Viatjant per Polònia

No he anat a Polònia. O sigui sí, però ja fa mesos. I coi, no en vaig fer entrada de blog... i a mi amb el temps m'agrada mirar enrera i el blog em va molt bé per recordar coses que he fet. O sigui que bé, tocarà fer algunes entrades retrospectives jejejej

A Polònia hi vaig anar per Nadal de l'any passat. Aviat farà un any, sí.

De fet, vam volar la tarda del 24 de desembre. El detall de NocheBuena a l'avió ens va fer gràcia:

La gràcia es va acabar quan vam arribar a l'apartament mortes de gana i estava tot tancat perquè era, clar, festiu. XD. Vam sobreviure amb menjar indi d'un local que vam trobar. Feia fred. Molt de fred. Però clar, què vols. Desembre polonès. Jijiji

L'endemà vam agafar un Free-tour (d'aquells que pagues la voluntat) i vam visitar tot el casc antic fins a la hora de dinar. Com que es feia fosc aviat, vam aprofitar la tarda per mirar la plaça amb el mercat de Nadal i coses d'aquestes.

I fins aquí Varsòvia.

L'endemà vam anar a Crakòvia. Ens va agradar molt més. (Bé, també és la opinió de tothom. Crakòvia té molta cosa interessant i més vida... Varsòvia ens va semblar freda en el sentit més ampli de la paraula).

Vam anar-hi en tren i de seguida quan vam arribar ens vam situar. L'apartament era ben aprop i era súper xulo, la veritat (el de Varsòvia també). Per la tarda el primer que vam fer és visitar el barri jueu (gueto) (Podgorze). De fet vam intentar anar lleugeres amb tot, ja que l'endemà teníem excursions i teníem el temps molt ajustat.

Aquesta foto correspon a la plaça Bohaterów. És la plaça principal de la zona i és des d'on es seleccionaven els jueus que anaven als camps de concentració. La cadira forma part d'un conjunt de cadires... és un homenatge de Polanski als jueus que van haver de deixar les seves cases duent tot el que van poder a sobre. I a la mateixa plaça hi ha la farmàcia Águila, que era la única farmàcia del gueto durant l'ocupació i va servir de refugi per a moltes persones.

Ben a prop trobem la fàbrica de l'Oskar Schindler (coneguda per la peli de l'Spielberg, La lista de Shindler). Quan vaig arribar ja tancàven...

Pel vespre, passejadeta:

L'endemà, com ja he dit, va ser dia d'excursions. Pel matí vam anar a Auschwitz. I bé, tot el que sigui sobre aquest lloc doncs... no sé. Ja m'enteneu. Què no calen paraules, oi? Se't queda el cor glaçat. Un parell de fotos i prou.

La visita de la tarda va ser... com ho diria. Surrealista.

Heu estat a Cracòvia? Heu visitat les Mines de Sal? (Mines de Wieliczka)? Són una cosa molt rara. 

Patrimoni de la UNESCO des de 1978, Wieliczka és una de les mines de sal més antigues del món i que, encara que no ho sembli, encara segueixen sent explotades (la seva explotació va començar al segle XIII!). Molt fort. També la coneixen com a catedral subterrània, ara veureu perquè... però abans, 4 dades més: té una profunditta de 327 metres i més de 300 km de passadissos. O_O. Aviat és dit!!!

La visita és guiada i fas 3,5 km visitant 22 sales. I la gràcia és que clar, amb tants anys, han fet moltes coses per allà a sota. S'hi fan esdeveniments, hi ha escultures de sal.. i fins i tot hi ha una capella on s'hi fa missa i casaments: St Kinga, que té ni más ni menos que 54 metres de llarg.

Algunes fotos:

Un dels passadissos.

Unes estàtues de sal.

Lo que us deia de la capella.

Estructures altes i flipants sota terra

Em va semblar una visita curiosa que, malgrat la història, s'enfoca molt al turisme i té un punt kitsch tot plegat. A veure, si aneu per Cracòvia dons tant per tant aneu-hi, que és una cosa curiosa... jeje.

I fins aquí el viatge.

Que van ser pocs dies! L'endemà de visitar Crakòvia (en dos dies) vam tornar a Varsòvia per agafar l'avió i chimpún. :)