FLIC 09: Conferència d'Emily Hughes

Sabeu que és el FLIC? per dir-ho d'una manera fàcil i ràpida, es tracta d'un festival de literatura i art que engloba un munt d'activitats per a totes les edats i perfils: famílies, escoles, joves creadors, professionals... Podeu veure'n detalls a la seva pàgina web: FLIC Festival. Porten ja un parell de setmanes (si no m'equivoco) fent coses, i encara no han acabat.

Aquest cap de setmana feien coses al recinte del Museu del Disseny. A la part d'abaix hi havia el Fliquets (infantil) amb paradetes editorials i llibreteres, mentre que a l'auditori de la quarta planta hi havia xerrades interessants. Jo només he anat a una, la de l'Emily Hughes (el dia anterior hi havia anat la Suzy Lee). L'Emily és coneguda per llibres com SALVATGE:

Imatge agafada del blog "Una mamá novata"

La noia és de Hawaii. Em va encantar la seva xerrada. Us en faig cinc cèntims i, per començar, us poso el seu "mapa mental", amb el qual es basa tot el que va explicar-nos i marc referent a la hora de crear les seves obres:

• Un dels seus grans punts (al mapa es veu molt gran) és la memòria. Com ja he dit abans, ella va néixer a Hawaii. La seva terra d'origen és de caràcter més aviat selvàtic, hi plou molt i sempre va estar molt en contacte amb la natura (apunt: va dir que cada dimarts i dijous anava amb la seva mare a la BIBLIOTECA) :)

• Avui en dia ("present day", un altre racó del mapa) viu a Londres. Li va sorprendre força el fet que alguns anglesos no haguessin baixat mai a la zona europea... tot està tan a prop! (Hawaii està al mig del no-res!) Viure a Londres li ha fet valorar -encara més- la importància de tenir a prop la natura, que ara veu com un luxe.

• Una part del seu mapa també està dedicat al trauma. La tristesa és interessant d'explorar: hem de saber com ho interpreta el nostre cos. A "Salvatge" va intentar plasmar la sensació d'aïllament i soledat que sentia la nena quan estava, precisament, envoltada de persones. De fet, aquesta obra ha sigut una mica terapèutica per ella. Ens va explicar també que el seu pare havia sigut maníaco-depressiu i va morir.

• I per últim, un raconet per a la Fantasia: si no hi ha emoció, és difícil crear alguna cosa que sembli real i que pugui ser creïble. El món real no el pots modificar, però la fantasia sí: pots crear i pensar les coses al teu gust. I els llibres, en aquest sentit, són un refugi. (La fantasia és un lloc que tu crees i que serveix per escapar de la realitat).

La xerrada es va fer curteta. Uns 45 minuts i 15 minuts de preguntes (de la qual en destaco la que va respondre sobre el seu procés creatiu: dibuixa a llapis de forma bastant espontània i després ho escaneja per pintar-ho amb el Photoshop. 

Resumint: una xerrada molt inspiradora! :-)