08 d’abril 2020

El videojoc GRIS de Conrad Roset / Nomada Studio

De petita jugava molt als videojocs i, malgrat que em sap greu, amb els anys va ser una cosa que vaig anar deixant de banda. No tinc cap consola actual (la darrera compra va ser una Playstation 2) però quan veig a vegades algun joc que es pot jugar amb la tablet, doncs me'l miro amb carinyo. I més si tothom en parla bé. 

Vaig sentir a parlar de GRIS fa força temps. N'havia vist il·lustracions, esbossos, captures de pantalla... i també veia com anava guanyant premis i reconeixements (fins i tot va guanyar un primer premi als Game Awards de l'any passat, que són com uns Oscar).

Doncs bé, finalment el joc ha caigut i hi he pogut jugar aquests dies :)

Per mi hi ha unes condicions molt decisòries a l'hora d'escollir jugar a un videojoc:

  • Ha de ser relativament curt (no més de 10 hores de joc, per exemple)
  • Ha de ser assolible (jocs amb reptes molt complicats o amb perill d'encallar-te, fora)
  • Ha de ser visualment bonic, que entri pels ulls

Bé, doncs GRIS ho té tot. I és més: és un joc nascut a Barcelona, què més volem?

Diuen d'ell que és com jugar una aquarel·la. Tenen raó.
La gràfica ha estat produïda per Conrad Roset, un il·lustrador que segur que coneixeu i, que si no, segurament hagueu vist la seva obra.

L'argument no és complicat: va d'una noia que perd la seva veu i ha de recórrer un camí per recuperar-la. Al principi és tot gris, però a mesura que avances en el joc es van aconseguint nous colors (groc, blau, verd...) i fa que sigui una experiència visual molt xula. I si a sobre ho acompanyes d'una bona música, doncs ... no hi ha gaire més a dir!!! (ah sí: NO ET MATEN. Mai es mor la protagonista per molt que siguis un patós i caiguis tres vegades d'un mateix barranc).

El temps total de joc va entre les 3 i les 4 hores.



3 comentaris:

XeXu ha dit...

Diria que el vaig descobrir a l'exposició sobre jocs que va fer el CCCB, em sembla visualment preciós. M'he posat un vídeo per veure'l en moviment, i realment té una cosa especial. Melancolia feta joc. Fins i tot l'argument i el desenvolupament que expliques són especials. Allà també vaig descobrir un altre joc que em sembla similar a aquest, amb un nino molt més simple, i més tètric, però ja veig que els jocs i els seus estils també evolucionen molt amb el temps. La indústria de l'entreteniment s'ha de reinventar per mantenir-se!

artur ha dit...

He vist publicitat del joc i em va agradar el disseny que té. I com tu dius, a més, no es de anar matant a dreta i esquerra, cosa que m'agrada també. Es pot fer servir també per PC o només tablets i mòbils?.
A distreure's una mica , entre vinyeta i vinyeta !.
Salut :)

Eli Ramirez ha dit...

XeXu: va molar l'exposició, eh? la vaig trobar molt completa i molt interessant. Jo si el tema t'agrada et recomano que el provis. Si fos molt llarg et diria, però com que pots anar guardant en determinats moments i el temps total no és molt ampli, és prou asequible.

Artur: exacte, no és d'anar matant hehehe! Jo diria que es multiplataforma i que amb l'ordinador pots jugar-hi!

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails