12 de febrer 2020

Festival de Còmic d'Angoulême!

Aquest any he fet una cosa que feia molts anys que volia fer: anar al Festival de Còmic d'Angoulême, que se celebra a finals de gener cada any des de fa 47 edicions :-)
Només puc dir que em va ENCANTAR, que tota la petita ciutat es bolca al còmic i que hi ha tanta cosa per veure (tantes exposicions, tantes xerrades i tant de tot) que és impossible abarcar-ho amb tres dies. Tot i així, és el que vam fer i aquest en seria el resum:

Dia 1. Arribada

He de dir que vam anar-hi amb autobús (mitjançant l'Escola Joso). Et passes la nit al bus i arribes a les 8 del matí i no passes ni per l'hotel ^^U: et diuen que et recullen al cap de 13 hores. És intens. Però bueno, així tens excusa per COMENÇAR A VEURE COSES.


El primer que penses és: mare meva! vam anar a petar a un garatge on veníen còmics de segona mà i, de mentres, vam veure ja un munt de parets i aparadors decorats. Fins i tot les esglésies s'hi aboquen i fan el seu propi festival alternatiu amb una mostra de còmics cristians i exposicions dins el mateix edifici (d'això en podeu llegir més info a aquí).

El primer que vam fer és anar a l'Espai Franquin (anomenat així per ser l'autor d'Spirou). A dins hi feien una trobada de petit format amb Catherine Meurisse, una de les estrelles d'aquesta edició (autora de "La Levedad", on explica què significa ser supervivent de l'atemptat de Charlie Hebdo). Malgrat que el francés escoltat costa una mica d'entendre, a mi personalment em va agradar molt, la vaig trobar molt maca i propera.


A l'Espai Franquin també hi havia una exposició de Gunm, que al nostre país es va conéixer com ALITA. Mai vaig llegir-la, però coi, m'han vingut ganes :). Sé que fa poc en van fer la pel·lícula... tampoc la vaig veure. Potser ara sí que ho faré jeje.

D'allà vam sortint volant perquè volíem anar a veure la expo que li havíen dedicat a la Catherine, ubicada dins el Museu del Paper. Al costat del Museu hi ha moooooooooolta cosa, per la qual cosa ja aquell primer dia ens vam quedar per allà.

La exposició estava feta amb molt bon gust i amb molts originals, incloent un petit racó pels companys de Charlie Hebdo.


Vam intentar dinar al primer lloc que vam trobar i després vam visitar el Pavelló de Nous Talents i l'Edifici Moebius, entre d'altres. Les expos que també vam veure aquella tarda són:
  • Cécile Bidault: Aparté aquatique
  • Jean Frisano: De Tarzan à Marvel, l'Amérique Fantasmée
  • Dans la tête de Pierre Christin
  • Folklorique enfance, fantastique enfance
  • Calvo, un maître de la fable
  • Voyages en Égypte et en nubie de Giambattista Belzoni
  • Lewis Trondheim fait des histoires
Que deu ni do. Lo xungo és que les has de veure bastant ràpid si vols fer.-ho tot, hahah.
Un descobriment de la tarda van ser les exposicions del material autoeditat de l'École Européenne Supérieure de l'Image, EESI. Hi vam anar a petar de casualitat, evitant la comitiva del Macron.




La segona foto, si us hi fixeu, és fosca. Era molt guai: TOT ESTAVA A LES FOSQUES I PER VEURE ELS FANZINES I MATERIALS DIVERSOS havies d'anar amb unes llanternetes que et donaven a l'entrada.

Vam acabar petats i saturats, hahaha.
Ah! però vam veure dues biblioteques al llarg del dia: la BDthèque del Festival, ubicada a l'Espai Franquin i la Biblioteca de Còmics, a l'espai Moebius (la primera, amb mobles de cartró i on hi havia tots els còmics seleccionats pel Festival per a poder-los llegir).

M'hi quedaria a dormir....


Dia 2. Més.

El dia 2, un cop descansats, prometia més calma. O no.

Volíem anar a veure al Michel Rabagliati, però com que teníem una mica de temps ens vam posar en una de les esglèsies que us deia abans... i just hi havia una exposició de segells comiqueros :)




En Rabagliati parlava en un dels pavellons on hi ha estands editorials. Era enorme i només entrar ja vam veure al Guy Delisle signant. La cosa prometia bé i, quan vam veure la quantitat d'stands que hi havia... doncs quasi ens dona un patatús! (La idea era escoltar al Michael i ja dinar fora, que per la tarda havíem d'anar a l'altra punta de la ciutat hehehe).

En Michael va ser divertit. No l'havia sentit mai parlar, té un humor molt seu.

No sé si heu llegit els seus còmics, els del Paul. Jo us recomano que si no ho heu fet en proveu algun, ja que és una lectura que entra molt bé i que pot agradar a tot tipus de públic. Estan editats per Astiberri, són aquests. Són molt autobiogràfics i tots ens hi podem sentir una mica identificats per una banda o altra.



I bé, el que us deia. Vam visitar stands, vam comprar còmics i vam continuar la ruta. De camí al restaurant vam poder veure una exposició dedicada a LA RESISTÈNCIA (II GM) i un pavelló de caràcter més col·leccionista amb làmines i edicions peculiars.

