12 de setembre 2019

[Lectures] El juego de Ender (Orson Scott Card)

Aquest estiu he participat en un club de lectura virtual que s'ha desenvolupat a través d'Instagram. Es tracta del compte @ldelectures, impulsat per la vilanovina Laura Jacas, professora de secundària.

Bé, el que us deia, doncs durant el mesos de juliol i agost va proposar un llibre per poder llegir tots a la vegada i anar comentant els capítols (segons un calendari de lectura establert prèviament). Al juliol van llegir Harry Potter i no m'hi vaig afegir perquè ja els he llegit tots i no acostumo a repetir lectures per falta de temps, però a l'agost el llibre escollit va ser EL JUEGO DE ENDER, que sempre n'havia sentit a parlar i mai havia fet el pas.

El llibre es va publicar al 1985 (per cert, té traducció al català, també) i el seu autor va guanyar gràcies a ell dos premis súper importants de ciència ficció (un autor que, per cert, és polèmic per declaracions homòfobes que ha fet, entre d'altres).


Argument


Ens situem en un futur llunyà on uns extraterrestres volen envair la terra i eliminar la humanitat. De fet ja ho han intentat dues vegades... i s'espera que tard o d'hora arribi la tercera invasió. 
Per evitar-ho, existeix el que se'n diu la FI, la Flota Internacional, que és una força militar de caràcter mundial que forma a nanos des de ben petits per poder crear soldats perfectes, malgrat que la majoria no arriben a massa. I aquí és on apareix l'ENDER, un nano nascut per triomfar i liderar, un nano al qual des de ben petit entrenaran físicament i psicològicament per liderar els equips quan arribi el moment. Un nano a qui matxacaran perquè sigui invencible.


I ho explico així tot molt per sobre per no aixafar-vos massa.
No acostumo a llegir sci-fi però aquest m'ha agradat, és un bon llibre i es llegeix ràpid, sempre tens ganes de saber com continua la història.

Per cert, el llibre forma part d'una saga i en total són 5... però tothom m'ha dit que els que venen després no valen la pena (i afegeixo que el primer llibre és prou autoconclusiu).


2 comentaris:

XeXu ha dit...

El Joc d'Ender és una meravella. Dels poquíssims llibres que m'ha aguantat una relectura i que el segon cop em va agradar tant com el primer. Fa no massa anys en van fer una pel·li passable. Sobre els següents llibres de la saga, no és que no valguin la pena, però és que ja no van del mateix. Se centren en l'apartat filosòfic del llibre. Sí, molt bé, hem pelat els Insectors. Però i si no eren dolents en realitat? I si l'únic que passava és que no ens podíem comunicar amb ells i no ens vam entendre? I si hem comès un magnicidi? I així ens situem 3000 anys en el futur a la recerca d'altres formes de vida per poder-s'hi comunicar. A mi em van agradar, però és un altre estil completament diferent.

Eli Ramirez ha dit...

ah val, d'acord. Me n'havien parlat més "fluixament" però no en sabia els motius. Crec que, pel que dius, potser ja em quedo amb aquest primer i ja està :)

La peli, però, no sé si veure-la! potser espero un temps i no tenir el llibre tan fresc

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails