No sé si alguna vegada havia parlat del Kiwi al blog, crec que sí. (Ara veig que sí, però ja fa temps... aquí i aquí com a mínim). Els qui seguiu el meu còmic diari (Life of Eli) poster sí que el coneixíeu, el feia sortir molt sovint!
Bé, el cas és que el Kiwi... doncs ens ha deixat. Després de 18 anys, ja no hi és.
Jo en tinc 36 i ell ha mort amb 18. És mitja vida junts. Es fa raro.
El trobarem a faltar. Sobretot ma mare, que era la seva única companyia a casa. Sempre fidel.
Adéu kiwi.
5 comentaris:
Quina pena!
Els animals que fa tants anys que un els té a casa, quan ja no hi son es troben molt a faltar sobretot per la companyia que fan. Nosaltres vam tenir un gos pastor alemany i quan es va morir vaig dir que mai més en tindria un altre i no perqué no fos bó si no pel carinyo que els hi agafes. Tot i així quan veig un gos per adoptar sempre em venen les ganes d'agafar-lo i portar-lo a casa.
Una pena...
fa molta pena, sí, perquè t'acompanyen i viuen amb tu i després... marxen i és tan trist....
Uf, quin cop. Em sap greu passar tan tard, però no puc deixar de comentar aquesta entrada. Una abraçada molt forta per tu i la teva mare. I un record per en Kiwi.
Gràcies XeXu. Va ser feliç, amb això ens hem de quedar :) :*
Publica un comentari a l'entrada