Segueixo fent caminades per Barcelona, algunes més discretes que d'altres, hehe.
L'altre dia vaig baixar fins a la platja perquè vaig descobrir que hi havia una estàtua del COBI que no havia vist mai. Està en una mena de mini-llac artificial (és el pati d'un restaurant crec). Em va fer gràcia.
Quan et fas gran veus tots els pros i contres dels Jocs Olímpics de Barcelona, amb les seves llums i les seves ombres... però he de reconèixer que jo amb 10 anys n'era molt fan, i vaig caure de ple en la moda COBI, hehe. Per mi és un símbol de la meva infància.
es veu fatal, ho sé, hahahaha
També, uns dies després, vaig trobar una font en forma de pinya al parc del Clot, que casualment és un parc que he creuat mil cops perquè el tinc al costat de casa.
I per acabar, us poso algunes fotografies del que queda de l'antic municipi de St Martí de Provençals, que també ho tinc molt a prop de casa. En aquest cas ja ho coneixia però mai m'havia parat a fer-ne fotos. El contrast de les edificacions antigues amb els blocs de pisos del darrera fa bastanta angúnia :(
Sant Martí de Provençals es va annexionar a Barcelona el 20 d'abril de 1897, juntament amb Les Corts, Sants, Gràcia, Sant Andreu del Palomar i Sant Gervasi de Cassoles.
3 comentaris:
A les fotografies no s'aprecia del tot però aquest nucli antic si no saps que hi és pot passar totalment desapercebut, No se com és que encara es va salvar de la crema perquè tot el seu voltant pertany de l'època més salvatge del porciolisme.
Jo no era petita i també era superfan del Cobi.
Quines contradiccions ens dóna la vida, eh! . Tant a prop dels ulls que no veiem el bosc ! heheheh
Salut !.
Doncs si.... no veiem el bosc..
i tens raó Roser, queda molt amagat (encara sort) i és una alegria que s'hagués pogut salvar..
Publica un comentari a l'entrada