Us imagineu que sou periodistes i que, d'un dia per l'altre, ja no podeu escriure i parlar?
Aquest llibre escrit per Olivia Rueda és un cas real: un dia va tenir un atac d'epilèpsia i gràcies a les proves que li van fer, van descobrir que tenia una malformació en el cervell. Vaja, que s'hi podia haver quedat.
La van operar diverses vegades i en una d'aquestes operacions, un accident -una hemorràgia- la va deixar sense poder parlar ni escriure: va haver de començar pràcticament de zero. Per això el subtítol del llibre és "El libro más difícil de escribir que habrás leído jamás". De fet aquesta afàsia* no és l'únic problema: també perd mobilitat, ja que queda amb algunes zones paralitzades.
És un llibre trist? No. No ho és. Al contrari: malgrat que tot el que li passa és un drama, està escrit d'una manera valenta i amb les ganes de recuperar-se que això suposa. A més, és un llibre amè i lleuger, dels que es poden llegir ara a l'estiu asseguts en una hamaca prenent el sol.
Tot i així, per mi, aquest llibre té un "però"... i és que quan parla d'alguns metges, els critica bastant i els hi posa nom i cognom (i hospital on treballen).
*Afàsia: afectació en la capacitat de produir i/o comprendre el llenguatge, malgrat la persistència d'un grau suficient d'intel·ligència i la integritat de les vies motores o sensorials i dels òrgans de la fonació o de l'audició, a causa d'una lesió cerebral. (Viquipèdia).
2 comentaris:
Quan ma mare va patir l'ictus també va tenir afasia, és una pasada com va anar recuperant malgrat que encara li queden alguns "rastres". He conegut moltes persones amb afasia, del Cor Canta Sant Pau (la musicoteràpia els ajuda a recuperar parla), cada persona és un món i cada afàsic/a també, et canvia la vida del tot.
jo no he tingut mai cap cas proper, però ha d'impactar molt (tant per un mateix, sobretot, però també per tota la gent propera que tens al voltant). M'alegra que s'anés recuperant.
Publica un comentari a l'entrada