Cinquena entrega de micro-ressenyetes amb els còmics que vaig llegint al llarg de l'any. Som-hi.
Residencia Arcadia (Daniel Cuello)
Malgrat està protagonitzat -majoritàriament- per gent que ja té una edat, el títol no té res a veure amb cap residència d'avis ni universitària... simplement és el nom pel qual es coneix un edifici situat a la perifèria urbana. Com a qualsevol edifici on la majoria de veïns es poden conèixer, hi ha mil històries, cotilleos i secrets; però la cosa es tensa una mica quan han d'arribar nous inquilins i alguns d'ells, la majoria, no hi estan d'acord i no els volen. Un còmic una mica agredolç, tot sigui dit, amb la crítica al conservadurisme propi de la ment de moltes persones i amb les pors i recels corresponents.
En definitiva, un edifici que amaga petites històries i persones recobertes per una capa d'indiferència. Al meu gust, fluixet (malgrat que té alguns bons punts).
Un bollito feliz / Domando gatos (Sarah Andersen)
No puc dir gaire cosa de la Sarah: tot el que fa em sembla perfecte. No tinc criteri quan estic davant d'ella, l'adoro. I és més! a finals d'any vaig tenir la sort de conèixer-la en persona ^_^
El seu darrer llibre, malgrat que sembla que estigui orientat als gats, és potser la més profunda de les seves tres obres: parla més que mai sobre la seva salut mental i les seves por, angoixes i manies. Potser m'hi sobren algunes pàgines del final... però bah, li perdonem.
Todo lo que pudimos (Thi Bui)
Aquest llibre em va cridar l'atenció perquè va guanyar no-sé-quin-premi. És un còmic històric sobre la guerra del Vietnam.
Em va certa vergonya admetre que tot i que la història m'agrada bastant, tinc moltes llacunes (per oblidament o perquè mai ens ho van explicar en detall). El cas de la guerra del Vietnam m'és un exemple, malgrat que com que hi ha pelis... doncs almenys alguna cosa en sé XDD
Todo lo que pudimos és el còmic autobiogràfic de Thi Bui, una noia que va fugir del Vietnam del Sud amb la seva família per anar a parar als Estats Units (on no van ser gaire ben rebuts). El còmic explica, per una banda, com ha sigut començar una nova vida en un país diferent i, per l'altra, tot el tema de la guerra, tot el que van patir i tot el que es va perdre pel camí.
(Em va fer gràcia aquest apunt, per no donar pas a interpretacions errònies del nom durant la seva lectura, hehe):
Com autor, Guy Delisle m'agrada molt.. sobretot quan fa els seus còmics sobre viatges (Pyongyang, Birmània, Jerusalem i Shenzen) i bé, resulta que l'any passat vaig estar pel Canadà i quan estava fent la zona del Québec vaig trobar un petit quadern seu amb diferents dibuixos de la ciutat (ell és d'allà).
Com a contingut és fluix perquè els dibuixos no són gran cosa i no n'hi ha masses, però com a "souvenir" no està mal. És una cosa diferent :-)
Frank (Ximo Abadía)
I per acabar aquest, que està editat per Dibbuks.
Com explicar una dictadura a un públic infantil? (bé... per a totes les edats!) doncs agafeu aquell llibre i fullejeu-lo, no us deixarà indiferents. Amb un traç senzill ple de formes i un missatge clar, el lectors veurem passar la vida de Francisco Franco, un home que aparentment no valia res i que poc a poc va anar imposant la seva visió i ens va sotmetre a 40 anys de foscor, repressió i rancientat (i que per desgràcia encara dura en molts aspectes....).
Doneu-li un cop d'ull.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada