Micro-ressenyes de còmic (8a entrega 2019)

Doncs el darrer quatrimestre de l'any anirà també carregat de micro-ressenyes comiqueres. Avui toca aquests, que no tenen cap mena de relació entre uns i altres:

La carnicería (Bastien Vivès)

A mi, en general, Bastien Vivès és un autor de còmic que m'agrada bastant. Té obres que m'han agradat moltíssim i altres que he trobat més fluixes o més distants. Aquest n'és un exemple.

A destacar de forma positiva son els dibuixos que, de to senzill, diuen moltíssim. Poques paraules i molta expressió per narrar la relació d'una parella que malgrat els estira i els arronses, acaba tallant (és la crònica d'una ruptura). Vivès és un bon narrador i domina moltes tècniques (si mireu la seva obra al complet, descobrireu coses molt diferents!). Però malgrat tot, aquest no m'ha acabat de fer al pes. I de fet li he posat 3 estrelles a Goodreads i segurament serien 3'5, però com que no es pot...

Salud (Philippe Thirault, Nadar)

De Nadar crec que he llegit tot el que ha publicat, però no n'estic segura. Aquest cop el guió no es seu, ell només hi posa el dibuix.

El còmic em va cridar l'atenció, sobretot, perquè es basa en fets reals i s'ubica als anys 70 espanyols, quan Franco ja estava apunt de morir-se. El protagonista és l'Antoine, un francès que munta un restaurant a La Corunya i que comença a triomfar. A triomfar massa. I ja sabeu, tot el que puja: baixa.
Aquesta caiguda ve marcada per diferents problemes com la parella, l'alcohol o l'ombra franquista, que sempre és allargada.





Con todos ustedes: Dagsson (Dagsson)

No sóc gaire d'humor negre. De fet no, no m'agrada gaire no. La majoria de coses no em fan gràcia XD Però el Dagsson em fa riure bastant. A Twitter veig que va publicant vinyetes que més d'un cop m'han arrancat un somriure i vaig pensar que valia la pena agafar-ne un dels còmics a la biblioteca (de fet, crec que és l'únic que hi ha publicat aquí al nostre país). És un humor tipu així:

El día 3 (Cristina Durán, Miguel A. Giner)

Aquest és un d'aquells còmics que fan mal a l'ànima. L'any 2006 va haver-hi un accident de metro a València (faltaven pocs dies per la visita Papal). Hi va haver molts morts, quasi 50, i molts ferits... això ja us podeu imaginar que deixa molt de dolor, oi? Doncs imagineu si a sobre veieu com les institucions responsables miren de passar pàgina i tapar la tragèdia perquè arriba el Papa de Roma i la ciutat ha de quedar ben mona. I imagineu si passen els dies, les setmanes i els mesos i veieu que allò no canvia, que no us fan cas. I així durant 10 anys plens de dignitat per part de les víctimes i vergonya absoluta per part dels responsables.

Val la pena llegir el còmic ni que sigui per solidaritat amb les famílies i per la feina documental que hi ha hagut al darrera.

The end of the fucking world (Charles Forsman)

Aquest còmic ha derivat a una sèrie de Netflix, l'heu vist? Un dia us en vaig parlar. És una mica p'allá la sèrie, jajaja. Va d'un adolescent que es diu James i que té ganes de matar però es topa amb una noia que es diu Alyssa i junts viuen una petita però intensa relació de carretera on van traient del seu camí tot allò que sembla que els hi molesti. Té el seu què, però no li poso més de 3 estrelles.

¿Dónde estás? (Bea Enríquez) 

I acabo amb un còmic espanyol que, almenys per mi, és d'aquells que llegeixes i que potser al cap d'un temps no recordes ni haver-lo llegit. No sé si m'explico. I que no vol dir que no estigui ben fet ni res... però que amb mi no ha casat. El còmic, de to autobiogràfic, és el dia a dia d'una noia amb els seus dubtes, les seves relacions, els records. 

Coses que ens poden passar també a nosaltres i que per tant se'ns hi pot generar certa empatia. :)