Tenia pendent parlar de la cinquena temporada de Black Mirror.
Em va passar una cosa curiosa, no sé si a vosaltres també: me la vaig trobar de cop. Vull dir: ara potser no estic tant al dia, però hi havia un temps en que mirava l'apartat de "próximos estrenos" (dins Netflix) de forma continuada. I, és més: Netflix sap que jo miro aquesta sèrie.
Llavors penso: com és que no vaig rebre cap avís? doncs no sé. Però de cop, pam, vaig entrar un dia i va aparèixer una nova temporada. I segons el que he llegit, va trigar perquè la peli de Bandersnatch, (aquella rollo "Tria la teva aventura" que van fer pel Nadal) doncs va fer que tot s'endarrerís.
La cinquena temporada només té 3 capítols:
- Smithereens: va d'un home que puja a un cotxe conduit per un nano jove que treballa en una important empresa. L'home està molt nerviós i només té un objectiu: parlar amb el president suprem de l'empresa on treballa aquest pobre noi. El capítol genera certa tensió i curiositat (tens ganes de saber el motiu de tanta urgència) però en sí no aporta molta cosa que no es pugui veure en altres sèries. 6/10.
- Striking Vipers: dos amics d'universitat acostumats a jugar junts a videojocs es retroben anys després i decideixen provar un joc de lluita personal basat en la realitat virtual.Aquest potser té una mica més de punt Black Mirror, però té un punt de previsibilitat que aixafa la bonica trajectòria de la sèrie. 6/10
- Rachel, Jack and Ashley, Too. Capítol potser més famós de la temporada perquè està protagonitzat per la Miley Cyrus. A mi personalment aquest em va agradar bastant. Va d'una adolescent que té una ídol musical i quan aquesta ídol treu una nina amb la que pots interactuar, ella fa tot el possible per aconseguir-la. Però la nina (i l'estrella de rock que hi ha al darrera) amaguen una dura història. 8/10.
4 comentaris:
Que no tens amics que t'ho xivin? Que no mires twitter?? Molt malament. Mira que assabentar-te de sobte que hi ha nova temporada de Black Mirror! Quan va sortir jo l'esperava de feia temps!
La temporada no sembla gaire innovadora, però jo apunto a que la nostra capacitat de sorprendre'ns cada cop és més exigent, perquè els capítols, per ells mateixos, no són pitjors que d'altres. Potser tampoc comptarem cap d'ells entre els millors, però tampoc no per ser tan decebedors com alguna gent ha dit.
Suposo que ja ho vas llegir, i si no et convido a mirar al meu blog a l'índex de la categoria Sèries, però penso el mateix.
Ni és una temporada especialment inspirada ni és tan fàcil ja sorprendre'ns, però no són en absolut dolents.
A mi m'agraden
Estic bastant d'acord amb les vostres opinions, sobretot en la línia de que ja és difícil de que Black Mirror ens sorprengui. Potser, crec, seria el moment de que s'acabés... sóc partidària dels finals dignes (cosa que no passarà amb La Casa de Papel, potser, o quasi segur amb Stranger Things....)
Publica un comentari a l'entrada