL COTXE PER TUUU" sí oi? feien un concert a l'Apolo (tr3sc).

Em va molar XD No me'ls havia escoltat massa en profunditat i la veritat és que tenen cançons xules,festives, estiuenques, fresques. A més, van versionar el Flying Free de Pont Aeri, un puntàs jajaja.

Veure videoclip de la Jennifer:

A la web d'ells us podeu descarregar el cd, el regalen.Tot i així, qui el vulgui comprar que sàpiga que tots els cd's a la venta estan personalitzats per ells mateixos (una bona campanya de promoció, s'ha de dir!!! :-D).

Pd. Recordem que el molt honorable exPresident de la Generalitat, el Jordi Pujol, va citar aquest estiu la cançó de la Jennifer per defensar el model d'integració que hi ha a Catalunya (paraules discutibles) ;)

Pd2. Sortir del concert, anar a veure el Barça-Madrid... i veure com guanya el Barça un cop més... no té preu!!!

Històries de la història de Barcelona (Dani Cortijo)

2012-01-18T09:30:00.000+01:00

Tot va començar una tarda de setembre, a les Jornades Europees del Patromoni. De la mà de l'historiador Dani Cortijo (altres Barcelones) ens vam endinsar pel Born i en vam descobrir els seus secrets. Ens va comentar que a part del blog tenia publicat un llibre amb el nom de "Històries de la història de Barcelona", i per tant, tard o d'hora havia de llegir-lo!!!

Algunes de les coses que surten al llibre ens les va dir ell en persona el dia de la ruta (jo vaig resumir-ho aquí al blog com vaig poder, tasca difícil!), altres no les coneixia i m'ha encantat saber-les. També és veritat que algunes les coneixia d'altres llibres que he llegit o rutes urbanes, però el Dani ho explica molt bé tot al llibre. L'heu de llegir!

Resumint puc dir que, tot i que sé més o menys la història de Catalunya, MAI NO ESTÀ DE MÉS RECORDAR-LA. Han estat anys i segles on des d'Espanya ens han prohibit la nostra cultura i la nostra llengua, i hem pagat milers de milions (va haver-hi un temps en que els barcelonins només podien tenir un ganivet a casa, i lligat a la pota de la taula de la cuina). El que resulta més fort és que tinguem carrers i places recordant gent que no s'ho mereix i oblidant a qui caldria recordar.

No puc ni pretenc que en aquesta petita (i humil :D) entrada surti tot el que diu el llibre, però deixeu-me comentar dos coses:

Una cosa que no sabia: Barcelona és una ciutat que va ajudar a establir el sistema de mesura actual (el metre ~km, etc). El 22 de juny de 1788 es va establir que un metre seria el que abans eren 3 peus de reu, 11 línies i 296 mil·lèsimes de línia.

Una cosa que sí sabia però m'ha servit per ampliar: coneixeu la història d'Enriqueta Martí? ha passat a la història com "la vampira del Raval". Segrestava nens i nenes per fer pomades i ungüents i vendre'ls als rics... molt fort tot plegat! Jo fa anys en vaig veure un curtmetratge i ara l'estan fent al teatre (tinc ganes de veure-la, per cert).

M'agrada molt parlar de Barcelona però no us vull aixafar la lectura del llibre. Resumint: si us agrada Barcelona i voleu conèixer els seus secrets, podeu comprar aquest llibre o agafar-lo de la biblioteca. Us agradarà!

[Marcapáginas] Sorteo... 50!!! Novedades y demás

2012-01-17T09:00:00.000+01:00

Y semana tras semana hemos llegado al sorteo número 50, que pronto es dicho! estoy a dos semanas de cumplir el primer año de sorteos :-)

Esta semana si que tengo novedades, el sábado estuve en el encuentro de la biblioteca de St Antoni, aunque sólo fueron los 20 últimos minutos y ya estaba casi todo el mundo recogiendo, je je je. Me fue bien porque aunque no cambié mucho, DESVIRTUALIZÉ (palabra moderna) a algunos que participáis en el sorteo, y estas cosas siempre hacen ilusión.

Aproveché también para comprar lo que tenía pendiente. Por ejemplo, los punts de la Catalunya fantàstica, de MC Coleccions (es decir, Conxi i Miquel) y los de l'Associació de Punts de l'Aigua, que han sacado 4 nuevos (Llegendes de Sant Hilari).

Más cosas...

- Jordi m'he consiguió el punt de Catalunya-Tunisia, del partido de la selección. Yo estuve en el campo animando (pese al frío que hizo ese día!) y me hace muy feliz tenerlo. Gràcies Jordi!!

- Gracias a Conxi i Miquel conseguí los de la Marató de Tv3, unos que hicieron los del Hospital de Campdèvanol (dibujados por Pilarín). Son dos, como veis, y del primero se levanta una solapa que simboliza el transplante de órganos (motivo de la Marató de este año):

Esta semana también me han llegado marcapáginas por parte de varios amigos/as. Unos son, por ejemplo, estos japoneses que no se ven muy bien (la imagen ha quedado muy blanquinosa...):

Y descubrimientos bibliotecarios, como por ejemplo que las Biblioteques de Barcelona han editado uno nuevo para seguir promocionando su blog, el bibarnabloc, que ganó el Premi Bloc 2011 en su categoría. Y otro es un descubriemiento en el CRAI de la UB (anuncia material cartográfico):

Y supongo que queréis saber lo del sorteo. Bien, es normal.

Esta semana han habido 14 participantes y el ganador ha sido.... PERE C! felicitats! Me alegra ver que llegan nuevos participantes. Benvinguts, bienvenidos, espero que paséis un buen rato en este blog.

Hoy el sorteo es un poco especial.... digamos que tengo marcapáginas nuevos pero de repetidos no tengo nada especialmente bonito como para celebrar este 50º sorteo... por lo tanto, EN PLAN EGOCENTRISTA TOTAL (mejor reconocerlo que me lo digáis o lo penséis, no??)(quien avisa, no es traidor) pues eso, que he decidido que a cada participante le regalaré un marcapáginas hecho por mi :D

Pero en vez de haber un modelo y imprimir copias, cada marcapáginas será único y especial. Ahora he dibujado unos cuantos de muestra....

Son en papel blanco y el dibujo en blanco y negro... (con un toque de color con rotulador jajaja). No os lo toméis como algo serio, ya sé que no es un gran premio, pero, es una manera de dar algun regalo personalizado a los que vais entrado cada semana.

Podéis escojer el dibujo... esto son solo muestras. Si os gustan los marcapáginas musicales os hago un dibujo musical... si os gustan los animales leyendo (EHEM!) pues lo mismo.... ya diréis. Y si no os mola pues esperad al sorteo 51, que volveré a sortear marcapáginas de verdad!!!!

Feliz semana!

Museu blau (Museu de Ciències Naturals (NAT)

2012-01-16T09:00:00.000+01:00

Aquest cap de setmana he estat al Museu d'Història Natural de Barcelona, el "Museu Blau" ("NAT"). Abans estava al parc de la Ciutadella... era molt maco, tenia un aire antic de l'época de la exposicó universal (aquí en parlo una mica, tot i que d'aquesta entrada farà ja quasi 4 anys!) i ara està a on hi havia el Fòrum l'any 2004.

És molt modern i polit, però per al meu gust crec que s'ha perdut l'essència. Un museu ple d'animals dissecats és més maco dins un edifici antic ;-)

Bé, abans de res dir que a mi les pedres / minerals i els insectes (BITXOS) no m'apasionen. Per tant, tot i que el Museu té una col·lecció gran, la part de bitxos i pedres me la vaig passar una mica per alt.

Quan entres, una de les novetats són uns robots que es mouen si t'hi poses al davant. Un és el cranc que veieu aquí a sota i l'altre és una formiga, tot i que d'ella no et tinc foto! fan molta gràcia :)

Just a l'entrada hi ha també una exposició temporal, però era una mica lletja pel meu gust (oju! és un criteri personal!). Després ja vénen els animals, concretament els antics, els prehistòrics. Com aquesta cosa:

I després de veure molts minerals, pedres, bitxos, papallones de molts colors i escarbats de moltes mides, arriba la part interessant, la dels animals dissecats. Com aquest rat-penat enorme:

O aquests bitxos amb totes les seves dents a punt de mossegar:

Una cosa curiosa: veieu la tortuga que hi ha aquí a sota? és una cosa que mai m'havia plantejat però la columna vertebral de l'animal fa forma de corva, al igual que el "caparazón". És molt curiosa la manera com tenen exposada aquesta pobra bèstia, com si fos una capsa :'(

I finalment, el Rei de la Selva.

És un lleó E-NOR-ME, res a veure amb els lleons femolencs que vam trobar a la Reserva Africana de Sigean...

Conclusió: està bé, és un bon museu. Però jo preferia l'anterior... era més acollidor, més "de tota la vida". Si voleu anar-hi, podeu fer-ho els diumenges per la tarda, que és gratis.

Més informació del museu, aquí.

La peli del domingo: El gato con botas

2012-01-15T09:00:00.000+01:00

Esta semana he visto EL GATO CON BOTAS. Para despistados, es la película que ha convertido en protagonista al gato que sale en Shrek, el de la voz de Antonio Banderas, el gato de los ojitos:

Por eso mismo, la peli no tiene nada que ver con la historia original de "El gato con botas" (cuento popular recopilado en 1697 por Perrault)

El gato que ponía ojitos de niño bueno ha vuelto a las pantallas con una peli para él solo. En esta aventura se dispone a conseguir la gallina de los huevos de oro que vive en un castillo encima de una nube... a la cuál se llega con judías mágicas que crecen y crecen. ¿Os suena la historia? Nada nuevo... se añade en el pack a una gatita y un huevo, Humpty Dumpty. ¿Sabéis quién es? Es un personaje conocido popularmente, aunque no demasiado en España. En la wikipedia podéis leer información.

En fin, en resumen: un gato, una gata y un huevo se van a buscar la gallina de los huevos de oro... y como toda peli de dibujos, nada es tan fácil como parece (hay malos malísimos, traidores, etc.) pero al final, claro está, todo acaba bien.

Bastante previsible, pero entretenida...

Seguirem somiant

2012-01-13T09:00:00.000+01:00

Porto un parell de dies una mica desinflada... (una mica a causa de tot). No puc ni he de queixar-me, no seria just. A vegades, quan estem una mica tristos o desanimats, només cal mirar al nostre voltant i llavors sentir que som afortunats.

En tot cas avui, divendres, us deixo amb aquesta cançó. És molt bonica... :-)

Bon cap de setmana!

Hi ha un home que ha marxat de casa

que no ha acceptat la rendició
un home en braços del seu àngel
hi ha algú que ja ha vençut la por.

Un home agafa una guitarra
un home llença un crit al vent
un home mira el buit i salta
hi ha algú que ha ja burlat el temps.

Seguirem somniant
escoltarem la llum
mentre el món es mou dins els teus ulls.

Seguirem somniant
ensorrarem els murs
mentre el món es mou dins els teus ulls.

Hi ha un home que ara esten les ales
un home que ha tocat el cel
no tornarà mai més a casa
hi ha algú que ja ha pagat el preu.

Seguirem somniant
escoltarem la llum
mentre el món es mou dins els teus ulls.

Seguirem somniant
ensorrarem els murs
anirem sempre més lluny
seguirem cantant
ecoltarem la llum
mentre el món es mou sense els teus ulls.

Hi ha un home per la corda fluixa
hi ha un home que ara ja és del món.

Píldoras azules (Frederik Peeters)

2012-01-12T09:00:00.000+01:00

Ja sé que ahir vaig parlar d'un llibre, però avui també ho faré. Ahir a la nit vaig llegir "Píldoras azules", una novel·la gràfica que em va recomanar la meva amiga Naiara (i que ella tb la va llegir per recomanació d'un altre amic seu). Si una obra es recomana de boca en boca, senyal de que val la pena, no? Doncs en poques línies intentaré que sigueu vosaltres els propers en llegir-la.

Píldoras azules es la història de tres persones i una malaltia. Per un costat tenim al Frederik, home que es guanya la vida dibuixant còmics; i per l'altra la Cati i el seu fill. La malaltia? mare i fill tenen el virus VIH (~Sida).

Què farieu si us enamoressiu d'una persona contagiada? quines pors tindrieu? (a part de les evidents, clar...), que pensarieu? com enfocarieu la vostra vida? i el nen de tres anys que teniu parcialment al vostre càrrec?

Trobo que és un gran còmic, m'ha agradat molt. Cal dir que de bones a primeres mai m'hi haguès fixat o mai me l'haguès emportat a casa, doncs el tipus de dibuix no m'atrau massa, a priori (serà que em vaig acostumar a les figueres rodonetes i de tonalitats grises dels japonesos dels 80). El còmic és en blanc i negre, pur, sense matissos.

Dur pel que suposa, però ben explicat i ben enfocat. Els tres personatges són entranyables. Ja em direu que us ha semblat!

La memòria de les formigues (Iolanda Batallé)

2012-01-11T09:00:00.000+01:00

Sóc molt clara amb els llibres: si no m'agraden o se'm fan pesats, els deixo. Tot i així, un petit percentatge es salva de la crema i m'obliguen a acabar-los. Això m'ha passat amb aquest llibre, La memòria de les formigues.

Un llibre que comença parlant de perdre les ganes de viure i el perquè això no s'explica a les escoles mereix la meva atenció.

Poques pàgines després, diu: "col·leccionar també dóna ganes de viure. Proporciona un objectiu clar i aquest, en el cas d'algunes col·leccions, pot ser infinit. No et pots morir fins acabar la col·lecció i això sempre ajuda a viure. Tens un repte, una motivació, una il·lusió a la vida". No és aquest un bon principi??

Com deixar un llibre amb tan bon començament? L'autora, Iolanda Batallé, escriu la història de la Joana, una noia que ha viscut de tot (perds el compte de les vegades que s'ha liat amb algú!), ha treballat de tot i que finalment busca el sentit de la vida netejant la platja amb un tractor.

A la platja s'hi troben moltes coses, i ella les agafa per compartir-les amb la seva filla Maria, de sis anys, i la seva parella, en Jofre, que va néixer en un iglú i que al venir aquí es va canviar el nom.

Confesso que en algunes parts el llibre se m'ha fet pesat, però, sempre trobava un motiu que em deia: "no em deixis de llegir". Per exemple, quan parla dels bolígrafs de colors. Segur que vosaltres també en teníeu, aquells bolis amb 4 o 5 tintes... del sorollet que feia "quan l'enganyes". I parla també de la felicitat... de moltes maneres, diu que si somrius sembles idiota, si sembles bona persona, sembles idiota. I no hauria de ser així, té raó! som un món de merda, a vegades.

"No em queda clar com una persona incapaç d'expressar el que sent pot estar preparada per la vida, per fer diners sí que ho està, però la vida està en un altre lloc, la vida és una altra cosa"

Estimar a algú que no t'estima (o que no sap estimar), però que va fent i no et diu res, no és bo; desequilibra. El que estima fa un esforç extraordinari per compensar la mancança d'amor no comunicada de l'altre i en aquest esforç inconscient es cansa i s'entristeix"

Em puc passar l'estona copiant frases del llibre, ... són molt bones. També té parts de riure, com quan explica el que és la APGA (Associació de Petadors de Granets Anònims)... ^^ és una bona pàgina!

Sobre si recomanar aquest llibre o no, doncs mireu, no ho sé. Entendria que es pogués fer llarg però té una màgia especial que t'empeny a continuar-lo (he trigat molt en acabar-lo, l'he renovat dues vegades, visc al límit ¬¬u).

De fet, he hagut d'esperar fins a les últimes pàgines per descobrir com d'important és aquest llibre. A la pàgina 250 he trobat una de les frases que em farà de lema aquest 2012 i potser la resta de la meva vida:

AMB L'OBJECTIU DE TENIR UN FUTUR, ENS QUEDEM SENSE PRESENT.

Penseu-hi!

[Marcapáginas] Sorteo 49

2012-01-10T09:00:00.000+01:00

Hola!

Como va la vuelta al trabajo? Por suerte hoy es martes y viendo marcapáginas se nos va a alegrar el día jejejeje :)

Bueno, como todo el mundo habla de ellos, yo no voy a ser menos: ¡ya estan aquí los nuevos Salamandra! Y directamente os hago un copiar-pegar del blog de Mondopunt :)

Me da pereza quitar la franja verde jejeje

Esta semana ha habido 16 comentarios, pero 15 válidos (anónimo del Basaltar no vale :D). Y después de un súper disputado sorteo en la web "random.org", el premio DIBBUKS se lo lleva Paula. Felicidades! A todos los otros, no perdáis la esperanza, seguro que algun día os tocará!

Esta semana voy a sortear 4. Los primeros tres son éstos.

Los dos verticales son de la Coordinadora d'ONG Solidàries, y el de abajo horizontal es del 2011: Any del voluntariat i de l'apropament de les cultures.

Y luego, súmandose al pack, éste otro:

Es un solo, lo que pasa es que lo he puesto del derecho y del revés. Es de un club de gimnasia rítmica que ha montado en Lloret y Blanes la campeona Elena Vitrychenko (si queréis saber más, Wikipedia in english) :)

Y bueno, dicho el resultado y mostrado el nuevo sorteo, yo me despido ya. Tengo que pensar algo para la semana que viene, que es el SORTEO NÚMERO 50! aunque no sé si celebrarlo en el número 52, que se supone que será el primer aniversario del sorteo... hmmm... lo pensaré. De mientras, buena semana a todo el mundo!

Bibliotecaris de paper, número 33

2012-01-09T09:00:00.000+01:00

Espero que hagiu tingut una bona re-entrada.

Jo, personalment, ja tenia ganes de rutina urbana :)

Podeu llegir el número 33 aquí.

La peli del domingo: La vergüenza (David Planell)

2012-01-08T12:11:00.003+01:00

La vergüenza: esta ha sido mi primera peli del 2012 (bueno, en realidad fue Mamma Mia, pero las que ya he visto no las cuento).

Dice la propia película, que cuando te pierdes en un bosque no es la falta de hambre la que te mata, ni la falta de sed, ni que te coma un oso. Lo que te mata es la vergüenza de admitir que estás perdido en un bosque, y mientras intentas solucionarlo tu solo, te mueres (de hambre, de sed, de ser comido).

La película habla de vergüenza, de la vergüenza de unos padres que no saben si son capaces de seguir adelante con el proceso de acogida/adopción de un menor con algunos problemas de conducta. Vergüenza de pensar que lo tienen que devolver.

Manu, el niño peruano que vive con Pepe y Lucía no se acaba de adaptar, y sus padres de acogida ya no saben como afrontar esta situación. Lo que vemos en la película es el transcurso de un sólo día, suficiente para que nos hagamos a la idea.

España es un país con un índice de adopción muy alto, pero un 10% de casos fallan. Éste podría ser uno de ellos.

Este es el primer largometraje de David Planell, tras haber realizado 4 cortos y haber sido guionista en varias series de televisión. La peli está protagonizada por Alberto San Juan y Natalia Mateo.

La peli no mata, pero se deja ver.

Restaurant de la setmana: Peggy Sue

2012-01-07T13:10:00.000+01:00

En el que portem d'any encara no he anat a cap resturant nou, però m'he adonat que no vaig arribar a parlar del Peggy Sue, una hamburgueseria molt típica que hi ha al començament de la Travessera de Gràcia (núm. 35), molt a prop de Francesc Macià.

El Peggy Sue és de color rosa i et transporta a altres temps. Mireu, sinó:

Hi vam anar a sopar amb gent de la uni i la veritat és que ens va agradar molt, almenys a mi! Les hamburgueses són molt completes i els postres són la canya (demaneu el brownie i flipareu XD). A la web hi podeu trobar la carta (pdf). Del brownie diu: Volverás sól por esto. Nuestro brownie es totalmente casero con nueces. Para llorar de gusto! (això sí, ompla molt!! XD)

La música és totalment d'aquella época i el personal és molt simpàtic. També hi ha maquinetes d'aquelles que poses diners i sonen cançons (jukebox).

Segur que tard o d'hora repeteixo, ni que sigui per prendre un batut (rosa) de maduixa :)

Valoració final: 7,6

Varietat de menú /carta: 7

Quantitat de menjar: 7,5

Qualitat/preu: 7

Tracte personal: 8

Ambient local: 8,5

Dia de Reis (i "Pongo")

2012-01-06T12:13:00.001+01:00

Ja han passat els Reis! :-)

M'han deixat dos llibres:

El del Zafón, Prisionero del cielo (digueu-me simple, però sóc súper fan d'aquest home i les seves històries de la Barcelona gris!) i el Jo confesso del Cabré, que sembla que pinta bé. Quan me'ls hagi llegit ja en parlaré i us diré :)

Un dia de la setmana vinent passarà el "Rei coix". En realitat els reis no són tres, sinó 4... i el rei coix passa més endavant, perquè va coixet ^_^

I a més, amb els meus amics hem fet (per segon any consecutiu) un PONGO. Què és? fàcil, jo us explico: la majoria de gent fan amics invisibles. Nosaltres fem pongo. Un pongo és regalar una cosa que tens per casa i que no et serveix de res (¿DÓNDE **** PONGO ÉSTO?)

Total, que el que s'ha de fer és buscar algo que tinguis per casa. Algo que hauries d'haver tirat fa temps però que pel que sigui no ho has fet.

El que és un PONGO per un, pot ser un NO PONGO per un altra (algo que a tu et sigui útil). El que passa es que a vegades hi ha PONGAZOS (algo que no és útil per ningú)

Jo vaig regalar un pack de pongos (una caixeta, un ambientador que feia peste, un necesser cutríssim de revista barata... jiijijij).

Quan vaig obrir el meu regalet, em vaig trobar amb un PONGAZO que més aviat era un "TIRO":

Un calendari de xocolatines d'advent........ buit ¬¬

Però al llarg de la nit em vaig poder apropiar d'altres "pongos" que ningú volia, com ara un súper pòster de la Capella Sixtina (quedarà molt bé al pis) o un barquito chiquitito amb dos chinitos de la suerte (ELS RECORDEU?)

Últimes lectures gràfiques 2011

2012-01-05T10:49:00.002+01:00

Tal com vaig fer amb les pelis fa uns quants dies, aprofito per posar les últimes lesctures "gràfiques" que vaig fer al 2011, així ja estic a punt pel 2012 :-)

El invierno del dibujante

Paco Roca, (autor d'Arrugas) explica en aquesta obra les condicions que tenien que soportar els "dibuixants de tebeo" a la dècada dels 50. Molta feina, renunciament de drets, sou no gaire alt..

I va ser quan cinc dibuixants (Cifré, Conti, Escobar, Giner i Peñarroya) van abandonar Bruguera i van fundar la revista Tio Vivo.

Es tracta d'uns fets que van passar realment i sempre és interesant saber-ho.

Rojo país, rio amarillo

Un altre còmic basat en fets reals, aquest cop sobre la Revolució Cultural que va patir la Xina a mitjans dels anys 60.

