05 de juny 2020

Lectures maig

Molta fase 1, fase 2... però per aquí estem, encara. Segueixo semi-confinada, i, això sí: redescobrint el poble que em va veure créixer.

Pel que fa a les lectures, he seguit bastant en la mateixa línia i tirant bastant de l'eBiblio, tot i que em vaig poder escapar unes hores a Barcelona i vaig poder passar pel pis a "recollir mercaderia". :)


  • Els tres primers són els que NO són còmic. El primer, PAPÁ PIERNAS-LARGAS és un clàssic, veia la sèrie de dibuixos animats quan era petita i al veure que hi havia la novel·la disponible no me'n vaig saber estar. El segon, UN DIARIO VISUAL, és un llibre que ensenya a "dibuixar informació" o sigui, a donar forma a les dades (en aquest cas, quotidianes). M'ha resultat curiós pel plantejament que ha fet de segons quines coses, a priori molt difícils de representar. Per últim, GENT QUE PLORA EN SILENCI, és un recull de relats curts que no m'ha emocionat especialmet. Totes lectures improvitzades que sense confinament potser no hagués llegit mai.
  • Pel que fa al còmic, he caigut i he llegit el còmic de la MARIE KONDO, malgrat no en comparteixo res, ahahah. El de SEXO COMO QUIERAS és un d'aquests que vol trencar tòpics i tabús i el de la MARIA MONTESSORI repassa la vida d'ella però més des del punt de vista del seu mètode que no pas de la seva vida pròpiament dita. L'adaptació de MATAR A UN RUISEÑOR l'he trobat molt bona qualitat (tant contingut com continent), el de TEATRO DEL CUERPO HUMANO és una petita meravella per ajudar a entendre com funciona el cos humà (amb uns dibuixos moníssims!) i el TEMERARIO JACK és la segona part d'un còmic que es basa en el clàssic de Jack i les mongetes màgiques. :-)

23 de maig 2020

Lectures abril

S'acosta final de maig i aquests dies pensava en els llibres que he estat llegint durant el confinament. Em dona la sensació que he llegit menys perquè la majoria els he llegit en digital gràcies a l'eBiblio, el servei de préstec digital de les biblioteques públiques.

Ja vaig comentar en un altre post els llegits al març. L'abril ha aportat això:

El de Yo soy tu padre ni us el mireu, no val gens la pena (masclista i tòpic a més no poder). Los asquerosos val mooooooooolt la pena, i més per llegir si esteu confinats. És una lectura que enganxa, i també val molt la pena el de la Memòria de l'arbre, és molt tendre. 
I per tendre també el de Papitu, que està escrit per la filla del Benet i Jornet i explica la malaltia del seu pare des del punt de vista de filla i abordant la nostàlgia.

Pel que fa al tema còmics (o semi-còmics), la biografia de la Frida Kahlo il·lustrada per la Maria Hesse m'ha semblat molt encertada, a l'igual que us recomano El club de las batas blancas, que són experiències mèdiques (un exemple molt adient de medicina gràfica). 
Espuma no el coneixia, l'he trobat a eBiblio i està molt bé el tema que toca (abortament). Més decebuda m'he quedat amb el de Buñuel y el laberinto de las tortugas. (i pel que fa a Mestra de pueblo especial oposiciones, l'he llegit només perquè estava a l'eBiblio i em volia distreure, no mata però té situacions molt empàtiques i fa certa gràcia).

03 de maig 2020

Sèries abril

Com que seguim confinats, segueixen les sèries... :-)
Aquesta vegada, totes de Netflix. 



  • Unorthodox. Aquesta és una d'aquelles sèries que val la pena veure. De fet ara s'ha posat molt de moda i la recomanen a tot arreu, però quan la vaig escollir va ser quasi per casualitat i perquè vaig veure que era curteta (són només 4 episodis). Va d'una noia jueva ortodoxa que viu a la comunitat de Nova York, fins que un dia decideix fugir a Europa. Està parcialment basat en fets reals, sobre les memòries de Deborah Feldman. És interessant perquè explica com viuen i com funcionen els practicants d'aquesta religió (i si heu estat a Nova York i he passat per Brooklyn, per la zona on viuen, recordareu que sí, que les dones van amb perruques i envoltades de criatures i cotxets).

  • Atypical. (T3). Havia vist en el seu moment la primera i la segona temporada, o sigui que ara en tocava veure la tercera. La sèrie està protagonitzada pel Sam, un noi amb TEA, i la seva família. En aquesta temporada veiem com inicia els seus estudis universitaris i com es va establint la seva relació amb la Peich (no sé si ho escric bé). Pel que he llegit, hi haurà una quarta i darrera temporada l'any vinent. Es deixa veure i és distreta!

  • The English Game és una altra minisèrie autoconclusiva que podeu trobar a Netflix (aquí li han posat el títol de "Un juego de caballeros"). Sis capítols per explicar-nos els orígens del futbol modern (no és un documental, eh!). No és un tema que a priori m'hagués despertat interès, però he de reconèixer que m'ha agradat força i que crec que la recomanaria. :)

  • Outlander (T1). Aquesta he de dir que l'he vist per ma mare i que al final m'ha enganxat ijijij. De moment només hem vist la primera temporada, perquè és tope llarga (crec que van per la cinquena temporada i els capítols són llargs i les temporades... també! 16 capítols crec que han sigut aquesta primera!). L'argument no és res de l'altre món: una noia que viu als anys 40, fa un salt en el temps i va a parar a l'Escòcia del segle XVIII. Segurament la seguiré veient poc a poc, és distreta.

  • Vis a Vis (T1). MOLT FAN, hahahaha. No l'havia vist mai i aquests dies, que anunciaven un spin-off, he pensat que res millor que un confinament per començar-la. Ens estem viciant de mala manera, veient un capítol rera un altre. De moment hem vist la primera temporada (si no sabeu quina és i pel títol no ho intuïu, va d'una presó). Es segueixen els moviments d'una noia que entra per error a la presó i tot es va complicant a dins i a fora... és una mica com la Casa de Papel, que la mires i no pots deixar de veure-la.


23 d’abril 2020

"En Jordi, el drac i la princesa", un conte per Sant Jordi!

FELIÇ SANT JORDI A TOTHOM!!

Espero que hagueu tingut el millor Sant Jordi possible, malgrat la pena del confinament. 

Per animar una mica, us comparteixo un petit conte interactiu que he fet. Ho he fet amb els formularis de Google, que són molt versàtils. És un "tria la teva aventura" :-) (us aviso que no hi ha moltes opcions, haha)


🐉🌹📚

Espero que us agradi!

21 d’abril 2020

Aprofitant el confinament

Primer de tot, espero i desitjo que seguiu bé de salut. Portem trenta i pico dies i es fa estrany, perquè negar-ho.. 

Jo crec que ja m'hi estic acostumant i estic aprofitant per fer cursos i coses vàries que potser en un altre moment no hagués pogut (bé, també hauria d'estar estudiant per opos però com que la cosa s'allarga....). Aquestes són algunes coses que he anat fent per matar l'estona

  • Cursos a la web de Domestika. No sé si coneixeu aquesta web, a mi m'agrada molt, es una web de cursos de caràcter creatiu que també té un blog interessant. Aquests dies volia aprofitar per fer cursos que tinc comprats, però n'han posat uns quants de gratis... i estan molt bé! Un d'ells és d'stop-motion i m'ha motivat per fer petits vídeos com aquest:


  • Recuperar receptes culinàries. Primer de tot, dir que tinc nivell de bullir pasta i posar-hi tomàquet, però de petita a l'esplai fèiem un pastís de galetes i l'he volgut recuperar (ja vaig posar la recepta fa més de 10 anys aquí al blog!). Ara n'he fet un vídeo. I és fàcil de fer, aquest pastís!!


  • GIFS. També he après a fer GIFS i estic fent-ne sobre cançons mítiques de karaoke jeje




I vosaltres, com aneu??

13 d’abril 2020

13, Rue Confinada

Aquest cap de setmana m'he entretingut amb una cosa que m'ha semblat molt divertida: des del Centre Cívic El Coll -La Bruguera han convidat a que tothom dibuixi el seu confinament... i per fer-ho, si es vol, es pot utilitzar una plantilla de la famosa 13 RUE DEL PERCEBE, en blanc.

Me la vaig descarregar i l'he omplert de ninotets confinats. 