La tarda la teníem bloquejada per veure el Pavelló Manga (Manga City) i la Mediateca, que estava al costat (i que a part d'allotjar-hi un parell o tres d'exposicions, volíem veure perquè com a bibliotecaris no ens ho podíem perdre) ;-)

A mi personalment la part de Manga em va semblar petita. O sigui: petita en comparació a la resta de Festival (altres pavellons eren molt més grans) i petita també si la comparem amb altres salons de l'estil... per exemple, el Saló del Manga de Barcelona li dona cinc voltes en quant a mida i en quant a les activitats i coses que s'hi feien. Però bé, no podiem no veure-la. (Hi vaig descobrir un manga sobre llibreries i un altre sobre biblioteques, que va caure sí o sí, jajaja).

La MEDIATECA, molt bé. Un edifici gran i modern. Un d'aquells equipaments culturals que tota ciutat necessita.

S'hi allotjaven dues exposicions:

  • Antoine Marchalot
  • ... i una sobre Walking Dead. I jo no he vist mai la sèrie ni en sé res (només de que va de zombies, però això ho dedueixo pel títol) però la expo tenia un component xulo: el muntatge. Veiem-ne una foto:

De la Mediateca, ja ho he dit: un edifici modern i funcional. Em va sorprendre com tenien dividit el fons. A la foto es pot veure: una primera sala amb tots els documents vinculats a la part creativa i una segona sala amb tot el fons dedicat al coneixement. (La literatura, per si us ho pregunteu, estava al pis de sota... juntament amb la zona infantil).



Realment em va semblar molt curiós. També tenien separats uns "bàsics" de coneixement, en prestatges especials. Com si fos bibliografia recomanada en una biblioteca universitària. Suposo que eren els llibres necessaris per iniciar-se en un camp del saber. 

En fi. Un cop vam acabar vam acostar-nos fins a la estació de tren (on ens van dir que hi havia esculturetes de còmic) i, de pas, vam mirar de fer una mica de ruta pels carrers decorats. Heu estat a Brussel·les? doncs lo mateix: carrers amb murals dedicats al còmic.



Us poso només la que potser és la més famosa :-).


De camí a buscar un lloc per menjar vam trobar una altra exposició: Olivier Ledroit, que mostrava unes làmines molt currades i que estaven a la venta per molts diners. (Tipu mil o dos mil euros). Mireu, ara mateix no em va bé gastar-me'ls.

Dia 3. Últim dia

Encara més esgotats vam encetar el tercer i darrer dia amb l'objectiu d'acabar de veure tot allò que ens faltava per veure i, a poder ser, també escoltar alguns grans autors.

Vam començar per dos MUST, i és que al Museu de la ciutat s'hi allotjaven dos de les exposicions principals: Tsuge i Wood.

  • Fa un parell o tres d'anys vaig llegir una obra de Tsuge: El hombre sin talento. No em va agradar perquè el protagonista és un inútil que vol vendre pedres i em va caure malament hahaha em vaig posar molt nerviosa. Però el tio és un crack i és una figura quasi desconeguda al nostre país, en part perquè fins fa ben poc no va deixar que la seva obra sortís del Japó.



  • I de Wallace Wood vaig flipar molt també. Potser més i tot. És que jo pràcticament no sabia res de res i els seus dibuixos em van motivar. El tio és un d'aquells clàssics que ha fet ciència-ficció, eròtic i super herois... però veure els originals amb tant de detall i tant de tot em va flipar. I el tio es va morir jove! cinquanta-pocs. Es va suicidar! hagués pogut duplicar la seva creació!

I res. Vam anar bastant ràpid perquè a mig matí voliem anar a una gran xerrada: BASTIEN VIVÈS I INIO ASANO! Dos dels grans, allà, a dos metres de nosaltres.... molt fort. PERÒ... fatal hahaha. Es que sabeu, l'Innio parlava japonès i li van posar una traductora. Llavors el moderador que era més sec que un pistatxo anava fent preguntes als dos. El Bastien no és l'alegria de la huerta, tampoc. Total que el senyor moderador li feia la pregunta en francés a la traductora. La traductora li preguntava en japonès a l'Asano. L'Asano responia en japonès a la traductora.... pfffffffff.... crec que hi ha PROU PRESSUPOST per posar traducció automàtica, carai!!!! Per tant és va fer molt dormilero...

I ja a partir d'aquí, recta final. Em vaig acostar als pavellons editorials que em quedaven per veure (flipeu amb la quantitat d'autors signant i tothom fent cues!) i a una exposició que m'havia quedat pendent, de la Nicole Claveloux.

Vaig gastar més i més diners i res.... fins aquí es podria dir que ha sigut el resum del viatge. Molt intens, poc dormir, molts còmics, molt de tot. Vamos, que si puc repetiré :-)

4 comentaris:

artur ha dit...

Quina marató , noia !! Més aprofitada l'excursió no podia ser, eh !
Ara a descansar una miqueta, si pots ! ;)

roser ha dit...

Quina sort Eli! un somni...

Pons ha dit...

Tres dies mirant dibuixets, quin pal, tenim aficions molt diferents

Eli Ramirez ha dit...

Jjeje
La veritat és que va ser una passada... a veure si puc tornar-hi un altre any!!

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails