Hola, 2019.

I ala, comença el 2019.

Ja fa un parell d'anys que no em faig propòsits específics, almenys de forma escrita. L'any passat em vaig fer reptes de lectura, això sí, però no els vaig complir gaire (que no vol dir que no hagi llegit, que sí que ho he fet i molt, però bueno). 

No ha sigut un any fàcil. Potser és dels pitjors. No sé. He estat de baixa tres mesos. No havia estat mai de baixa i se m'ha fet una muntanya. Em costa no fer res. Vull dir que si que faig, però ja m'enteneu. A sobre ha sigut per un tema no físic. Dels que no es saben explicar ni tampoc s'entenen. I estàs a casa i et sents com si estiguessis en una presó. I és lent. I és desesperant. Bé, no ho sé explicar massa, de fet. En contrapartida, almenys m'ha servit per... veure més sèries. Ves. I dibuixar. Dibuixar molt.

En això si estic contenta. A l'estiu vaig començar a dibuixar un còmic de forma diària (LifeOfEli) i, en certa manera, això m'ha salvat. El poder fer una cosa cada dia, el poder a vegades explicar amb un dibuix el que no saps explicar en paraules. I tot això gràcies a l'iPad que em vaig comprar a la primavera, la gran compra de l'any. Sense dibuixar no sé viure.

I pel que fa als viatges, tampoc em queixo. Un gran viatge al Canadà per l'estiu i d'altres de petits al llarg de l'any (el darrer a Polònia, fa pocs dies). Espero poder seguir viatjant sempre! :-)

Si que em marco alguns propòsits genèrics per aquest any que comença

• En primer lloc, prioritzar la meva vida. La salut global. El benestar emocional. 
• Seguir amb el meu còmic de forma diària. 
• Intentar llegir el que tinc per casa i abaixar la pila de pendents. Tinc quasi 100 lectures esperant i no hauria de comprar més abans no decidís llegir el que ja tinc. :-)

També he començat a reduïr plàstic de la meva vida i intentar ser una mica més empàtica amb el medi ambient. A veure, que ja ho era... però he començat a prendre mesures concretes. Espero poder seguir-ho fent.

Bé no sé... poca cosa més a dir. Suposo que el 2019 s'anirà veient a mesura que passin els dies. Jo sempre he sigut molt reàcia als "anys impars", però resulta que si miro enrera són els que en general m'han anat millor. O sigui que a veure, qui sap.