08 d’abril 2020

El videojoc GRIS de Conrad Roset / Nomada Studio

De petita jugava molt als videojocs i, malgrat que em sap greu, amb els anys va ser una cosa que vaig anar deixant de banda. No tinc cap consola actual (la darrera compra va ser una Playstation 2) però quan veig a vegades algun joc que es pot jugar amb la tablet, doncs me'l miro amb carinyo. I més si tothom en parla bé. 

Vaig sentir a parlar de GRIS fa força temps. N'havia vist il·lustracions, esbossos, captures de pantalla... i també veia com anava guanyant premis i reconeixements (fins i tot va guanyar un primer premi als Game Awards de l'any passat, que són com uns Oscar).

Doncs bé, finalment el joc ha caigut i hi he pogut jugar aquests dies :)

Per mi hi ha unes condicions molt decisòries a l'hora d'escollir jugar a un videojoc:

  • Ha de ser relativament curt (no més de 10 hores de joc, per exemple)
  • Ha de ser assolible (jocs amb reptes molt complicats o amb perill d'encallar-te, fora)
  • Ha de ser visualment bonic, que entri pels ulls

Bé, doncs GRIS ho té tot. I és més: és un joc nascut a Barcelona, què més volem?

Diuen d'ell que és com jugar una aquarel·la. Tenen raó.
La gràfica ha estat produïda per Conrad Roset, un il·lustrador que segur que coneixeu i, que si no, segurament hagueu vist la seva obra.

L'argument no és complicat: va d'una noia que perd la seva veu i ha de recórrer un camí per recuperar-la. Al principi és tot gris, però a mesura que avances en el joc es van aconseguint nous colors (groc, blau, verd...) i fa que sigui una experiència visual molt xula. I si a sobre ho acompanyes d'una bona música, doncs ... no hi ha gaire més a dir!!! (ah sí: NO ET MATEN. Mai es mor la protagonista per molt que siguis un patós i caiguis tres vegades d'un mateix barranc).

El temps total de joc va entre les 3 i les 4 hores.



06 d’abril 2020

Lectures primer trimestre 2020

Com que no he parlat de llibres des que ha començat l'any, ara s'han acumulat tots :-)

En total ha sigut 63 lectures repartides en tres mesos, de les quals -òbviament- una gran part són còmics (només 14 no ho són). 
Crec que per facilitar el "TOP 10" anual, faré un TOP-5 trimestral jejejeej

Em quedo amb aquests:

No-còmic (Narrativa/Assaig/Etc).

  • Les nostres riqueses
  • Feminisme de butxaca
  • Ignorant la SD
  • Nosaltres en la nit
  • Vango (primera part)


Còmic adult
  • Betty Boob
  • Steve Jobs: una biografía
  • El regreso del halcón abejero
  • El gusto de Emma
  • Sinfonía carcelaria

Còmic Infantil i/o Juvenil
  • El malvado lobo feroz
  • Hermanas
  • Tomboy: una chica ruda
  • Sobre patines
  • Y entonces nos perdimos

I aquí estan tots:


 

05 d’abril 2020

Pel·lícules primer trimestre 2020

Com que cada cop miro més sèries i menys pel·lícules, he decidit reunir aquí les que he vist aquest primer trimestre de l'any :-)


Bé, doncs són aquestes. Més o menys dues per mes, tampoc està malament :)


  • ALADDIN em va sorprendre, potser és la que més m'ha sorprès. Jo pensava que amb això dels remakes "live" la cagarien, però estan fent bona feina aquesta gent de Disney (em va encantar el Rey Leon i la Bella i la Bestia!). Bé, doncs amb Aladdin tenia els meus dubtes perquè havia vist que havien posat al Will Smith de geni i em feia MOOOOOOOOOOOOOOLTA MANDRA. Però escolteu, ni tan mal. Conserva tota la essència i al final t'hi acostumes, al geni..

  • MARRIAGE STORY és potser la gran decepció (Historia de un matrimonio). Com que estava nominada als Oscar crec i me n'havien parlat molt bé... doncs m'imaginava... no sé, potser una altra cosa. Em sembla un remake de Kramer contra Kramer i no sé perquè tanta volada.

  • TODAS LAS PECAS DEL MUNDO, no cal que la mireu. És d'un nen argentí que vol robar-li la novieta a un altre nen i se la juguen al futbol. No té res.

  • VOLANDO JUNTOS. és un remake de VOLANDO LIBRE, una peli dels 90 on una nena volava amb unes oques. Han canviat una mica l'argument per adaptar-lo al canvi climàtic i als problemes actuals. He de confessar que m'ha agradat bastant (lo que no l'exculpa de que sigui una pel·lícula previsible).

