... no sé que dir, d'aquests dies.
I fem el que podem. I ens mantindrem ferms. I que així sigui.
Dilluns vaig anar a l'aeroport. Era impressionant veure com en un tres i no res la gent es va mobilitzar cap allà. Nosaltres vam caminar des de Collblanc perquè ja no ens deixaven entrar al transport. Ens vam anar unint a les diverses columnes que trobàvem... i un cop allà vaig tenir por quan van carregar a dos metres d'on érem.
La violència no la justifico ni la comparteixo, però el meu discurs interior va migrant com més coses veig. Mireu, no sé pas com acabarà. Força, companys, força i molts ànims. La imatge de les diferents marxes per la llibertat arribant des de diferents punts de Catalunya ens ha d'omplir d'orgull. Força, el camí és llarg, dur, ple de paranys, però ens en sortirem!
2 comentaris:
Em sembla que compartim força el punt de vista. He anat virant a no veure tan malament la resistència als carrers, encara que algunes imatges no m'agradin. La brutalitat policial m'ha fet canviar d'idea.
Sí, oi?
Caldrà veure com avança la cosa. Ara sembla que s'ha calmat una mica, però les accions no acaben. Veurem com va tot això...
L'important és no defallir i creure.n'sho
Publica un comentari a l'entrada