Tothom ha sentit a parlar de Mao Zedong però la veritat és que no tothom coneix tot el que va passar realment. I això que no fa tants anys!

Les prohibicions, les censures, el perseguiment d'intel·lectuals, la re-educació als camps...

Aquest llibre en parla, des del punt de vista d'un jove de 13 anys.

Mi organismo en obras

Comparat amb la resta de la entrada, aquest potser és el més fluix (els altres són molt bons!).

És el pas de la infància i l'adolescència d'un nano aficionat a llegir tebeos als anys 80. És una petita història i per alguna cosa o altre ens hi podem sentir representats.

Barcelona TM

Interessant obra, ja que ens permet veure Barcelona des del punt de vista de 33 autors diferents.

Podem trobar-hi històries reals, quotidianes, de ciència ficció... totes amb el denominador comú de Barcelona.

Algunes em van agradar més que d'altres (tant pel tema com pel tipus de dibuix). El pròleg és de Màrius Serra.

Cielos radiantes

Vaig trobar aquest llibre a les novetats de la biblioteca de Lloret de Mar. Ja havia llegit algo de Jiro Taniguchi, per tant vaig agafar-lo quasi sense mirar de què anava.

És una obra molt tendre i em va agradar: després d'un accident tenim un mort i un que sobreviu. Gràcies al cos del que sobreviu, el mort pot acomiadar-se bé de la gent que estimava.

Groenlandia - Manhattan

Aquest últim el vaig agafar perquè el recomanaven al blog de les biblioteques de Barcelona.

És un fet real(!): fa molts anys, un explorador de Groenlandia va tornar a Nova York amb uns quants esquimals dins el vaixell: 4 adults i un nen.

El nen va sobreviure i els adults van morir de tuberculosi poc dies després. El cas és que el nen anys després troba el seu pare... al museu (exposat). La veritat és que és molt trist, un nen perdut que mai sabrà trobar el seu lloc en el món...

J. R. Espax (Galeria d'Art Mar)

2012-01-04T09:00:00.000+01:00

No acostumo a entrar a galeries d'art, sempre penso que no van per mi... les veig pel carrer, tan lluminoses la majoria, plenes d'obres d'art, quadres, escultures... jo no tinc diners per comprar-les... Tot i així, ahir vam entrar a una, amb l'Aina.

Va ser un descobriment hiperrealista... la col·lecció és obra de J. R. Espax, i exposa a la Galeria d'Art Mar (Grup d'Art Escolà) fins al 16 de gener (ahir innauguraven).

Hi ha quadres de persones, "bodegones" (moderns, llibres i ordinadors) i ciutats. El que m'ha encantat més són les ciutats. Bàsicament surt París i Barcelona, i com que sóc una enamorada de Barcelona, no podia treure els ulls d'allà.

Semblaven fotografies, però en quadre.

Adjunto dues imatges. Les he copiat de la pàgina web del Grup d'Art Escolà, espero que no importi ni estigui infringint cap dret (si fos així les esborraria).

Les imatges no fan justícia: veure-les en directe impresionen més, els colors són més vius, més reals. En sèrio, que val la pena! La galeria està a Pau Claris, 120.

Si l'aneu a veure ja em direu que us ha semblat!

[Marcapáginas] Sorteo 48. Empezamos el 2012!

2012-01-03T09:00:00.000+01:00

¡Ya estamos en el 2012!

Espero que la entrada de año os haya ido bien. Siempre es mejor empezar las cosas con buen pie! :-)

Estas semanas navideñas son un poco locas... no sé vosotros, yo estoy entre el trabajo de Barcelona y las comidas navideñas en Lloret. Y además hace un tiempo raro... frío con sol, calor con viento, frío con viento, viento con sol. ¿Alguna combinación más?

Bueno, vayamos a los marcapáginas.

El sorteo, bien!, hubo 11 participantes la semana pasada y la suerte ha caído en el número 1, ONE, guan! por tanto, Inma (cosiquina). Te mandaré un sobre con los marcapáginas un día de estos (casi seguro que después de Reyes)! :-)

Esta semana, cómo es la primera del año, hay un sorteo bonito: 4 marcapáginas de la editorial Dibbuks. A ver que os parecen:

Para participar hay que dejar un comentario en esta misma entrada.

Por mi parte estos días me han llegado unos de muy chulos que quiero compartir. para que los veais. Gracias Roser!:

Además, también quiero que veais éste tan bonito que me ha mandado Emma:

Me encanta la Navidad... lástima que ya se acabe!!!

Por cierto, mirad el balcón de mi casa... ¡¡¡ya vienen, ya vienen!!!!:

Feliz 2012 y portaros bien, que vienen los Reyes! :-)

(nos traerán marcapáginas????)

Últimes pelis vistes al 2011...

2012-01-02T09:00:00.000+01:00

Normalment parlo de pel·lícules el diumenge, però, farem una petita excepció: hi ha cinc pel·lícules que vaig veure abans d'acabar el 2011 i les vull deixar per escrit (però sense que passi massa temps, per això ho faig avui) :-)

1. El árbol

No confondre amb "El árbol de la vida".

Em va semblar un argument interessant però la posada en escena la vaig trobar sosa.

Va d'una dona que es queda vídua amb quatre fills. Tenen un arbre enorme al jardí i la filla petita comença a dir que l'esperit del pare s'ha quedat dins l'arbre.

Van passant coses, però em vaig cansar bastant dels personatges (una dona amb poca iniciativa, una filla massa egoista i uns germans força invisibles). No la recomano...

2. El origen del planeta de los simios

He de reconèixer que mai he vist cap planeta de los simios... per això no vaig mostrar cap interès quan la van estrenar... però com que me'n van parlar bé vaig decidir veure-la.

Em va agradar molt i la vaig trobar molt ben feta. El simi protagonista em va encantar! Ara crec que aprofitaré aquest 2012 per veure les anteriors (quantes n'hi ha, dues? el meu desconeixement és molt gran) (és que els micos de les pelis antigues fan una mica de por! XD)

La recomano.

3. Nowhere boy

Un dia estava al cine i vaig veure que anunciaven aquesta pel·lícula. Em van venir moltes ganes de veure-la, però després vaig llegir alguna mala crítica i ho vaig deixar còrrer. Però per sort finalment l'he vista. I m'ha agradat molt!

Nowhere boy ens explica l'història del jove Lennon, quan encara era un adolescent rebel i desconcertat, quan coneix al Paul... potser és una versió una mica lliure, no ho sé, però a mi m'ha agradat. I això que en cap moment es menciona la paraula Beatles.

La recomano!

4. De mayor quiero ser soldado

Buf... peli una mica xunga.

Va d'un nen de 8 anys que comença a sentir-se desplaçat a casa seva (per l'arribada de dos germanets bessons) i es refugia en la televisió, on ple d'imatges violentes comencen a inflar-li el cap.

La idea sembla bona però el ritme de la pel·lícula, els arguments, els desenvolupaments... no sé... no em van acabar de convèncer. És massa exagerada i extremista, crec.

No la recomano massa...

5. La piel que habito

L'última de l'Almodovar és una pel·lícula estranya però que em va encantar.
Ja la volia veure quan la van estrenar, però entre una cosa i l'altre han anat passant els dies i les setmanes...
L'argument t'atrapa. Està molt ben feta.
Com sempre, hi ha coses que no t'esperes i per tant millor veure-la sense haver llegit massa l'argument, així sorpren més.
La recomano!

Els meus 10 propòsits realitzables per al 2012

2012-01-01T09:00:00.000+01:00

Com cada dia 1 (des de fa només dos anys) em marco els meus pròposits realitzables i faig balanç dels propòsits del 2011. ^^

Aquests són els de l'any passat:

1. Acabar la llicenciatura o deixar-la per sempre -- SUPERAT. La vaig acabar, i com vaig dir ahir, he fet bastants cursos més per complementar ;)

2. Fer un mínim de 3 viatges -- SUPERAT.. Amsterdam, Roma, Madrid, Escòcia, Sud de França..

3. Llegir un mínim de 10 llibres - SUPERAT (veure entrada llibres 2011)

4. Arribar a les 52 pelis -- NO SUPERAT. M'he quedat a les 38, no és mal número, però bé...(veure entrada pelis 2011)

5. Acabar l'any i que Bibliotecaris de Paper encara segueixi actiu -- SUPERAT, i tant, més viu que mai!

6. Arribar als 15.000 punts de llibre classificats -- NO SUPERAT. M'he quedat als 14000, però bueno, no és mal número. Seguirem creixent.

7. Cuidar una mica més la meva salut -- SUPERAT, aquest any he posat una mica de seny ;) [ja no tinc mal de cap quasi mai!!!!]

8. Plantar un arbre-- NO SUPERAT, joder aquest propòsit se'm resisteix any rera any... :)

9. Tornar a Itàlia. Tornar a Viterbo. -- SUPERAT, visca!

10. Mantenir-me a prop d'una persona que he descobert...-- SUPERAT ^_^

I ara els del 2012. Com que aquest 2011 els he complert quasi tots (cosa que el 201o no va ser així) doncs amplio mínims, a veure com surt...(són quasi els mateixos, la meva vida és plana)

1. Formació: fer un mínim de tres cursos (val també l'àmbit no-bibliotecari, of course ;D)

2. Viatges: fer un mínim d'un viatge nacional (serveix Catalunya o Espanya) i un mínim de dos internacionals.

3. Llegir un mínim de 24 llibres (dos per mes)

4. Intenar, aquest cop sí, les 52 pelis.

5. Arribar als 18.000 punts de llibre classificats (això implica un creixement de 4000, ho veig difícil però no impossible. A canviar a saco saco... a veure on arribo! (s'accepten donacions ^_^).

6. Plantar un arbre (ei, ara sí, eh!)

7. Fer alguna cosa per millorar dibuixant... que no tinc cap mena de coneixement ni tècnica. I vull aprendre coses.... :)

8. Estalviar el 60% del que guanyo (aquest any m'he quedat al 57'9%). Tot i que tal com pinten les coses i la crisi.... més val no fer propòsits econòmics...

9. Aprendre a fer mitja XD (va en sèrio, que jo només sé fer ganxet i molt limitadament!)

10. Fer un mímim de 5 "barnatrescs" i un parell d'àlbums d'aquells de Hofmann

I aquí acaben els meus propòsits, a veure d'aquí un any com estan les coses :)

Bibliotecaris de paper ja no el contemplo perquè estic del tot segura que seguirà on està (esperem).

Resum 2011

2011-12-31T20:22:00.000+01:00

Tanco un bon any, molt bon any. La veritat és que si que han passat algunes coses dolentes i/o tristes, però això és com sempre, i aquest any 2011 les coses positives han tingut molt més pes. No sé com serà aquest 2012 que s'acosta. Em temo que serà un any difícil i que haurem de buscar on aparentment no hi ha res... però amb positivisme i optisme "som imparables"! :)

Aquests resums ja fa anys que els faig i em van molt bé a mi mateixa per recordar una mica el que vaig fent (no sigui que vagi perdent la memòria ^^)

- He acabat la LLICENCIATURA (uuueee). Això ha sigut un gran pas. I com que això de la formació continuada ja em mola, he aprofitat aquest 2011 per fer tb el curs d'extensió universitària de producció de llibres digitals, el curs de la UOC de branding i comunicació corporativa, una càpusla TIC de LibraryThing al COBDC, un de planificació i disseny d'un projecte de digitalització i un de legislació bibliotecària. Ah! I m'he apuntat a anglès, i també he fet un curs de modelatge de cartró i pedra, perquè no només de biblioteques viu l'home.

A part, en això de formació també m'he passat a l'altra costat (docència) i he fet tres cursos: el de Issuu al COBDC (càpsula TIC), un virtual de fonts d'informació institucional (tb al COBDC, tot i que els materials no eren meus) i dues edicions de "Com crear un bloc", a DIXIT. I crec que de formació no em deixo res. Crec que ha estat l'any més formatiu de tots XDDD

- Contenta també, ja que estem amb el tema bibliotecari, de seguir amb la feina i d'haver participat al BOBCATSSS (amb una ponència sobre bibliotecaris com a communitys managers) i de poder dir que també hi participarem aquest 2012, a Amsterdam. Ah i l'Item. Surto al número de gener'11.

I a la primavera vaig participar a la jornada del Xè aniversari d'Animació Sociocultural a l'IES Salvador Seguí parlant de bibliotecaris i animació sociocultural :)

- No he fet cap súper viatge, però no em puc queixar dels que he fet: uns quants dies a Amsterdam, uns quants a Roma i Viterbo, la Reserva Africana de Sigean i Cotlliure, Madrid amb la Janina...Edinburgh... i alguna excursió d'un dia a Figueres, a Sant Pere de Rodes, a pujar al Matagalls, a caminar per Montserrat... i caminant també ens hem tret el carnet del Barnatresc (caminades urbanes de Barcelona, gran descobriment mensual :D)

- Els punts de llibre han anat avanti avanti.. no he arribat als 15.000 que tenia marcats com a objectiu 2011, però 14.000 també és una bona xifra. A més ara al blog faig sortejos cada setmana i m'ho paso molt bé, i vaig fer una exposició a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació, "Punts de llibre i biblioteques". Em va fer molta il·lusió ^^

- Dibuixar he dibuixat molt. Bibliotecaris de paper ha tingut una bona acceptació (ara ja podem parlar de producte consolidat, no??) i ja està físicament a tres biblioteques. I vaig seguint fent dibuixets mensualment pel butlletí mensual Document del COBDC. Ah! i vaig dibuixar també unes normes d'ús per a usuaris de la biblioteca d'hosteleria i turisme :)

- Finalment jo crec que a part de lo que ja he dit, aquest 2011 el recordaré com a molt actiu. Moltes activitats. Anar a Montmeló a veure motos, he nevegat amb al pailebot Santa Eulàlia, he anat a diversos museus i exposicions, he fet de voluntària a les jornades Open House Bcn 48 h (quina gran experiència, repetiré), festes de Sants, festes de Gràcia, la visita al refugi anti-aeri de la Plaça del Diamant, el descobriment del Mag Lari i els Manel, les portes obertes al Liceu i al Palau de la Música, la Feria d'Abril (XD), itineraris culturals per la ciutat, el gran observatori Fabra, l'aventura de buscar les restes de l'antic casino de l'arrabassada...

També redoscobrir els musicals... el de los 40 principales, Forever Young, el gran COP DE ROCK, ... i teatre com la Maternitat d'Elna, La presa, Madame Melville...

I crec que no em deixo res. Lluitaré per un 2012 millor, però no sé si serà possible.

Us desitjo un feliç 2012!

Entrades relacionades:
- Resum llibres 2011

- Resum pelis 2011

Resum llibres 2011

2011-12-30T09:00:00.000+01:00

Si ahir feia resum-valoració de les pel·lícules vistes al 2011, avui toca fer-ho amb els llibres.

Estic contenta perquè feia temps que havia perdut l'hàbit lector i aquest any l'he recuperat.

Podria dividir-ho en quatre grups: per una part el llibre com a tal (novel·la o no novel·la). Després novel·les gràfiques (o còmics no tan còmics), després còmics com a tal, i finalment llibres infantils (àlbum il·lustrat). Ni jo mateixa a vegades tinc clares les línies que ho limiten, però més o menys.

Començaré pels últims. Petitons i molt recomenats. Especialment aquests tres (no puc quedar-me'n amb un i prou):

- Sords profunds, però hi sentim i parlem!

- El cassó d'en Gerard

- Història de l'U

Torn dels còmics: aquest any he descobert dos maravelles: Scott Pilgrim i Chi. He rigut molt!

Novel·les gràfiques (o còmics ni tan còmics). D'aquests n'he llegit un munt. M'encanta anar a la biblioteca i deixar-me seduir :) Jo en vull destacar només un, un must, una cosa que tothom hauria de llegir: SÓC DE POBLE. Llegiu-lo... i ja em direu!

I finalment els llibres, novel·les, no novel·les... llibres com a tal.

Voldria fer una mena de Top 5, però no sé si en sabré. A veure com surt, això (clicant al títol podeu anar a l'entrada corresponent on hi trobareu més informació)

5. Olor de colònia

...Perquè les històries de la Catalunya industrial em molen i trobo que està molt ben escrit. Reconec que em va costar d'entrada, però quan la meva companya de pis en aquell moment em va dir que també se l'estava llegint em va picar i em vaig posar les piles. I em va agradar, va arribar un punt que ja no podia deixar-lo.

4. Sense fronteres / La volta als 25

...Dos títols en un empatat número 4. Els dos me'ls vaig comprar per Sant Jordi, aprox, i els vaig devorar en un tres i no res. Dos llibres reals de dos viatgers. Per una part l'Albert Casals, que ja va seduir al món amb el seu llibre "El món sobre rodes". I per l'altra en Marc Serena, periodista, 25 països, 25 entrevistes, 25 anys. Molt bo, recomanable i interessant.

3. La soledad de los números primos

... És un bon llibre i si no fos perquè els altres dos són molt potents, aquest hauria d'estar a dalt de tot. Sense dubte un llibre molt sensible i "estremecedor".

2. Primavera, estiu, etc.

...Gran, gran. Quin gran llibre! Agafes carninyo a la protagonista i a tots els que l'envolten. Un llibre carregat d'humor i realitat, dosis d'empatia màxima. Em va encantar.

1. Mi planta de naranja-lima

... I he posat en aquest primer lloc un petit llibre que ni és actual ni res. Vaig sentir a parlar d'ell per primera vegada a Xile, i aquest estiu el vaig llegir. Quin fart de plorar. És tan sensible, tan maco... aprofiteu, que ara han fet una nova edició aquí a Espanya.

Resum pelis 2011

2011-12-29T12:17:00.001+01:00

Aquest any és complicat fet un top 3 de les pel·lícules que més m'han agradat. L'any passat ho vaig tenir clar:

1) Herois

2) Mi villano favorito

3) Pa negre

I aquest any no sé pas. Crec que he vist molt bones pel·lícules aquest any (un total de 39 si no he fet el càlcul malament ni me n'he deixat cap). Tot i que cap de 10/10.

De bones a primeres diria que potser la que més m'ha impactat és "Never let me go" (Nunca me abandones). Em sap greu no haver llegit el llibre prèviament, crec que m'haguès agradat. És una peli molt sensible i hi ha escenes que encara no m'he pogut treure del cap.

El segon lloc potser li donaria a El árbol de la vida, la peli de Terrence Malick que meitat de gent va odiar. La vaig trobar preciosa, de fet encara se'm posa la pell de gallina quan veig el tràiler. I això que quan vaig sortir del cine no les tenia totes. Vaig haver de pair-la.

El tercer lloc ja és més difícil. Potser donaria un empat múltiple a moltes de les pel·lícules que van venir després...

... a Maktub, per donar-nos somriures acompanyats de llàgrimes

... al Método peligroso, per acostar-nos una mica més a les coses que viuen dins nostre

... a La piel que habito, per ser la millor peli de l'Almodovar i amb diferència

... al Cisne Negro, perquè la seva protagonista ens va enlluernar

... a Primos, perquè em va fer riure com ninguna

... a Nowhere boy, per recordar-nos els inicis dels Beatles

... a Eva, perquè les pel·lis de futurs retros tenen el seu encant

... a Harry Potter, per fer una gran peli per un gran final :)

Menció especial a "Mi planta de naranja-lima", per ser una fidel reproducció del llibre (demà parlaré de llibres 2011) i també a un seguit de petites grans pel·lícules que no vull oblidar ni deixar de banda:

- Bon appetit

- The kids all are right (los chicos están bien)

- ThankYouMorePlease

- Cruzando el límite

- El planeta de los simios (preqüela 2011)

I tampoc puc deixar-me Toy Story 3 ni Arrietty, que fan que conceptes com "pel·lícules de dibuixos animats" prenguin més força i més importància que mai.

Pelis que no tornaria a veure? Ni Caperucita Roja 2011, ni Midnight in Paris ni Micmacs ni Somewhere. Aquestes no m'han agradat gaire. Potser en el seu moment sí, però el que compta és el que queda després, i no les recordo massa motivants. I ah! la pitjor, la pitjor de totes les que he vist: ENCONTRARÁS DRAGONES. La gran xufa de l'any (sort que les entrades de cine em van tocar en un sorteig :D)

Espero que el 2012 ens porti bones pel·lícules

Apalabrados

2011-12-28T11:41:00.002+01:00

Aquests dies estic molt enganxada a un joc de mòbil que es diu "Apalabrados" (disponible per iPhone i Android)
.

Es juga en parelles i es com l'Scrabble: es tracta de fer paraules amb les lletres que tens. Algunes lletres tenen més valor que d'altres (Z, X..) i també hi ha algunes caselles que dupliquen o tripliquen el valor de la lletra.

S'han de posar les paraules encadenades amb d'altres que ja estiguin posades al tauler de joc (en vertical o horitzontal, però mai al revés ni en diagonal). Lo bo és que té diversos idiomes, entre ells el català.

Enllaç Android Market
Enllaç App Store

[Marcapáginas] Sorteo 47. Feliz Navidad!

2011-12-27T12:16:00.003+01:00

Felices fiestas a todo el mundo!

Espero que hayáis pasado una buena Navidad llena de turrones y polvorones. Aún queda fin de año y Reyes. ¡Esto es un no parar!

Estos días los marcapáginas navideños abundan, y eso me gusta mucho porque es un tema que me encanta. Yo quería dibujar un par al estilo Sant Jordi y Halloween, pero al final se me ha tirado el tiempo encima...

Me gustaría poner todos los marcapáginas que estoy viendo o recibiendo, pero no tengo el escáner aquí!!!

- Éstos de Jaume y Montse-Domènec (como tienen las imágenes en su blog, lo copio ^^). Agradecer también a las otras personas que me han hecho llegar un marcapágina-felicitación.

L'Associació Cultural Sant Josep de Ripoll también ha hecho un par de col·lecciones nuevas. Una es esta del tió (el "Tió" és un tronco navideño que le das golpes y "caga" regalos):

Antes de irme y dejar el escáner lejos, escanée algunos que tenía por casa. Son de diferentes años y estilos.

Bien, ¡a por el sorteo!

La semana pasada hubo 11 participantes, y el premio se lo lleva el número 9, que corresponde a Goretti. Felicidades!

Esta semana iba a sortear unos muy normales (editoriales variadas, actuales, y sin tema común ni nada especial) por lo cuál al final cambié de opinión y escanée unos otros:

Tienen en común que están relacionados con las bibliotecas públicas de Barcelona (excepto el último, los tres primeros son de actividades de museos o espacios y la difusión se hace a través de las bibliotecas).

Para participar sólo hay que dejar un comentario (y esperar a tener suerte) :)

Bibliotecaris de paper, 32. Especial Nadal!

2011-12-26T12:20:00.003+01:00

Espero que estigueu passant un bon dia de Sant Esteve.

Canelons, turrons... i Bibliotecaris de paper! Hem fet un especial de Nadal.

Cliqueu aquí per llegir-lo

Bones festes!

2011-12-24T11:22:00.002+01:00

Voltant per Barcelona (I)

2011-12-23T09:00:00.000+01:00

He decidit que com que no paro de fer fotos amb el mòbil de coses que trobo per Barcelona, les aniré posant aquí (bé, només algunes) (similar a l'entrada de "Naturalesa morta a Barceloneta"). Avui, dues:

Un pessebre d'un forn de pa del Raval.

L'estrella d'Orient està substituida per un croissant i s'hi afegeix una nota que diu: "IMPORTANTE: LOS REYES HAN SIDO DESPEDIDOS"

I aquesta segona foto la poso perquè m'ha encantat. És d'un bar que acaba d'obrir...

Diu: "Se buscan clientes aunque no tengan experiencia". :-)

L'home intranquil (Kiko Amat)

2011-12-22T09:30:00.000+01:00

Feia bastant que no em reia tant amb un llibre... és bo. És bo :-)

L'autor del llibre és el mateix protagonista. Al llarg d'uns 30 capítols breus i curts (és llegeix en un plis) veiem les fòbies i les neures d'aquest trentanyero, juntament amb la seva parella pel-roja (la Taronja) i el seu fill de 9 mesos, també ataronjat.

Ell no necessita res més que els seus milers de discos i una Vespa rovellada. És feliç així. I més feliç seria si pogués aniquilar als turistes, als idiotes, el telenotícies, els cacaolats, els pares perfectes,... ho critica tot, tot! no en deixa res de sencer.

Subratllo aquestes parts:

1. Quan enumera els 6 factors clau per conviure amb una persona durant més de 15 anys: compatibilitat tèrmica, acoblament adormidor, bon humor matinal, gust cinematograficomusical, afició culinàrioalcoholica. Suposo que té raó!

2. Els pares perfectes: són els que pel berenar dels seus nens porten sempre fruita orgànica i saníssima tallada en peces de la mateixa mida i forma -potser esculpint amb el ganivet a cada tros de pera una figura de Mickey Mouse eqüestre en relleu- en lloc de les quatre o cinc galetes Príncipe mig desfetes que nosaltres treiem dissimuladament de la butxaca.

Ideal també el capítol on parla de lo dolent que ha estat sempre amb els esports (m'hi sento molt identificada) i ah! una cosa que no li perdono....després d'un llarg discurs de coses odioses (en les quals s'inclou "convergència i unió tota sencera XD) acaba amb un imperdonable....

"Voldria creure que hi ha algún tipus d'esperança, però llavors m'assabento de les xifres d'espectadors que han pagat per anar a veure Hoy no me puedo levantar, el musical de Mecano, i sé que estem abocats a l'apocalipsi termonuclear"

Bibliotecaris de paper a la biblio de Lloret (col·lecció local)

2011-12-21T09:00:00.000+01:00

Ja sé que sóc plasta, però avui em fa especial il·lusió: Bibliotecaris de paper ja es pot agafar en préstec a la biblioteca de Lloret, la biblioteca del meu poble.

És a la col·lecció local: em fa súper il·lusió. :)

De pas, ahir vaig fer uns dibuixos que us els poso aquí a sota:

Són "etiquetes per a regals". Però oju, especial per a bibliotecaris i bibliotecàries ;-)

[Marcapáginas] Sorteo 46. Barça!

2011-12-20T09:00:00.000+01:00

Hola a todo el mundo!

Hoy voy a hablar también del Barça... jejeje. La semana pasada os puse los marcapáginas de "Lletres al camp!" y esta semana he optado, por fin, por buscar los que tengo de este tema (quizá tengo más, pero como no los tengo organizados por temas siempre se escapa algo...):

De la Penya Barcelonista de Vilanova i la Geltrú

Messi dando una patada a la cabeza de Mou... :-)

Tots units fem força!

Que os parecen? Bueno, seguro que algunos de vosotros no sois del Barça o bien odiáis al Barça... os prometo que ya no hablaré más de futbol cuando hable de marcapáginas :-)

Hoy el sorteo es de crisis profunda: sólo tres. Y dos son el mismo. (...)

Perooooooooooooo.... tienen un poco de "qualité"! Mirad:

Los dos rojos son el mismo (por delante y por detrás), pero si los juntas forman un puzzle. Son del 2007, de cuando Catalunya estuvo de invitada en la Frankfurter Buch Messe (Feria del Libro de Frankfurt). Son editados por Catalunya Ràdio.

Existen también en amarillo pero no los tengo repetidos (si algun día los consigo os prometo que los sorteo también!).

Para completar el pequeño puzzle, os he puesto uno de navideño fiestero, de los Reyes Magos.

Ah! ME OLVIDABA! el sorteo de la semana pasada! Han habido 17 participantes y eso es lo que ha salido en random.org:

Y el número 9 corresponde a Maite (qué Maite? mándame un mail!).

La semana que viene también habrá sorteo, pero tengo vacaciones y allí no tengo escáner. He escaneado ya los que pondré. Os aviso que no son para tirar coetes... será otro sorteo simplón. Pero espero que el 2012 sigáis aquí y os pueda ofrecer más y mejores premios.

De mientras, y si no tenéis estos del puzzle, podéis participar dejando un comentario! :)

Felices fiestas!!!!!!!

Visca el Barça i visca Catalunya!

2011-12-19T09:00:00.000+01:00

Ahir va ser un dia molt bo...!

Primer, el Barça queda campió del món a Japó:

Un Barça fet a casa nostra!

El Barça ha jugat 61 finals important des de 1914, però mai abans ho havia fet amb nou jugadors formats a casa. Pep Guardiola ha començat el partit amb Valdés, Piqué, Puyol, Busquets, Xavi, Thiago, Cesc, Iniesta i Messi. Tan sols Dani Alves i Abidal no s'havien format a la Masia.

Fins a onze jugadors de la Masia han acabat disputant la final del Mundial de Clubs ja que Fontás i Pedro han entrat a la segona meitat.

Els gols de Xavi i Cesc són els primers de dos futbolistes catalans en una final del Mundial de Clubs.

(TEXT i FOTO: Diari Ara)

I segon, i més important, La Marató de Tv3 consegueix un any més recaudar milers d'euros (més de 7 milions!!). Qui diu que els catalans som uns rates? Tots units fem força!

Quan s'acaba una vida...... en comencen sis.

La peli del domingo: A dangerous method [Un método peligroso] (David Cronenberg)

2011-12-18T11:59:00.004+01:00

¿Por qué negar aquello que más deseas?

Por fin ví El Método peligroso. Tenía ganas de verla.

Este es el argumento:

“Un método peligroso” cuenta una historia de descubrimiento sexual e intelectual basada en acontecimientos reales a partir de la turbulenta relación entre el joven psiquiatra Carl Jung (Michael Fassbender), su mentor Sigmund Freud (Viggo Mortensen) y Sabina Spielrein (Keira Knightley). A este trío se añade Otto Gross (Vincent Cassel), un paciente libertino decidido a traspasar todos los límites. Esta exploración de la sensualidad, de la ambición y del engaño llega a su momento cumbre cuando Jung, Freud y Sabina se reúnen antes de separarse definitivamente y acabar cambiando la dirección del pensamiento moderno.

Es curioso porque no me gusta mucho la actriz Keira Knightley, pero este año, en dos de las mejores películas que he visto sale ella. Una es esta, y la otra es Nunca me abandones (Never let me go), de la cuál ya hablé en su momento.

Cabe decir que aunque la peli es buena, quizá se podría haber sacado más jugo, y algunas cosas quedan a medio completar o poco profundo. Pero lo que hay, está, y desde mi punto de vista está muy bien.

Aquí os dejo con el trailer:

Segun he leído, Keira estuvo a punto de dejar el papel por las dos pequeñas escenas en las que es azotada por Jung (no estoy chafando argumento, si véis el tráiler veréis que ya sale una de las dos escenas). Finalmente acceptó porque el director, Cronenberg, le aseguró que serían escenas "no eróticas" y que el aspecto "horrible y brutal" se mantendría (viendo la peli y el contexto, esto de "horrible y brutal" no sé dónde lo ven...)

En fin, que si os fijáis en el trailer de la peli en versión original, la escena no está (ni tampoco la otra escena de Otto Gross en el patio con una trabajadora de la residencia). Curisoso, si més no.

A veces hay que hacer algo imperdonable para poder seguir viviendo

Restaurant de la setmana: Lonja de tapas

2011-12-17T11:17:00.001+01:00

Ahir vam fer el que se'n podria dir "un dinar d'empresa", i vam optar per la Lonja de tapas, una petita cadena de restaurants que hi ha (sobretot) a la zona del Born. Bé, no sé si la plaça Pla de Palau és Born o què.

És un local de tapes que té un menú migdia per menys de 10 euros i força acceptable. Està bo, el local és bonic i els cambrers són ràpids i atents (nota: no parlen català).

Tots nosaltres vam agafar menú. Quasi cada dia hi ha el mateix a escollir (pots triar entre 4 o 5 primers, 4 o 5 segons i 4 o 5 postres). Beguda i pa incluit.

De primer vaig agafar "amanida de formatge de cabra". Jo no menjo mai amanida però em van dir que no hi havia enciam ni res, només un tros de formatge de cabra, una salsa d'olives i tomaquets. Jo vaig demanar-ho sense la salsa, i els tomaquets els vaig repartir. El formatge de cabra estava caramelitzat per la part del damunt i li donava un gust molt bo! :) De segon, canelons (sí, era un segon). Estaven molt bons també.

Per últim, els postres (jo viuria a base de menjar postres). De les opcions per escollir em vaig quedar amb el pastís de pistatxo (festuc). Semblava empalagós però en realitat no ho és, entra molt bé (estava decorat amb xocolata). No era pa de pessic convencional (m'avorreix molt, el pa de pessic). Era molt bo. Llàstima no haver fet fotos al menjar, és un fallo!

Valoració final: 7,9

Varietat de menú /carta: 8

Quantitat de menjar: 8

Qualitat/preu: 7,5

Tracte personal: 7,5

Ambient local: 8,5

UOC: Comunicació corporativa i construcció de marca (branding) en una societat digital

2011-12-16T08:00:00.000+01:00

Durant 30 dies he sigut alumna de la UOC. Em vaig apuntar a un dels seminaris que fan en el marc dels programes oberts. En concret, aquest: "Comunicació corporativa i construcció de marca (branding) en una societat digital"

Aquests seminaris estan prou bé. Duren 25 hores aproximades (virtual, en línia) i es fan a través de la participació al campus virtual i l'entrega d'alguna pràctica ("PACS"). Un cop acaba el curs i l'aproves, et donen un certificat d'aprofitament.

Ha estat bé, el seminari (de nota m'han posat "A, Excel·lent", però jo crec que tots hem tret la mateixa nota... pagant St Pere canta! ;D).

Ara vull fer més coses! ... però necessito hores que no tinc. Ja estic pensant en el 2012... i si va ni que sigui només la meitat de bé que el 2011, serà un gran any!

Forever young (Poliorama)

2011-12-15T08:00:00.000+01:00

M'encanten els musicals :)

Forever Young és una obra que estan fent ara al Teatre Poliorama. Tenia ganes de veure-la però fins ara no ho havia fet. Resultat? bo!

La història és simple. Molt simple. De fet, no hi ha argument! són 5 iaios que viuen en una residència per gent gran i tenen una infermera súper mandona i súper poc sensible. Quan la infermera és amb ells, els hi canta cançons que parlen de mort, cementiris i tombes ¬¬, i quan ella marxa, els iaios canten (cal especificar que és una residència per artistes jubilats, jeje).

Estupendíssimes veus i una grandiosa actuació, ho fan molt bé tots. I cal felicitar també l'equip de maquillatge!

És una còmedia gran, rius força. Ara bé! Hi ha alguns acudits que penso que si en comptes de 29 anys en tingués 89, no em farien tanta gràcia...... ¬¬ [sobretot les cançons de la infermera].

Les cançons les coneixereu segur. Ja no només per la mítica Forever Young... surten temes tan variats com I will survive o fins la Barbie Girl.

I, si em permeteu, copiaré el text que diuen a l'acabar..llegiu-lo amb atenció!

"Senyores i senyors, aquest món és ple de gent de tota mena.

Blancs i negres. Rics i pobres. Bons i dolents. Ingenus i indignats.

I, encara que en molts aspectes som molt diferents uns dels altres

tots tenim una cosa en comú.

Tots envellim... i la veritat, i ho dic per experiència, envellir no és la bomba.

Així que, quan algu us digui que hi ha un més enllà, no li feu cas.

El més enllà és aquí. És aquest.

Tenim una sola vida, sense assajos, una única presa d'un llarguíssim pla seqüència.

Així que, no la malgasteu.

Viviu cada moment, gaudiu de cada segon i, si us plau,

no deixeu que ningú us amargui la vida!"

I per acabar, ara sí, el hit dels hits!

Se'm posa la pell de gallina cada cop que l'escolto! :)

Jo també seré forever young!!!!

Issuu > OK

2011-12-14T09:00:00.000+01:00

Ahir vaig fer la càpsula TIC de Issuu al COBDC (Publica en línia a través d'Issuu)

Crec que va anar prou bé, tot i que fa una setmana que pensava intensament en el curs i em sentia així (^_^):

Per si a algú li interessa, us deixo el powerpoint:

Publica en línia a través d'issuu

[Marcapáginas] Sorteo 45. Hoy va de fútbol!

2011-12-13T09:00:00.000+01:00

Sí, hoy va de fútbol porque el sábado el Barça hizo un GRAN PARTIDO :D

Me gustaría poner algunos marcapáginas que tengo del Barça, pero no los tengo aquí (tampoco es que tenga muchos, no llega a 10). En cambio os muestro unos que son 11 y que son de la campaña "Lletres al camp!" de Sant Jordi 2011, Institució de les Lletres Catalanes (ya hablaron de ellos Montse i Domènec). Miradlos que monos:

Bien, dicho esto, ¡vayamos al sorteo!

Primero, el premio de la semana pasada: hubo 14 participantes y random.org me ha dicho que gana el número 12. Comprobándolo vemos que es PILAR, o sea que felicidades :-)

Y esta semana, otro sorteo bonito (me lo digo yo misma y me quedo tan ancha jajaja):

Son de la colección "El teu punt!" (Tu punto - PDS). Hay como centenares de versiones... la primera vez que los localizé fue en 2004... y sin darnos cuenta van modificando los escritos, la numeración, las entidades de la parte de atrás, en catalán, en castellano, los logos... sin embargo este año han hecho un cambio radical y se diferencian bien.

Si queréis este pack de seis marcapáginas sólo tenéis que dejar un comentario y esperar a tener suerte! :)

Bibliotecaris de paper, núm. 31!

2011-12-12T09:00:00.000+01:00

Aquest cap de setmana hem tingut un disgust: PEPSI s'ha atrevit a dir en un anunci que les biblioteques NO MOLEN. Què s'han pensat?¿

El que no saben els senyors de Pepsi és que els bibliotecaris tenim moltes dents :D. Podeu utilitzar el "hashtag" a Twitter #lasbibliotecasmolan

Bé, la meva vinyeta d'actualitat d'aquest número parla d'aquest tema. Però no us perdeu la resta...! més actualitat, més pecats capitals, més bibliotecari vampir, més pingu, més situacions bibliotecàries i més de tot, aquí:

Llegir Bibliotecaris de paper núm 31

La pel·li del diumenge: L'illusionniste [Sylvain Chomet]

2011-12-11T09:00:00.000+01:00

Avui toca parlar de "L'Illusionniste", pel·lícula que vaig veure al Verdi fa unes tres setmanes i per cortesia de les entrades gratis que li van tocar a l'Aina :)

L'obra és un homenatge a Tati (Jacques Tati), que va morir l'any 1982 i va deixar aquest guió fet i que ara ha adaptat Chomet.

Aquesta pel·lícula ens explica la vida d'un mag, Tatischeff, que veu com el seu art de fer màgia i sorprendre a la gent ja no té cabuda en aquest món... fins que una noieta escocesa s'impressiona de debò i el segueix a tot arreu. Aquesta noia, però, no acaba d'entendre la realitat i a ulls dels espectadors s'acaba convertint en una noia egoista i aprofitada (quan en realitat és una pobra innocent que creu amb la màgia de Tasticheff).

La pel·lícula ha guanyat forces premis (no va guanyar l'Oscar perquè Toy Story 3 és molt millor, clar!) i la veritat és que està molt bé, però a mi em va semblar força lenta pel meu gust. I a part que quasi no parlen, però bueno, mal menor.

Les il·lustracions són quasi perfectes, un estil aquarel·lat molt maco! A més surt Edinburgh, i es reconeix molt bé i m'agrada molt ^-^

Restaurant (BAR) de la setmana: Michael Collins (irish pub)

2011-12-10T19:08:00.001+01:00

A la plaça de la Sagrada Família hi ha un bar que acostuma a estar ple: el Michael Collins.

Es tracta d'un pub irlandès súper gran (és com un passadís que arriba al final i fa la volta a través d'un altre passadís) i que sovint hi ha música en directe.

Quan no hi ha música és perquè hi ha partit!. A la seva web tenen una programació molt completa de tot el que s'ha de seguir. Demà per exemple, toca:

- Sunderland VS Blackburn (13.30)

- Bath VS Leinster (13.45)

- Clermont VS Leicester Tigers (16.00)

- Stoke VS Spurs (17.00)

- Ath Bilbao VS Racing (20.00)

- RCD Espanyol VS Ath Madrid (21.30)

També hi ha el planning musical (aquí).

El van obrir l'any 1997 i no tanquen cap dia de l'any (open from 12 noon until 3am 365 days a year).

Atenció perquè si demaneu REDBULL, la llauna està personalitzada :) (com a Bharma). M'encanten els locals que tenen personalitzat el redbull... però no en conec gaires. Fa temps em van dir que el Bosc de les Fades les hi tenia, però quan hi vaig anar em van donar una llauna normal...buh...

Records d'infància: el sofà pintat

2011-12-09T10:12:00.001+01:00

L'altre dia, després d'escriure "Els anys que passen (i els dibuixos que es queden)" vaig recordar una cosa que em va passar quan era petita i que m'han vingut ganes de dibuixar-ho..

A casa meva hi havia uns sofàs com de vellut, peludets, molt agradables... i un dia vaig agafar la caixa de retoladors i vaig fer-hi una bonica obra d'art:

La combinació de colors era millor que qualsevol Picasso o Miró. Era una petita obra d'art al propi menjador. Vamos, l'enveja de qualsevol família...

...Mai vaig entendre perquè als meus pares NO els hi va agradar... (es veu que devia costar de netejar perquè anys després encara en quedaven rastres) (ara ja no en queda res perquè fa uns 15 anys que estan forrats de verd) (no tan suaus ni peludets però prou macos) :-)

La evolución de Calpurnia Tate (Jacqueline Kelly)

2011-12-08T11:00:00.000+01:00

Fa un parell de dies em vaig acabar de llegir el llibre. Em cridava l'atenció la coberta... tant groga i amb la silueta de la nena...

El llibre no m'ha fascinat, però m'ha agradat.

M'agrada com està escrit i les coses que hi explica, però quan el vaig acabar em vaig adonar que necessitava més, més fets, més concrecions.

La història gira entorn la Calpurnia Tate, la única nena entre set germans d'una família rica a l'Amèrica cotonera de 1899. Tothom espera d'ella el que és normal: "que es casi, que tingui fills, que faci pastissos i que faci bufandes i mitjons".

Però ella descobreix la natura de la mà del seu avi, el Capitán Tate. Darwin i la evolució de les espècies (llibre prohibit i més per a nenes com ella) la criden i ella només vol seguir fent allò que li agrada.

Em fa gràcia una de les primeres escenes, on la nena va a la biblioteca a veure si pot aconseguir el llibre de Darwin...i la bibliotecària és una rància antiquada que ni de conya li deixarà tenir accés al llibre... i ella diu:

- ¡¿De qué sirve una biblioteca si no te dan un libro?! (...) ¡Hay gente que no debería ser bibliotecaria!

I per una altra frase a la pàgina 193, la Calpurnia em cau millor:

-"Yo regalé a cada uno de mis hermanos un punto de libro de la bandera tejana, que dibujé y pinté yo misma"

Per cert, voleu saber si el llibre us agradarà? Llegiu-vos gratuïtament les 30 primeres pàgines (Roca Editorial).

Els anys que passen (i els dibuixos que es queden)

2011-12-07T09:30:00.000+01:00

Porto uns quants dies a Lloret i només m'han servit per reafirmar que cada cop em costa més encaixar en el poble on vaig viure durant més de 18 anys i la majoria de caps de setmana i períodes festius.

Penso que la vida "al poble" té un ritme diferent: la gent es casa, es compren pisos i tenen fills (bé, no necessàriament per aquest ordre). O monten negocis, que també.

Miro la gent que m'evolta a Barcelona i veig que tenen un ritme de vida semblant al meu, però a Lloret tothom s'estabilitza i quan em creuo pels carrers amics/gues del col·legi i establim una petita conversa, sempre em sento molt inferior. Com si haguès de donar excuses per no estar hipotecada o m'hagi d'avergonyir de no tenir una feina estable o fins i tot (valga'm deu!) estar encara estudiant. Val, no és el cas perquè ja he acabat... però fins l'any passat quan deia que estava estudiant... no sé.. en canvi a Barcelona la gent és més diferent les unes amb les altres i ningú es sent malament. Almenys és com ho veig jo! (tot i que s´n afirmacions que en segons quin context i cas poden sonar exagerades, ho sé!). Estic generalitzant.

I els anys passen. Relativament ràpid. L'altre dia vaig anar a un restaurant amb ma mare i vaig trobar una antiga companya de classe. Anava amb la seva filla... de dos anys, aprox. La vaig saludar i ella li va dir a la nena... "mira, aquesta és la Eli, li agradada molt dibuixar!"

En el fons ho penso i és una descripció que em va fer gràcia. No m'he dedicat mai a dibuixar ni tinc tècnica per fer res seriós, però que jo recordi, sempre he dibuixat.. i sobretot a classe :). I potser és així com em recorden antics companys i companyes, "aquella que a classe sempre feia dibuixets als llibres i llibretes". I m'és igual si em surten bé o no em surten bé. Dibuixar em distreu, és guai, m'agrada.

Per contra, odiava (i encara força) pintar els dibuixos per dins.

Alguna vegada la meva mare m'havia comprat els típics quaderns de COLOREAR i eren un rollo patatero.

I al cole vaig agafar un trauma perquè la profe de dibuix odiava els plastidecor i ens ho feia pintar quasi tot amb colors de fusta. I són un rollo. Ara m'hi he acostumat una mica, però coi, els colors de fusta es trenquen... i el 70% és fusta que no serveix.

Amb els plastidecors es pot pintar fins i tot utilitzant tot el color en horitzontal. Molen (no se rompen, no se ensucian, se pueden borraaar, plastidecor, plastidecor).

Total que em vaig passar un piló d'anys suspenent dibuix al cole perquè clar, a l'igual jo havia de fer-li cas! sempre haviem de fer un dibuix i entregar-lo una setmana després... a vegades pintat amb colors freds, càlids... un rollo, molt rollo. Cada cosa té el seu color i punt. Al final mai els pintava perquè ho trobava sumament avorrit.

O sigui que sempre acabava suspenent.Però amb orgull! :D

[Marcapáginas] Sorteo 44. Bibliotecas y demás

2011-12-06T20:27:00.001+01:00

Un poco tarde pero por fin llega el sorteo :-) [esta mañana no disponía de escáner]

La semana pasada hubo 7 participantes válidos. Hecho el sorteo, el ganador/a es el número 3. Por tanto, Pablo te llevas los "typical FNAC" :-)

Esta semana intentaré compensar y el sorteo es de marcapáginas un poco más bonitos. A ver que os parecen (aunque sólo sorteo 4):

El primero es de los "Barrufets" (Pitufos, Smurfs, etc.), de la campaña que han hecho de merchandasing con el supermercado Consum aquí en Catalunya. El segundo es un poco viejo, ¡del 2005! del Año Andersen. Y los dos restantes son de los "100 anys de'n Massagran" (1910-2010). (Massagran es un personaje infantil).

Para participar sólo hay que dejar un comentario. :-)

He tenido un par de días libres y me ha dado tiempo a organizar un poco los marcapáginas. He encontrado una pequeña diferencia en uno de ellos, os lo muestro por si se os había pasado por alto:

¿Véis? Uno lleva el logo de la Casa del Libro y el otro no. ¡Hay que estar atentos! :D

Por último una novedad muy novedosa: la Biblioteca de Lloret de Mar ya tiene marcapáginas (abrió hace poco). Son los dos primeros que salen en la imagen (el primero es de la biblioteca por si sola y el seguno de un premio local que hay, el MontPhoto2011) (Gràcies Lidia ^^)

Los tres siguientes que siguen en la imagen me los ha heho llegar Inma y es un puzzle de la Biblioteca Mariano Suarez-Pola, de Luanco.

Por último, siguiendo el tema de las bibliotecas, dos marcapáginas de la inauguración de la Biblioteca del Campus de l'Alimentació de Torribera (UB)(Gràcies Amanda!). Curioso más que nada porque es difícil hoy en día encontrar marcapáginas bien editados i más de inauguraciones. :)

Em dones força (Marató de TV3)

2011-12-06T08:00:00.000+01:00

(Nota para navegantes: el sorteo de marcapáginas previsto por hoy martes, se hará por la tarde)

"Em dones força" (You raise me up) és la cançó principal de La Marató de Tv3, que any rera any fa que molts somnis es puguin complir. De moment us deixo amb el vídeo, que és fantàstic, impressionant, i a mi se'm posa la pell de gallina.

Sergio Dalma i l'Escolania de Montserrat. Fantàstic, no tinc paraules...

Lletra:

Quan estic trist i els ànims tinc per terra,

quan no he previst que el cor em tracti així,

jo vull sentir la força que tu em dónes

i que estem junts fins que arribi la nit.

Em dónes força per superar els obstacles,

em dónes força per creuar l’oceà.

Sóc tan fort quan dintre meu et sento.

Em dónes força per sempre et vull amb mi.

Em dónes força per superar els obstacles

em dónes força per creuar l’oceà.

Vull sentir la força que tu em dónes

i que estem junts tota l’eternitat.

Em dónes força per superar els obstacles,

em dónes força per creuar l’oceà.

Sóc tan fort quan dintre meu et sento.

Em dónes força per sempre et vull amb mi.

Em dónes força per superar els obstacles,

em dónes força per creuar l’oceà.

Sóc tan fort quan dintre meu et sento.

Em dónes força per sempre et vull amb mi [x2]

Bibliotecaris de paper a la biblioteca de La Llagosta

2011-12-05T10:16:00.001+01:00

BdP segueix "conquerint" biblioteques. Ara ja som a la biblioteca de la Llagosta!:

Aquest cop amb un sol volum que agrupa els 30 primers números (el format pot variar en una o altra biblioteca, fins que algun dia algú ho editi en tapa dura i és normalitzi, ha ha ha!)

Ep, i un usuari ja l'ha agafat en préstec! a veure que li sembla... :-)

La peli del domingo: Maktub

2011-12-04T11:30:00.000+01:00

¿Crees en el destino?

Maktub es una película preciosa.

Va de un niño que tiene cáncer y que el destino lo lleva a cruzarse con Manolo, un argentino que está en la crisi de los 40 y que en una escala del 1 al 10, su felicidad es de 3.

Manolo ya no siente pasión por su mujer ni ella por él, que con el paso de los años se han visto arrastrados por la monotonía del día a día. Tampoco se da cuenta que sus hijos van creciendo y que lo necesitan más que nunca (en esto me recordó a Hook :D).

Por otra parte está Antonio, un chico canario y rapero que está al borde de la muerte pero que no se quita la sonrisa de la boca ni para domir.

Amueblando el reparto tenemos a una fantástica Goya Toledo y a Hugo de Lost repartiendo comida mexicana.

MAKTUB es una palabra árabe que significa que "ya está escrito". A lo largo de la película vemos un sinfín de casualidades y, según nos explicó el propio director (que estuvo en el preestreno y habló un poco con cada uno de nosotros) el rodaje estuvo lleno de maktubs.

Lo importante viene ahora:

Maktub colabora con la Fundación Aladina, que es una ONG para mejorar la vida de los niños con cáncer y sus familias. Con el primer medio millón (500.000!) que se recaude de la película se va a construir un Centro de Transplantes de Médula Ósea.

Este es el objetivo del Proyecto Maktub y entre todos podemos conseguirlo.

De verdad, id a ver la peli cuando la estrenen. Es preciosa. Lloras mucho y ries mucho, todo a la vez, es increible :-) ¡os gustará! (ver trailer)

Restaurant de la setmana: Taparazzi

2011-12-03T14:37:00.001+01:00

Aquest curiós nom respon a un local de tapes ubicat al complexe de Cinesa Diagonal (on hi ha el DIR Sarrià).

Hi vaig anar dijous, perquè feien la pre-estrena de la peli de Maktub (demà us en parlaré) i amb companyia del propi director vam menjar unes tapetes. Estaven molt bones!

Diria que és un lloc molt nou perquè quasi no hi ha informació a internet. La decoració de dins és així com molt de disseny: els plats tenen una franja vermella i els situen a les taules de manera que les franjes quedin totes coordinades amb les altres ;-)

Aquesta és una foto més o menys de la situació del local, al costat del Burger King:

Hi havia una tapeta de formate així rollo de finas hierbas amb una nou sobre una torradeta, hamburguesetes minis amb salsa de color blanc... molt cuidades.

No em vaig fixar ni amb la varietat de la carta ni amb els preus. Potser hi torno algun dia, però no és la meva zona... hi vaig un dia de cada 100, per allà! ;-)

La Maternitat d'Elna, al SAT!

2011-12-01T09:00:00.000+01:00

L'altre dia em van tocar dues entrades per anar al teatre (@BCNcultura). Concretament, per La Maternitat d'Elna, al SAT! (Sant Andreu)

Sabeu de que va, aquesta història? heu sentit a parlar d'aquesta maternitat?

Quan va acabar la guerra civil espanyola, moltes persones van fugir d'Espanya per anar cap a França. La situació es va desbordar i els van acabar posant a tots en un camp de concentració a la platja (Argelers). Les condicions eren nefastes, moria molta gent (higiènicament era horrible) i els bebès que neixien no tenien pràcticament possibilitats de viure.

L'any 1939, Elisabeth Eidenbenz, suïssa, va fundar aquesta maternitat a 7 km del camp i on es van ajudar a nèixer unes 600 criatures. Al 1944 la van tancar, els nazis.

L'obra de teatre és preciosa (i fa plorar).

Ho porta la companyia de teatre Projecte Galilei.

La proposta teatral està basada en la història d’Eidenbenz, una jove mestra suïssa que va seguir la Guerra Civil atenent els infants refugiats al bàndol republicà i que va organitzar una maternitat on atendre les mares procedents dels camps i els seus fills en una residència campestre abandonada de la vila rossellonesa d’Elna. La major part dels 597 infants nascuts a la Maternitat Suïssa d’Elna eren fills de republicanes arribades a l’exili des de Catalunya.

Interpretada per l’actriu Rosa Galindo acompanyada al piano per Luc Olivier Sánchez, ‘La Maternitat d’Elna’explica com la jove Elisabeth Eidenbenz va salvar les dones embarassades d’haver de patir el part en les pèssimes condiciones higièniques, alimentàries i de salut dels camps de refugiats francesos.

L'actriu ho fa molt bé. Actua i canta, i transmet tot el patiment d'aquelles persones i sobretot d'aquelles mares que els hi va tocar viure en tan mal moment. Al llarg de l'obra es van mostrant també fotografies del camp, dels refugiats, de la maternitat.... i en molts moments posa la pell de gallina.

Crec que només la faran fins la setmana vinent i jo de vosaltres, si us interessa el tema, aniria a veure-la.... jo de moment ja m'he agafat el llibre de la biblio i quan acabi el que estic llegint ara m'hi posaré!

Aquí teniu les dades tècniques del llibre:

Títol	La Maternitat d'Elna : bressol dels exiliats / Assumpta Montellà i Carlos
Autor/Artista	Montellà, Assumpta
Publicació	Badalona : Ara Llibres, 2006

Chi (Konami Kanata)

2011-11-30T09:00:00.000+01:00

#SuperFan

Chi és la història d'una gateta A-DO-RA-BLE. És un còmic que no podria haver ningú al món que pogués dir "no m'agrada". En sèrio!

Editada per Glenat, "El dulce hogar de Chi" ens explica la història d'una mini-gateta que se separa de la seva familia felina per anar a parar amb uns humans (rollo MIKAN, que algun dia en parlaré perquè hi ha bones notícies al respecte). I els humans són adorables.

Les històries son curtetes i fan molta gràcia (és que el gat és una monada):

I de tant bonic, li han fet una sèrie ;-) Aquí us deixo el capítol 1 (dura 3 minuts).

[Marcapáginas] Sorteo 43

2011-11-29T09:00:00.000+01:00

Bueno! Ya estamos en el sorteo 43. ¡Quién lo diría! Cómo pasan los meses... (noviembre me ha pasado volando, ¿a vosotros no?)

Esta semana ya me he puesto las pilas y ya he mandado todos los marcapáginas. Me quedan solo dos misterios: una tal Nuria, que escribió y no sé quien era y, por otra parte, Irati, ví que habías dejado un comentario...y no, no me llegó tu mail: eliramirez82(arroba)gmail.com (quizá te olvidaste el 82?). Espero que esta semana la comunicación funcione, jejeje!

La verdad es que estos días he aparcado un poco los marcapáginas..! Os pongo los del sorteo, que son "Typical FNAC":

Ya sé, ya sé que no son nada especial. Pero esel sorteo semanal :-)

Por cierto, LA GANADORA DE LA SEMANA PASADA ES EL NÚMERO 6, ISABEL. Soy tonta y he hecho el sorteo después de enviar los sobres.. o sea que Isabel, recibirás en breve los de Halloween y, otra día, algun día (...) estos que has ganado jejeje! :-)

Éstos son unos que conseguí hace algunas semanas:

Son muy bonitos (me encantan los infantiles). Son cuadrados pero son puntos de libro porque tienen una solapita en la parte superior. :-)

La semana que viene el martes es festivo. Habrá sorteo, pero quizá será por la tarde (no sé si estaré en Barcelona o en Lloret o fuera... i don't know!). Pero habrá sorteo! :-)

Bibliotecaris de paper, 30! (i altres dibuixos)

2011-11-28T09:00:00.000+01:00

Com qui no vol la cosa ja hem arribat al número 30 de Bibliotecaris de paper (i a més conquerint ja el primer catàleg!).

Aquest número obra amb una gran notícia: Una bibliotecària, protagonista de la mini-sèrie de TV3 "Barcelona, ciutat neutral". Us podeu imaginar? ja era hora!!!! :-) (veure fitxa)

Per tant jo m'imagino que la majoria de bibliotecaris estarem així en el moment que comenci...:

Llegiu el número sencer AQUÍ

I seguint amb el tema dels dibuixos, un parell de coses més:

- Nova vinyeta setmanal a "Electrodomèstics de paper" (i la seva corresponent versió castellana):

- I segona cosa: crec que ara feia ja temps que no posava aquí al blog els dibuixos que vaig fent pel Document, el butlletí mensual del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya (COBDC) els.. "ESPECIALISTES EN..." per tant, us deixo amb els dos últims (el proper sortirà aviat i correspondrà al butlletí número 200!).

La peli del domingo: Margin Call (J. C. Chandor)

2011-11-27T09:00:00.000+01:00

El otro día fui al cine a ver "Margin call". No és la típica peli a la cual yo hubiera querido ir.. pero bueno... aprovechamos dos entradas gratis que aún teníamos del Club Renoir y nos metimos dentro (la persona con la que iba sí que quería verla, no es que no hubiera más i mejores opciones eh!)

El caso es que, curiosamente me gustó. No es una peli muy-muy-buena pero habla de la crisi de una forma entendedora y con un lenguaje fácil de asimilar.

Hay un reparto de lujo (Kevin Space, Demi Moore, Jeremy Irons..) y el espacio de tiempo que dura la película es muy breve: una sola noche.

Para resumirla así rápido: un joven que trabaja en un banco (departamento de riesgo) descubre una tarde que la entitad se está yendo a pique. Todo pasa muy rápido y por la noche hay una reunión de urgencia en la cuál deciden que hacer con todo.

La película tiene un argumento previsible y en todo momento sabes como acabará. No es un caso real pero podría serlo. Podría ser Lehman Brothers.

En todo caso, a mi ver la película me ha ayudado a entender un poco más las cosas y ver porque el estado debe intervenir en los bancos que se hunden... (aunque esto no justifica a los bancos ni a sus directivos... que ya les vale...v_v).

Restaurant de la setmana: Els "pollos" de Llull

2011-11-26T09:00:00.000+01:00

Els "pollos" de Llull és un restaurant de pollastres a l'ast que està molt a prop d'on jo visc ara (a tres minuts, aprox. ;-D).

És un local gran i poc decorat, però el poc que hi ha és del plan ranchero :)

Tenen una web molt currada (mireu-la) i en general està bé perquè és barat (això sí, molta varietat no hi ha). El menú està imprès en unes ampolles que hi ha a cada taula (+1, és orginal!). També està a la web, en pdf. Curiosament, el menú de migdia es diu KIKI RÀPID (no faré cap comentari al respecte)

Segons el que diu la pàgina web, tenen varis restaurants entre Barcelona i Madrid. Aquí a BCN n'hi ha un a la zona de Sagrada Família (Nàpols, 272, és al què vaig anar jo), zona Plaça Espanya i zona Vila Olímpica.

Valoració final: 6'8

Varietat de menú /carta: 6

Quantitat de menjar: 6,5

Qualitat/preu: 8

Tracte personal: 7

Ambient local: 6,5

BOBCATSSS Amsterdam 2012

2011-11-25T09:00:00.000+01:00

Petit apunt avui divendres per dir i anunciar que al gener tornarem de nou al "BOBCATSSS", que aquest any es fa a Amsterdam:

Vam enviar un parell de propostes i ens n'han acceptat una.

Hi presentem un pòster sota aquest títol: "Do you see me? : social networks in Spain"

Fa il·lusió, perquè negar-ho! ;-)

Bibliotecaris de paper al catàleg!

2011-11-24T09:00:00.000+01:00

Bibliotecaris de paper ja és al catàleg de biblioteques!!!

Enllaç

Tot és gràcies a la Biblioteca Josep Badia i Moret, de l'Ametlla del Vallès, ja que tenen un fons especialitzat en fanzines.

Fa molta gràcia i sobretot, molta il·lusió (com mola buscar "Ramirez, Eli" i trobar-te!!). M'ha fet molta il·lusió també veure que n'hi ha dos en préstec,... tot i que ben mirat, els haurien d'haver tornat el 24 d'octubre ¬¬u

Res seria possible sense els col·laboradors que fan possible BdP cada quinze dies (ara falta que surtin tb d'autors). I res, a seguir, que la vida són dos dies i aquest segon dia m'està passant força ràpid! :-)

Primavera, estiu, etcètera

2011-11-23T09:00:00.000+01:00

Fins fa poc tenia una companya de pis i, abans de marxar (no s'ha mort eh! ha marxat a viure al Canadà) doncs abans de marxar em va dir que s'havia llegit un llibre que li havia agradat molt i tal i qual. Em vaig fiar del seu criteri i el vaig reservar a la biblio. Un dia, setmanes més tard, va arribar. Taxan!

I ara ja l'he acabat.

Què dir-ne? M'ha encantat!!! ostres, no sé si dir que és el millor llibre que he llegit aquest any, eh? (bé, m'esperaré al desembre per pensar-ho tot amb perspectiva).

El llibre té un argument molt senzill: una noia-dona (34 anys)(més noia que dona, no??) finalitza la seva relació amorosa després de 14 anys. Això és la primera pàgina, l'excusa, el marc de fons. La noia torna al seu poble uns dies i allà comença a recordar històries viscudes. Infància, adolescència. El poble i el seu món, la seva amiga, el seu primer amor platònic..

L'argument pot semblar simple, i de fet ho és!, però el que enganxa és el caràcter de la protagonista. Una noia amb la qual moltes noies ens hi podem identificar, sinó és per una cosa és per una altra. Una noia amb 34 anys que de vegades té els seus dubtes. Gran frase la de:

Ja no pots esperar més per practicar l'edat que tens

És un llibre molt positiu però sense caure en tòpics (i ara mateix estic pensant en els llibres de l'Albert Espinosa, que sí, són molt bonics, però tot és massa pastel).

Parla també de l'amistat. Potser heu estat 15 sent súper amic d'algú i ara sou adults i no sabeu res l'un de l'altre... això passa molt. Fa pena, però passa molt! a mi em passa quan vaig a Lloret. Els amics canvien i les persones evolucionen

Jo no sé com és la Clara adulta. No sé si encara detesta les bledes [...] No sé que en pensa del Tripartit, ni de l'onada migratòria, ni de la situació de la dona a l'Afganistan...

I res, com sempre, sí, recomano aquest llibre. Però és que és molt bo, de veritat. Us acabareu enamorant dels personatges. Jo personalment em quedo amb la frase del Bernat (del qual a més, me n'he enamorat perdudament jajajajaja, quin gran personatge, el Bernat... jajaja):

Jo el que vull és dibuixar

[Marcapáginas] Sorteo 42

2011-11-22T09:00:00.000+01:00

Hola!

Antes que nada...

1) Gran parte de vosotros (participantes del sorteo de mi cumpleaños) ya tenéis que haber recibido los marcapáginas. Hay, pero, algunas excepciones:

- Jaume, Isabel, Emma, Roser --> pronto os llegarán

Por no tener no tengo ni sobres! Y luego hay 4 personas más (Montse/Domènec, Sandra, Naiara, Aina) que tampoco han recibido los marcapáginas porqué opté por la opción "dar en mano" (no sé quan però us els guardo).

Y caso 3 y último, las personas de las que no sé la dirección:

- Carlos (no he recibido ni el primero ni el segundo mail)

- Irati (tampoc la sé)

- Núria (no sé quina Núria!)

Parece que no haya enviado ninguno pero si eh!!!!! almenos 10 personas tienen ya los marcapáginas en su poder. De verdad que no soy tan desastre como aparento. Hasta ahora los sorteos iban bien! Es que se acumula todo, jajajaj!

Venga el sorteo de esta semana es bonito:

Marcapáginas del Abacus (Sant Jordi 2010). Son monísimos!!!

Sorteo de la semana pasada: la ganadora de los troquelados es GORETTI! (ya tengo tu dirección y te llegaran pronto). Además que esta tarde ya compraré sobres i sellos y de todo.

Por cierto, la persona que ganó los marcapáginas de la semana pasada, no ha dado señales de vida. MCCP Last call, last call!!! (alguien la conoce¿?¿)

Yo ahora mismo tengo poco tiempo para nuevas adquisiciones, pero os pongo estos cuatro que me han encantado:

Son de "La llegenda de la Pedra de l'Encant" :-)

Bueno, ahora para participar y ganar los infantiles de l'Abacus de Sant Jordi solo debéis dejar un comentario. Si queréis dejar mensajes y dar credibilidad a mis palabras, también podéis (del plan "a mi si me han llegado!) ;-)

Buena semana a todo el mundo!

Y no os peráis mi nuevo cómic:

- Electrodomèstics de paper (versión catalana)

- Electrodomésticos de papel (versión castellana)

Cada semana una nueva viñeta ;-)

Nou còmic: Electrodomèstics de paper

2011-11-21T09:00:00.000+01:00

Diuen que quan més coses has de fer és quan més ganes tens de fer-ne d'altres. Segurament sigui cert, perquè quan tinc vacances i no faig res només tinc ganes de seguir no fent res.. en canvi quan tinc un calendari a petar, només faig que afegir-hi coses... però bé. El cas es que he començat un nou còmic:

ELECTRODOMÈSTICS DE PAPER

I n'he fet també la versió castellana:

ELECTRODOMÉSTICOS DE PAPEL

Això de fer còmics "de paper" (Bibliotecaris de paper) em fa certa gràcia, i té una gran explicació: no en tinc ni idea de dibuixar amb l'ordinador. Jo només ser fer dibuixos sobre paper, amb bolis i llapis. Nothing more!

Podeu clicar els enllaços de més amunt per veure'n la primera vinyeta (més o menys n'hi haurà una per setmana). Però igualment us el poso aquí (la versió catalana):

Espero que us agradi. Jo de moment en tinc ganes... i a part que també em venia molt de gust utilitzar i provar l'eina TUMBLR.

Ja em direu que us va semblant!

La peli del domingo: No tengas miedo (Montxo Armendariz)

2011-11-20T09:00:00.000+01:00

Pese al título, “No tengas miedo” no es unapelícula de miedo.

Se trata de una película española dirigida porMontxo Armendáriz sobre el tema del abuso sexual a menores, y estáprotagonizada por Michelle Jenner y Lluís Homar (ahora es cuando Toni dice: siempre sale Lluís Homar en todas las pelis!)

Este es el argumento:

Silvia es una joven marcada por una oscura infancia. Conapenas 25 años decide rehacer su vida y enfrentarse a las personas,sentimientos y emociones que la mantienen ligada al pasado. Y en su luchacontra la adversidad, contra sí misma, irá aprendiendo a controlar sus miedos ya convertirse en una mujer adulta, dueña de sus actos. (FILMAFFINITY)

Es muy duro para la protagonista ver que lapersona que más quiere es también la persona que más daño le hace y la que leestá destrozando la vida.

Lluís Homar, que hace de padre, hace muy buenpapel....que cabrón...

No tengas miedo princesa, notengas miedo....

También destacar a Belén Rueda, que en estecaso hace también un papel bastante odioso, ya que hace de madre que no quierever lo que pasa en su casa.

En definitiva, una buena peli (aunque un pocolenta en algunos casos)

http://www.notengasmiedolapelicula.com/