  • ROCKETMAN. La peli de la vida de l'Elton John. M'ha agradat molt!!!! I sobretot la seva banda sonora :). He llegit que s'agafa algunes llicències, però el resultat entra bé. Per mi potser és la que més m'ha agradat d'aquest primer trimestre.

  • HOGAR. I acabo amb una que vaig veure fa dos dies a Netflix. Un thriller d'un tio que està disposat a fer el que sigui per recuperar coses de la seva vida que ha perdut (i no us puc dir més).
No sé si n'haureu vist alguna. En tot cas, segurament el proper trimestre n'hauré vist més... i més quan encara ens queda confinament per estona...

Cuideu-vos molt, una forta abraçada :)

01 d’abril 2020

Sèries març

Aquest mes de març ha sigut el mes que he vist més capítols de sèries (bé, fins a dia d'avui: és possible que abril ho superi si continuem tancats a casa...)

Aquestes són les que he vist en aquesta primera quinzena de confinament. Algunes les he vist per ma mare, ja que intentem veure algun capítol d'algo juntes cada tarda:


  • Élite: bé, a mi és que m'agrada molt aquesta sèrie plena de tòpics i rics i pobres jajajaja cadascú té les seves coses. Ha sigut la tercera temporada i espero que no n'hi hagi més perquè ara ha quedat ben tancada.
  • Big Little Lies: ens hem cruspit la primera i la segona temporades, ens ha agradat molt, sobretot la primera temporada (però m'havien parlat malament de la segona i penso que "ni tan mal"). Va d'unes dones que tenen en comú que són riques i que porten els seus fills a la mateixa escola de primària. I hi ha una mort i molts secrets.
  • I'm not OKAY with this és una sèrie curteta i entretinguda. Prové d'un còmic que porta el mateix títol i és una mica surrealista. El còmic és del mateix autor que THE END OF THE FUCKING WORLD, que també té adaptació de sèrie a Netflix. 
  • Bazar de la caridad és una de les que he vist per ma mare. El context és un fet real: fa molts anys a París hi havia un basar per a dones burgeses que recaptava diners per als més pobres. I un dia es va incendiar i van morir moltes dones (els pocs homes que hi havia van sortir quasi dels primers). No coneixia aquest fet històric però és igual perquè la sèrie només ho utilitza com a context: la resta de capítols s'enmarquen en el drama.
  • Los últimos zares: el mateix, sèrie vista per ma mare. En aquest cas, però, si que la sèrie té un component històric, barrejant-se amb talls on diferents especialistes en el tema parlen del declivi de la dinastia i de tots els errors que van cometre. M'ha semblat interessant en el sentit de conèixer una mica millor el tema Romanov, però en sí tampoc és una sèrie que recomanaria.
  • Self made (CJ Walker: una mujer hecha a sí misma): ens ha encantat. 4 capítols que expliquen com la senyora CJ Walker va ser la primer afroamericana en fer-se mil·lionària gràcies a la venta de productes propis de cosmètics. Aquesta sí que us la recomano :)

Life of Eli, especial confinament

Com ja he dit alguna vegada, publico diàriament una tira còmica amb coses que em van passant (Life of Eli). Va començar com un entreteniment i ves, l'altre dia vaig arribar a les 500 tires!!! :-) I bé, seguint la idea del XeXu, un lector del blog, he decidit posar-ne algunes per aquí.

També vull dir que per celebrar la tira 500 vaig posar en format obert un recopilatori que vaig posar a la venta per Nadal. Podeu llegir-lo aquí, és una selecció del primer any, amb unes 100 historietes


Si us agrada i algun dia voleu comprar-lo en paper, valen 10 euros i encara en tinc :-)

Bé. Malgrat que ho sembli, NO HE VENIDO A HABLAR DE MI LIBRO :)

Volia compartir que aquests dies estic publicant vinyetes de la meva vida confinada. En aquest enllaç podeu veure la primera i ara ja en son 18. Us en poso aquí unes quantes (l'actriu secundària és ma mare, que és amb qui passo el confinament... i bé, amb els meus dos gats jeje). Si us faig riure un parell de minuts ja em dono per satisfeta.

