Micro-ressenyes de còmic (3a entrega 2019)

Fa uns quants messos vaig fer un especial de micro-ressenyes dedicat a la medicina gràfica (en altres paraules: còmics mèdics en major o menor mesura tant del punt de vista professional com del pacient). Avui faig una nova entrega (alerta que alguns NO SÓN NOMÉS medicina gràfica, però els he posat aquí perquè els hi faig pesar més aquesta branca).

Stitches 

Aquest no té dubte, és sí o sí medicina gràfica. Com molts altres autors d'aquest tipus d'històries, la seva obra és autobiogràfica. David Small, l'autor, va tenir una infància difícil i una malaltia (càncer) de la qual ningú li va dir res i que el va deixar, al principi, pràcticament mut.

És un còmic dur pel que fa a la relació que té amb els seus pares, i sap greu, sobretot per l'absència que el pobre nano va patir en primera persona i de com la mala comunicació amb ells va marcar-li la infantesa.

Es refugia en el dibuix i crec que no hi ha vinyeta millor per identificar-ho:

Una possibilidad entre mil

Un altre cas real, aquest cas una parella (Cristina Duran i Miguel Giner) que ens expliquen el naixement de la seva primera filla, la Laia, i de com aquell cos petit i fràgil entra en perill des del primer moment.

La lluita per salvar-la, la mostra de centres de rehabilitació, de converses amb els metges, de moments passats en el hospital i un seguit de coses més fa que el còmic no només sigui interessant per l'espectador si no per un bon conjunt de professionals que es dediquen a la pediatria. Si hi ha una possibilitat entre mil de que la Laia sobrevisqui als problemes, s'hi aferraran amb totes les seves forces.

Cara o cruz

Ah! Aquest m'ha encantat. Molt. És sobre salut mental (i també és una obra en primera persona).

Lou Lobie pateix ciclotimia, un trastorn de l'estat d'ànim que vindria a ser una mica la germana petita de la bipolaritat. Per dir-ho d'alguna manera.

El relat comença al principi, quan ens explica les coses que li passen i quan cap metge li troba bé el diagnòstic. Ens explica d'una manera molt gràfica la seva vida, sentiments i pensaments i, per fer-ho, identifica la seva malaltia amb una guineu que es va fent gran o petita segons els moments i, a més, mantenen interessants converses que ajuden a entendre-ho millor. 

Està a mig camí entre còmic, biografia i divulgació científica (no explica una vida de forma narrativa com els dos casos anteriors). A més, ajuda a difondre la ciclotimia, que no es gaire coneguda.

Lo que más me gusta son los monstruos

Aquest és un dels casos que us deia de que "no estrictament és medicina gràfica", perquè no ho és. No sé si heu llegit o heu sentit a parlar d'aquesta obra multi-premiada. Toca una mica tots els temes: és una policíaca, és sobre nazis, és autoestima, és relacions familiars, és Lgtb, és tot, vaja. Però sens dubte s'ha fet famosa sobretot per estar realitzada totalment a boli. Una obra d'art malgrat que al començament pugui costar.

La protagonista és la Karen, una nena de 10 anys que viu a Chicago als anys 60 i que es representa a sí mateixa com un monstre. Una mena de nena-llop. Un dia passa una cosa amb la seva veïna i ella decideix investigar i, a través d'ella, veiem la varietat de personatges que l'envolten i tots els problemes que arrosseguen. Val la pena de veritat.

Diagnósticos

Aquesta obra ens mostra un seguit d'històries curtes on cada història està "protagonitzada" per un transtorn mental (sí, també és un còmic de salut mental).(Últimament, abunden bastant).

Els transtorns que es mostren són bastant variats i a vegades costa una mica de seguir el fil (algunes històries són una mica estranyes). 

A mi particularment la que més em va agradar és la d'una estudiant universitària que pateix afàsia i de cop només compren l'idioma quan el veu escrit. M'agrada particularment per com l'il·lustrador ha resolt aquest guió. No s'aprecia gaire en aquesta imatge, però anem llegint la història a través dels objectes: llom de llibres, cartells publicitaris, pots de xampú, etc. Malgrat tot, el conjunt en sí m'ha semblat una mica fluix.

Quiero comerme tu páncreas

És manga i no és autobiogràfic. Com a curiositat, dir que s'està a punt d'estrenar als cinemes :-) És una història molt tendre i molt "manga", per dir-ho d'alguna manera. Una història d'amor.

Un nano de batxillerat una mica silenciós i rarot troba casualment un diari escrit per una noia de la seva classe (una noia que és molt popular i que té molts amics). El cas és que el diari es titula "Mi enfermedad y yo", on s'hi relata que pateix un càncer de pàncrees i que no el sobreviurà. A partir d'aquest dramàtic inici i jugant una mica amb el contrast del caràcter dels dos protagonistes, anirà creixent una tímida relació més enllà de l'amistat però que els portarà alguns problemes perquè ningú més sap lo de l'enfermetat de la noia ni entenen perquè una noia tan popular està amb el friki de la classe.

Mi experiencia lesbiana con la soledad

Diario de intercambio conmigo misma (1)

I he deixat aquests dos pel final. Els poso junts perquè un és la continuació de l'altra (i ara n'ha sortit un tercer, però encara no me l'he comprat).

És autobiogràfic. L'autora Kabi Nagata, explica un munt de coses en aquests dos volums... però bàsicament es podria resumir en els seus problemes de salut mental derivats, sobretot, d'una sèrie de situacions i també ens explica la seva no-experièna sexual i com decideix contractar a una noia de companyia per solucionar-ho (i com li costa fer tota mena de pasos). La seva depressió, les seves decisions i la seva manera d'explicar les coses fan que aquest còmic sigui una obra interessant a llegir i sobretot a conèixer. Crec que per algunes coses que diu s'ha de ser molt valent i no és fàcil. 

Ja estic desitjant llegir el tercer!