El pantà de Vallvidrera (i el WTC)

Fa anys vaig anar al pantà de Vallvidrera i em va semblar un lloc que estava molt bé per desconnectar una mica de la ciutat (en vaig parlar aquí, al 2014) 

Fa poc hi vaig tornar: amb uns amics hem començat a agafar el costum de fer "excursions urbanes" cada setmana i com que en tenia bon record, vam enfilar cap allà. El problema és que... ARA ESTÀ BUIT!!! no sé si per tema medioambiental o perquè l'han buidat per algun motiu, i clar, entre això i que el dia estava una mica nublat, doncs excursió poc lluïda, hehe

Aquí un parell de fotos (podeu comparar-les amb les de l'entrada del 2014, on a més hi trobareu informació sobre com arribar-hi i curiositats com la Mina Grott o la Caseta del Guardià, a la qual ara no s'hi pot accedir pel tema Covid).

A pocs metres d'allà ens trobem amb la Vil·la Joana, (a la qual ara tampoc s'hi pot entrar pel tema Covid). El més destacat d'aquest habitatge és que aquí hi va morir Jacint Verdaguer, el 10 de juny de 1902. 

En fi, vist el panorama, vam tornar al centre per dinar i fer un gelat a una de les millor gelateries de Barcelona, el DelaCrem, que es caracteritza per anar variant de gelats segons la temporada (per exemple: per St Joan en fan un de coca de St Joan amb trossets de fruita confitada i pinyonets!!).

Posats a caminar, vam fer camí fins a un espai que malgrat no ser gaire bonic, sol estar sempre buit: l'edifici del WTC. Des de la terrassa del darrera veus Barcelona des d'un altre punt de vista.

I això és tot. La veritat és que aquestes caminades m'agraden molt. Primer perquè com ja he dit alguna vegada, m'agrada molt Barcelona: no hi he nascut (bé, tècnicament sí, vaig neixer a un hospital de Barcelona) però ja m'enteneu que vull dir: vaig viure 19 anys a Lloret però BCN me la sento meva i m'agrada descobrir-ne coses, o re-passejar espais. En segon lloc, porto un any treballant des de casa i necessito sortir i caminar, m'hi he obligat bastant, sobretot per salut (física i mental).