(feu clic a la imatge per a poder ampliar-la)






31 de març 2020

Confinament

Sempre em queixava de que no tenia temps per al blog i ara que tinc massa temps (com tothom, suposo) sembla que el tingui més abandonat que mai.

És cert i no negaré que he anat canviant de mitjans. En certa manera sempre m'ha anat agradant explicar coses, però potser és cert que entre Instagram i Twitter, el blog -pobret!-,ha quedat més en segon pla. A sobre m'he quedat confinada a Lloret, que no tinc ni la meva pila de llibres pendents, ni els meus punts de llibre per classificar ni tan sols les meves eines per dibuixar jeje (sort que tinc la tablet amb mi, això sí!). Un drama, hehehe. PERÒ TENIM SALUT, I ÉS IMPORTANT.

Espero que estigueu bé. Suposo que estem tots una mica igual. Entre el teletreball, l'anar dibuixant, les sèries de plataformes diverses i lectures que he anat trobant a eBiblio (la biblioteca pública en format electrònic) doncs mira tu, qui dia passa dia empeny ;-)

12 de febrer 2020

Festival de Còmic d'Angoulême!

Aquest any he fet una cosa que feia molts anys que volia fer: anar al Festival de Còmic d'Angoulême, que se celebra a finals de gener cada any des de fa 47 edicions :-)
Només puc dir que em va ENCANTAR, que tota la petita ciutat es bolca al còmic i que hi ha tanta cosa per veure (tantes exposicions, tantes xerrades i tant de tot) que és impossible abarcar-ho amb tres dies. Tot i així, és el que vam fer i aquest en seria el resum:

Dia 1. Arribada

He de dir que vam anar-hi amb autobús (mitjançant l'Escola Joso). Et passes la nit al bus i arribes a les 8 del matí i no passes ni per l'hotel ^^U: et diuen que et recullen al cap de 13 hores. És intens. Però bueno, així tens excusa per COMENÇAR A VEURE COSES.


El primer que penses és: mare meva! vam anar a petar a un garatge on veníen còmics de segona mà i, de mentres, vam veure ja un munt de parets i aparadors decorats. Fins i tot les esglésies s'hi aboquen i fan el seu propi festival alternatiu amb una mostra de còmics cristians i exposicions dins el mateix edifici (d'això en podeu llegir més info a aquí).

El primer que vam fer és anar a l'Espai Franquin (anomenat així per ser l'autor d'Spirou). A dins hi feien una trobada de petit format amb Catherine Meurisse, una de les estrelles d'aquesta edició (autora de "La Levedad", on explica què significa ser supervivent de l'atemptat de Charlie Hebdo). Malgrat que el francés escoltat costa una mica d'entendre, a mi personalment em va agradar molt, la vaig trobar molt maca i propera.


A l'Espai Franquin també hi havia una exposició de Gunm, que al nostre país es va conéixer com ALITA. Mai vaig llegir-la, però coi, m'han vingut ganes :). Sé que fa poc en van fer la pel·lícula... tampoc la vaig veure. Potser ara sí que ho faré jeje.

D'allà vam sortint volant perquè volíem anar a veure la expo que li havíen dedicat a la Catherine, ubicada dins el Museu del Paper. Al costat del Museu hi ha moooooooooolta cosa, per la qual cosa ja aquell primer dia ens vam quedar per allà.

La exposició estava feta amb molt bon gust i amb molts originals, incloent un petit racó pels companys de Charlie Hebdo.


Vam intentar dinar al primer lloc que vam trobar i després vam visitar el Pavelló de Nous Talents i l'Edifici Moebius, entre d'altres. Les expos que també vam veure aquella tarda són:
  • Cécile Bidault: Aparté aquatique
  • Jean Frisano: De Tarzan à Marvel, l'Amérique Fantasmée
  • Dans la tête de Pierre Christin
  • Folklorique enfance, fantastique enfance
  • Calvo, un maître de la fable
  • Voyages en Égypte et en nubie de Giambattista Belzoni
  • Lewis Trondheim fait des histoires
Que deu ni do. Lo xungo és que les has de veure bastant ràpid si vols fer.-ho tot, hahah.
Un descobriment de la tarda van ser les exposicions del material autoeditat de l'École Européenne Supérieure de l'Image, EESI. Hi vam anar a petar de casualitat, evitant la comitiva del Macron.




La segona foto, si us hi fixeu, és fosca. Era molt guai: TOT ESTAVA A LES FOSQUES I PER VEURE ELS FANZINES I MATERIALS DIVERSOS havies d'anar amb unes llanternetes que et donaven a l'entrada.

Vam acabar petats i saturats, hahaha.
Ah! però vam veure dues biblioteques al llarg del dia: la BDthèque del Festival, ubicada a l'Espai Franquin i la Biblioteca de Còmics, a l'espai Moebius (la primera, amb mobles de cartró i on hi havia tots els còmics seleccionats pel Festival per a poder-los llegir).

M'hi quedaria a dormir....


Dia 2. Més.

El dia 2, un cop descansats, prometia més calma. O no.

Volíem anar a veure al Michel Rabagliati, però com que teníem una mica de temps ens vam posar en una de les esglèsies que us deia abans... i just hi havia una exposició de segells comiqueros :)




En Rabagliati parlava en un dels pavellons on hi ha estands editorials. Era enorme i només entrar ja vam veure al Guy Delisle signant. La cosa prometia bé i, quan vam veure la quantitat d'stands que hi havia... doncs quasi ens dona un patatús! (La idea era escoltar al Michael i ja dinar fora, que per la tarda havíem d'anar a l'altra punta de la ciutat hehehe).

En Michael va ser divertit. No l'havia sentit mai parlar, té un humor molt seu.

No sé si heu llegit els seus còmics, els del Paul. Jo us recomano que si no ho heu fet en proveu algun, ja que és una lectura que entra molt bé i que pot agradar a tot tipus de públic. Estan editats per Astiberri, són aquests. Són molt autobiogràfics i tots ens hi podem sentir una mica identificats per una banda o altra.



I bé, el que us deia. Vam visitar stands, vam comprar còmics i vam continuar la ruta. De camí al restaurant vam poder veure una exposició dedicada a LA RESISTÈNCIA (II GM) i un pavelló de caràcter més col·leccionista amb làmines i edicions peculiars.

La tarda la teníem bloquejada per veure el Pavelló Manga (Manga City) i la Mediateca, que estava al costat (i que a part d'allotjar-hi un parell o tres d'exposicions, volíem veure perquè com a bibliotecaris no ens ho podíem perdre) ;-)

A mi personalment la part de Manga em va semblar petita. O sigui: petita en comparació a la resta de Festival (altres pavellons eren molt més grans) i petita també si la comparem amb altres salons de l'estil... per exemple, el Saló del Manga de Barcelona li dona cinc voltes en quant a mida i en quant a les activitats i coses que s'hi feien. Però bé, no podiem no veure-la. (Hi vaig descobrir un manga sobre llibreries i un altre sobre biblioteques, que va caure sí o sí, jajaja).

La MEDIATECA, molt bé. Un edifici gran i modern. Un d'aquells equipaments culturals que tota ciutat necessita.

S'hi allotjaven dues exposicions:

  • Antoine Marchalot
  • ... i una sobre Walking Dead. I jo no he vist mai la sèrie ni en sé res (només de que va de zombies, però això ho dedueixo pel títol) però la expo tenia un component xulo: el muntatge. Veiem-ne una foto:

De la Mediateca, ja ho he dit: un edifici modern i funcional. Em va sorprendre com tenien dividit el fons. A la foto es pot veure: una primera sala amb tots els documents vinculats a la part creativa i una segona sala amb tot el fons dedicat al coneixement. (La literatura, per si us ho pregunteu, estava al pis de sota... juntament amb la zona infantil).



Realment em va semblar molt curiós. També tenien separats uns "bàsics" de coneixement, en prestatges especials. Com si fos bibliografia recomanada en una biblioteca universitària. Suposo que eren els llibres necessaris per iniciar-se en un camp del saber. 

En fi. Un cop vam acabar vam acostar-nos fins a la estació de tren (on ens van dir que hi havia esculturetes de còmic) i, de pas, vam mirar de fer una mica de ruta pels carrers decorats. Heu estat a Brussel·les? doncs lo mateix: carrers amb murals dedicats al còmic.



Us poso només la que potser és la més famosa :-).


De camí a buscar un lloc per menjar vam trobar una altra exposició: Olivier Ledroit, que mostrava unes làmines molt currades i que estaven a la venta per molts diners. (Tipu mil o dos mil euros). Mireu, ara mateix no em va bé gastar-me'ls.

