Marta Rojals s'ha convertit en un d'aquells noms coneguts al nostre país. Les seves tres novel·les, els seus articles a Vilaweb i la seva activitat a Twitter ha fet que molta gent sàpiga qui és... però que ningú sàpiga quina cara té. I és que Rojals no es deixa veure en públic, un fet força curiós pels temps que corren.. i admirable que a hores d'ara encara ho hagi pogut mantenir :)
Vaig comprar el seu darrer llibre el mateix dia que va sortir, però us he de confessar que la lectura em va encallar. No pel nombre de pàgines (a veure, no en té poques però aquest no va ser el problema) si no per la història en sí. Em va costar molt arrancar, conèixer els personatges, entendre'ls, fer-me'ls meus d'alguna manera. La història em costava i m'atreia poc, no trobava al·licients per seguir passant pàgines. I el vaig deixar reposar un parell o tres de mesos, no sé, potser més.
Llavors un dia el vaig tornar a agafar i llavors sí que el vaig agafar i no el vaig deixar fins que el vaig acabar (em costa molt abandonar llibres, i més si els he comprat jejeej). Reconec que aquesta vegada m'hi vaig posar més de cara i el llibre em va entrar millor. És una escriptora impecable, descriu els personatges i l'entorn com ningú i et fa visualitzar perfectament tot el que passa a les pàgines del llibre que tens a les mans.
A la novel·la seguim la història de tres germans: dues bessones ben diferents i un germà més petit que sempre està al mig de tot i que malgrat tot, és el nexe que fa mantenir l'equilibri. Al llarg de les pàgines anem veient passat i futur, infància i adolescència, amors i desamors, feina. Es parla molt de la feina, de les professions que han escollit, de les trajectòries professionals esdevingudes i de com això influeix en la trama. I no puc negar-ho: la lectura és fluïda, comprensible... tot i així, la història no em va acabar d'atrapar, la vaig trobar força plana. O sigui: que potser no calien 600 pàgines per explicar-ho. Tot i així, seguiré llegint-la, sense cap mena de dubte!!
2 comentaris:
Vaig prometre que m'estrenaré amb Marta Rojals com a molt al 2020, espero complir. Però d'aquesta tercera novel·la no ets la primera a que sento posar pegues.
Comença pel primer, doncs ;) I no ho deixis per més endavant, és una autora que cal llegir :D
Publica un comentari a l'entrada