[Lectures] Permagel (Eva Baltasar)

Confesso que vaig llegir Permagel perquè se'l llegia tothom i em va picar molta curiositat, malgrat que quan me'l vaig agafar de la biblioteca (quan per fi va tocar el meu torn, doncs era un dels més prestats) no vaig poder fer-li cas i vaig haver de retornar-lo sense llegir, allargant el moment de llegir-lo fins molt més endavant.

Permagel és un d'aquells llibres que són intensos, dels que van a fer mal, dels que et deixen tocat.

Però, què és PERMAGEL? doncs és una paraula que no havia sentit mai i que és la part de la terra que mai no es desglaça (en aglès: permafrost). Aquella membrana que protegeix la terra i també la protagonista del llibre.

El llibre és en primera persona i són pensaments íntims, voluntats, accions. Les seves relacions, les seves pors i les seves angoixes. Per posar-nos en situació i sense fer masses espòilers: la protagonista és una lesbiana amb tendència suïcida. Però tot i així és molt viva, molt cínica i molt pràctica. Les coses les diu tal qual i et fa pensar.

No és casualitat que aquesta obra hagi guanyat algun premi (no és indicatiu de res, però en aquest cas s'ho val) i al ser una obra curta, us recomanaria que li donèssiu un cop d'ull. Entrareu en el món ítim de la protagonista i us submergireu en una mena de sensació entre l'empatia i el rebuig. I quan arribeu al final de tot us trobareu amb una situació que ho trenca tot. 

Permagel és la primera part d'una triologia que es completarà amb Boulder i Mamut.

"De somnis de mort, curiosament, no en tinc. Sembla que el meu inconscient 

només vol viatjar i follar. Em passo les nits allotjada en hotels, 

i en tendes de càmping, caravanes, carros, diligències i trens. Res d'avions. 

Practico molt de sexe amb dones desconegudes, però curiosament 

durant el somni mantenim una complicitat colpidora. 

No em puc queixar, el meu cervell és un bon lloc per passar-hi la nit"