Dia 3. Últim dia

Encara més esgotats vam encetar el tercer i darrer dia amb l'objectiu d'acabar de veure tot allò que ens faltava per veure i, a poder ser, també escoltar alguns grans autors.

Vam començar per dos MUST, i és que al Museu de la ciutat s'hi allotjaven dos de les exposicions principals: Tsuge i Wood.

  • Fa un parell o tres d'anys vaig llegir una obra de Tsuge: El hombre sin talento. No em va agradar perquè el protagonista és un inútil que vol vendre pedres i em va caure malament hahaha em vaig posar molt nerviosa. Però el tio és un crack i és una figura quasi desconeguda al nostre país, en part perquè fins fa ben poc no va deixar que la seva obra sortís del Japó.



  • I de Wallace Wood vaig flipar molt també. Potser més i tot. És que jo pràcticament no sabia res de res i els seus dibuixos em van motivar. El tio és un d'aquells clàssics que ha fet ciència-ficció, eròtic i super herois... però veure els originals amb tant de detall i tant de tot em va flipar. I el tio es va morir jove! cinquanta-pocs. Es va suicidar! hagués pogut duplicar la seva creació!

I res. Vam anar bastant ràpid perquè a mig matí voliem anar a una gran xerrada: BASTIEN VIVÈS I INIO ASANO! Dos dels grans, allà, a dos metres de nosaltres.... molt fort. PERÒ... fatal hahaha. Es que sabeu, l'Innio parlava japonès i li van posar una traductora. Llavors el moderador que era més sec que un pistatxo anava fent preguntes als dos. El Bastien no és l'alegria de la huerta, tampoc. Total que el senyor moderador li feia la pregunta en francés a la traductora. La traductora li preguntava en japonès a l'Asano. L'Asano responia en japonès a la traductora.... pfffffffff.... crec que hi ha PROU PRESSUPOST per posar traducció automàtica, carai!!!! Per tant és va fer molt dormilero...

I ja a partir d'aquí, recta final. Em vaig acostar als pavellons editorials que em quedaven per veure (flipeu amb la quantitat d'autors signant i tothom fent cues!) i a una exposició que m'havia quedat pendent, de la Nicole Claveloux.

Vaig gastar més i més diners i res.... fins aquí es podria dir que ha sigut el resum del viatge. Molt intens, poc dormir, molts còmics, molt de tot. Vamos, que si puc repetiré :-)

08 de febrer 2020

Restaurant de la setmana: Tropicalíssima

Un dia vaig quedar amb unes amigues colombianes i em van dur al Tropicalíssima, un restaurant ubicat a Gran Via de Barcelona, a l'alçada més o menys de Rocafort.

Jo no sé si és que és títpic de Colombia menjar plats amb molta fruita o és que era una especialitat del restaurant, però es veu que allà tothom demana una mena d'amanides de fruites súper completes. De fet, a la web ja ho diuen: somos expertos en platos de frutas. I si mireu la carta, tota la primera part són amanides d'aquestes que us dic :-)

Les meves amigues es van demanar un d'aquests plats per compartir, jo vaig triar una arepa amb pollastre i salsa. (I ATIPA MOLTÍSSIM) De primer, però, ens vam demanar unes patates que són petites i que les acompanyen amb trossets de salsitxa Frankfurt, per entendre'ns:



Això és la meva arepa, que és força diferent a les arepes que havia menjat fins ara. I veig que no vaig fer foto a l'amanida, però podeu mirar la web si voleu.




Em va semblar un d'aquells locals autèntics que solen estar freqüentats per colombians, per sentir-se com a casa (és la mateixa sensació que vaig tenir quan vaig anar al Ñaño, restaurant equatorià).
Concretament, aquest va obrir les portes a l'any 2005 (primer estaven a la zona de Sagrada Família). Sobra dir que els seus impulsors van ser dos colombians que van arribar al nostre país amb ganes de fer alguna cosa, així com crear un punt per a que tothom s'hi pugui sentir com a casa.
👉 Tropicalíssima
📧 Gran Via de Les Corts Catalanes, 482
💶 Barat, uns 10-12 euros de mitjana per sopar.

04 de febrer 2020

Recopilatori "10 anys del Premi Joan Llaverias"

Ahir va passar una cosa que em va fer molta il·lusió: es va presentar un recull de contes de Lloret de Mar i un d'ells era meu :-)

Es tracta del Premi Joan Llaverias, que organitza cada any l'Ajuntament de Lloret de Mar i que està dedicat als àlbums il·lustrats ambientats al poble.

Jo al llarg de 13 anys he presentat dues obres i no he guanyat, però aquesta vegada han fet una selecció de cinc finalistes lloretencs i ho han editat, i ahir ho van presentar a la sala d'actes de la Biblioteca de Lloret. 

Us deixo algunes fotos i l'enllaç a la notícia (que a part de tenir un text molt ben explicat, inclou un tall d'àudio on parlem els cinc autors dels contes seleccionats) :-)


Els seleccionats

Una amiga em va fer aquesta foto de quan em va tocar parlar a mi.
No ens van avisar i no duia res preparat, jajaja

Aquesta foto em fa molta gràcia, tots mirant a veure....

Autores de les fotografies: Neus Ferrer i Maria Joancomartí.

28 de gener 2020

Expo: La Movida. Crónica de una agitación'


A Barcelona, a La Fundació Foto Colectania, hi ha una exposició fotogràfica sobre la movida madrileña. No sé pas fins quan s'estarà, hi vaig anar poc abans de les festes de Nadal i aquest matí he vist que encara hi era.

És petitona però està prou bé. Es veure que és una expo que ja van fer a un festival a la ciutat d'Arles l'estiu passat, i recull l'obra de 4 fotògrafs: Alberto García-Alix, Oula Leele, Pablo Pérez-Mínguez i Miguel Trillo. (Les fotos, segons diu la web, provenen dels arxius dels propis autors i també de la col·lecció d'Adolfo Autric.

Les fotos recullen el canvi cap a lo modern i transgressor, sense oblidar la part més xunga 

  
Això em va fer molta gràcia, ja que les fotonovel·les crec que van marcar a tota una generació. 


Us deixo l'enllaç per si voleu més informació. L'entrada crec que val 3 o 4 euros (fan descompte amb el carnet de biblioteques, ull :-D). Ah, ara veig que la expo dura fins al 16 de febrer!

19 de gener 2020

[Sèries] Anne with an E (temporada 3)


Fa un parell de setmanes, amb l'inici del 2020, Netflix ens oferia la tercera i darrera temporada de "Anne with an E", títol que malgrat ens pugui despistar, és l'Ana de las Tejas Verdes de tota la vida.


He de dir que he gaudit moltíssim amb aquesta sèrie. En moltes coses (bé, pràcticament tot) s'allunya dels textos originals... però aquesta sèrie ha dotat de més veu als personatges femenins o discriminats de la societat (societat en la qual s'enmarca la serie). Inmigració, homsexualitat, empoderament femení, vot i veu, consciència i reivindicació del propi cos... 

Ara hem pogut posar fi i acaba com ja us podeu imaginar (en això no canvia, tot i que als llibres la història segueix fins més enllà). Tot i així, hi ha coses que han quedat penjades i a mi m'ha sabut força greu, que hi farem. Ja sé que no és una sèrie que pugui agradar a tothom, però si us agraden aquest tipus d'històries feu-li un vot de confiança.

Per cert, Norma Comics té publicats cinc volums de la sèrie, una nova versió que va sortir fa relativament poc i que estan il·lustrats per la mateixa autora de Candy Candy.👇

15 de gener 2020

Exposició “TOI el TOI 30 anys”

Als anys 90 menjàveu Bollycaos?

Potser si sou de la meva època sí, o sigui que segurament sabreu qui és el TOI. I d'acord, si no menjàveu bollycaos també estic segura que sabeu de qui parlo... ;-)

Tot això és per dir-vos que fins al 12 de febrer hi ha a Barcelona una exposició del petit bitxo verd que va avançar-se en el temps abans de les emoticones i els sms:


La podeu trobar al Col·legi Oficial de Disseny Gràfic de Catalunya, que està al carrer Paradís (sí, el carrer on hi ha les columnes romanes).

A veure, no és molt gran, però tampoc cal massa. El que hi trobareu és una mica d'explicació i un munt de cromos ampliats :)



I també us podeu fer una foto per immortalitzar el moment i convertir-se en Toi.


Us deixo l'enllaç:
https://www.dissenygrafic.org/exposicio-toi-el-toi-30-anys/

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails