18 de gener 2019

Exposició "L'esclat dels còmics", l'Arts Santa Mònica


Aquest cap de setmana acaba l'exposició "L'Esclat dels còmics" al Centre d'Art Santa Mònica. Jo la vaig anar a veure a finals de novembre i està prou bé.

L'exposició té per objectiu mostrar el naixement i l'edat d'or dels còmics als EEUU -centrant-se sobretot en els que sortien a la premsa- per tal de mostrar com van influenciar en els còmics que es feien a Espanya. El període abarca des de 1895 fins al 1955.

A la pàgina web trobareu moltíssima informació de les diferents seccions que hi havia i la relació dels seus autors. Jo aprofito per posar algunes fotos. Per exemple, només entrar hi havia dues cronologies que em van agradar moltíssim:



El que mola de la cronologia és havia fets històrics pel mig a mode de context. 

També hi havia molts originals:


Com a punt dèbil diré que no estava molt clara la distribució (a la web posa que està de manera cronològica però un cop estàs allà hi ha coses que et fan dubtar) i també dir que la font de la imatge no apareix enlloc... o sigui, no se sap si aquells originals són d'alguna col·lecció privada, o les ha cedit alguna institució, etc. Potser hagués estat bé afegir-ho en una línia al costat mateix de la imatge, on hi havia el text del títol i l'autor.

17 de gener 2019

[Lectures] Abril a París (Michael Wallner)


A vegades llegim llibres que ens recorden a altres libres i, al cap d'un temps, barreges l'argument d'un amb l'altre i a l'inversa. Això em passa amb aquest llibre, que m'ha recordat a d'altres i que segurament aviat el recordaré poc...

El llibre va de guerra. De la segona Guerra Mundial. Ja us podeu imaginar que llibres sobre aquesta temàtica n'hi ha molts i per destacar has de ser molt diferent en un aspecte o altre... i aquest, doncs no massa. 

L'acció transcorre l'any 1943 a París (com bé diu el títol). Un jove alemany és destinat allà com a traductor/intèrpret. Ell és un noi que no busca brega: treballa pels nazis però es manté al marge de les coses, sense destacar, traduïnt als pobres torturats per la policia secreta. I ai, per les nits... doncs es vesteix de civil i passeja de la ciutat. GREU ERROR. Ja us podeu imaginar què pot passar. Doncs SÍ: s'enamora d'una noia. I SÍ: és del bàndol contrari. I SÍ: tot es complica molt. 

Es deixa llegir i és lleuger. L'argument no mata massa, però no està mal del tot.




14 de gener 2019

Micro-ressenyes de còmic (1a entrega 2019)

Començo amb les micro-ressenyes de còmic habituals del blog. A veure si aquest 2019 les faig més sovint (al 2018 vam arribar fins a la 9a entrega XD).


The promised Neverland (vol. 1, vol. 2)
És un d'aquells manga que saps quan comença però no quan acaba (NO HO SUPORTO XD). 

Em va enamorar bastant l'argument i com que el preu del primer volum era promocional, vaig picar. Aquí parlo de l'1 i el 2, que són els que de moment he llegit.
El còmic ens parla d'un orfenat idíl·lic on hi viuen orfes feliços sota la supervisió d'una dona a qui li diuen MADRE. Però... no tot és tan perfecte! A finals del primer volum veiem un terrible secret i ja ni el lloc ni la MADRE ens semblen tan idíl·lics... al contrari. I el segon volum ens mostra com un grup de nanos espavilats lluiten per saber-ne tots els ets i uts. Aconseguiran escapar o revertir la situació? Vinga, és un bon còmic. Animeu-vos a provar-lo :-)

Per cert, em molesten molt aquests detalls en l'edició. Massa apretat.



Estamos todas bien
Còmic multi-premiat de la valenciana Ana Penyas on es fa un homenatge a les àvies... o sigui, aquelles dones que van lluitar per tirar endavant la família en temps difícils, dones d'una generació que van aixecar fills i que potser avui en dia, les que queden, no se'ls hi fa potser prou cas. Dóna paraula a persones que fins ara potser estaven en un segon pla.


El dibuix es fet a llapis i a vegades ens pot recordar una mica als collages. Són colors pàlids, tipus rosat, però contrastant amb el gris del llapis. El més curiós de tot és que el còmic va sorgir d'un exercici de classe que constava de quatre pàgines i prou, però que després va anar creixent en veure que el tema donava bastant de sí.


Vapor

Un altre còmic premiat d'un autor, en aquest cas, multipremiat (Max) (pseudònim de Francesc Capdevila). 
Vapor és una obra amb cert to filosòfic i amb humor. En ell seguim els pasos del Nick, un personatge que ronda pel desert i que malgrat l'aparent solitud, no ho és. Personatges diversos i la seva pròpia ombra li donaran conversa. (Jo no hi acabo de connectar)




Qualia bajo la nieve
Vaig descobrir l'autora Kanna Kii amb "Un extraño a la orilla del mar", un còmic romàntic entre dos nois que em va enamorar pel dibuix (més que pel guió, jeje). 

Vaig optar per comprar aquest pel mateix motiu, i és... molt de l'estil. L'argument és similar i els personatges són molt iguals (sobretot físicament). Per una part tenim l'Akio, un noi bastant antisocial. Per l'altra, l'Umi... de relacions volàtils. I anar veient. Resulta que els dos viuen a la mateixa residència univcersitària, cosa que els fa més propers.



Duerme pueblo
Obra nascuda a quatre mans (Xulia Vicente i Núria Tamarit) com a treball de fi de grau de l'Escola de Belles Arts de Sant Carles, València.

És una història una mica rara on hi trobem llops i bruixes barrejats amb una comunitat rural amb personatges típics com un alcalde o un mossèn. Va sobre màgia, sobre rituals i sobre assassinats. És interessant saber (cosa que jo no sabia quan la vaig llegir) que es tracta d'un còmic basat en un joc de taula que es diu "Les loups-garous de Thiercelieux", on les persones que hi juguen es reparteixen els rols de narrador, policia, gent del poble, assassí i víctima. (Potser sabent més sobre el joc, l'obra atrapa més). A mi em va costar entrar-hi i no m'ha marcat, però he dir que m'encanta el dibuix. Està il·lustrat a tons blavosos i això sempre m'enamora (com "Aquel Verano" o "Piruetas").


Fellini en Roma
Em vaig comprar aquest còmic per dos motius: 1) m'agrada el que fa Tyto Alba, l'autor. 2) M'encanta Roma i Itàlia en general, jeje. 

Bé. El còmic està bé. 80 pàgines on podem veure a un envellit Fellini que, a causa de l'insomni, camina i camina pels carrers de Roma fins que es fa de dia. I somia, i dibuixa. És tot molt oníric. Dibuixa tot el que somia per indicació psiquiàtrica i al mateix temps recorda quan anys enrera va arribar a la ciutat i va començar a sobreviure per poder dedicar-se al que realment volia. En alguns d'aquests somnis retrobem artistes i cares conegudes, gent que en algun moment o altre de la seva vida l'han acompanyat :-)

Com sempre amb tot el que fa l'autor, obra ben documentada i ús genial de les aquarel·les.


Ranciofacts no, lo siguiente (Raciofacts 3)
Pff. Vale. Passo palabra. Jijiji
No és el meu estil llegir una obra com aquesta, però me la van regalar i jo llegeixo tot el que em regalen :-). Reconec que alguns acudits em van fer gràcia. La recopilació de personatges i situacions CASPOSES és més gran del que m'imaginava (i hi ha diversos volums!!!)
Suposo que agradarà a qui li agradin revistes com El Jueves i similars.
Per que m'entengueu:

13 de gener 2019

[Sèries] La casa de papel (1a i 2a temporada)

Us agraden les sèries sobre atracaments? a mi no. A PRIORI.

Resulta que després de que me'n parlessin molt bé i de veure-la anunciada a molts llocs, em vaig llençar a veure "aquella sèrie on surten uns personatges amb caretes del Dalí"




Creieu-me: era molt reticent a veure-la. I creieu-me, també: està MOLT BÉ. M'ha encantat veure-la.

Us l'explicaré una mica per sobre: la sèrie tracta sobre un atracament a la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre de Madrid. El grup encarregat de fer-ho són uns professionals, cadascú en el seu camp, i la majoria no hi tenen res a perdre. Saben que, si surt bé, seran multimilionaris...

La sèrie es divideix en dues parts. En diuen temporada 1 i 2, però en realitat és una sola temporada llarga (la tercera s'està rodant i serà un altre cas). Té tots els ingredients per enganxar-s'hi: tenir empatia i odi a certs personatges, sentir-se identificat amb algunes coses, etc. La sèrie planteja alguns dubtes morals força encertats i també mostra tots els engranatges a tenir en compte per tal de dur a terme l'atracament perfecte. 

Espero amb ganes la tercera temporada perquè em cauen bé els personatges, però també crec que no n'haurien de fer gaires més o resultarà cansada. (De fet, si no hi hagués tercera temporada ja estaria bé perquè acaba de forma rodona... però entenc que una sèrie que ha donat tants i tants beneficis vulguin explotar-la una mica més). 


12 de gener 2019

Restaurant de la setmana: La Trini

La Trini és un restaurant que està just al costat del cine Verdi, a Gràcia.
Hi vam entrar per sopar, però pel que vam veure s'hi pot anar a qualsevol hora del dia (quan nosaltres en sortíem, alguns ja entraven només per fer-hi una copa) (i he vist que també fan menús migdia i esmorzars, berenars, etc.)

El local és agradable, amb tocs de disseny que es fan mirar. Les taules, pel meu gust, potser massa juntes: nosaltres érem tres i estàvem una mica apretujades.


Pots demanar tapes o plats. Vam fer un parell de tapetes i després un plat (el meu és l'hamburguesa que veieu aquí a sota). Normaleta. Ben completa, però. :)



👉 La Trini
📧 Verdi, 30
💶 Sopar, mitjana de 15 euros.

11 de gener 2019

Exposició "MeLata"

Segur que, n'estic segura, heureu vist algun cop llaunes amb missatges decorant la ciutat de Barcelona.  I segur que alguna vegada n'heu fet alguna foto. M'equivoco?

Aquí us en poso un exemple. 
Crec que la vaig fer prop del Passeig del Born.. o tirant a la Barceloneta:


Trobo que són una cosa maca. 
Aquesta per exemple està bastant tocada, però crec que donen un toc alegre a la ciutat. (Per cert, vaig estar una estona dient la frase i pensant: què és. què és???) (és la canço de l'Abeja Maya).

Els seus autors són una parella que es manté a l'anonimat i que ara han fet una petita exposició a prop de la Plaça Sant Jaume. El nom artístic és ME LATA i van començar al Raval. Ara podem trobar també llaunes a altres barris com Gràcia o la Barceloneta (i no sé si tenen imitadors).

Aquesta és una foto de la expo:


És la que em va agradar més perquè les altres no són tan.... tan naturals. O sigui. La expo... no em va agradar gaire. Trobo que aquest tipus d'art s'ha de gaudir al carrer i de forma esporàdica. La expo és una paret i mitja amb tot ple de llaunes ben col·locades i netes (i moltes amb diferents posicions). Ara, també cal dir que no és una sala d'exposicions sinó una galeria, que l'objectiu és vendre, és diferent. I diria que els hi ha anat bé!

Però bueno, no li treiem mèrits!!!!! Les llaunes m'encanten: llarga vida als missatges alegres que et sorprenen del no res quan camines per la ciutat :-)

Pd. La exposició es troba al Passatge del Crèdit, 4. Us poso uns enllacets, va.

10 de gener 2019

[Lectures] A gust amb la vida (Anna Gavalda)

Vaig descobrir aquesta autora amb la plaent lectura de "Junts i prou". I si bé és cert que cap altre llibre d'ella m'ha arribat com ho va fer aquell, les seves novel·les són sempre agradables de llegir i molt properes.

A gust amb la vida és un llibre... simple. Vull dir: no hi passa res d'especial. A mi aquest tipus de llibres m'agraden, però entenc que no a tothom. 
La història comença amb tres germans que marxen amb cotxe al casament d'un cosí. I bé.... la història comença a aquí i acaba ben a prop: a mig casament s'escapen i visiten al 4art germà, que viu en un castell on fa de guia turístic. Els quatre recordaran vells temps i somriures.
M'ha agradat perquè els protagonistes tenen més o menys la meva edat i potser m'hi he sentit propera pel fet de la cerca de la nostàlgia i els vells i bells moments passats.
Obvieu-lo si les històries planes no us interessen ;-)

08 de gener 2019

[Punts de llibre]. Ebre: relats d'una batalla

Aquest any vull recuperar una antiga "tradició" d'aquest blog: dedicar els dimarts als punts de llibre. Potser d'aquesta manera m'animaré a portar "més al dia" la col·lecció.

Començaré per aquests 16. 
Tinc una amiga que és bibliotecària a les Terres de l'Ebre i sempre que pot em guarda punts (des d'aquí vull agraïr als meus col·legues de professió que pensen en mi ^_^). El cas és que no la veig quasi mai, però un parell de cops a l'any ens trobem en algun "evento" bibliotecari. I res, fa poc van ser les JORNADES DE BIBLIOTEQUES INCLUSIVES i ens vam trobar. I lo maco va ser que el dia abans em va enviar una foto per whatsapp i em va dir: "tinc un quilo i mig de punts per tu", amb la imatge d'una bossa damunt d'una bàscula de cuina que, efectivament, marcava el quilo i mig.

I uns eren aquests, "EBRE. Relats d'una batalla" (http://www.ebrejocs.cat/ca/inici/). En total en són 16, un per cada personatge (es veu que es un llibre amb 16 relats).





Si us hi fixeu, hi ha un problema: efectivament la col·lecció és de 16, però tinc un personatge repetit (l'Antoni: fila primera i tercera). Desconec quin em falta i la meva amiga està igual. Aviam si aquest 2019 ens aporta l'element mancant! :-)

02 de gener 2019

Hola, 2019.

I ala, comença el 2019.
Ja fa un parell d'anys que no em faig propòsits específics, almenys de forma escrita. L'any passat em vaig fer reptes de lectura, això sí, però no els vaig complir gaire (que no vol dir que no hagi llegit, que sí que ho he fet i molt, però bueno). 

No ha sigut un any fàcil. Potser és dels pitjors. No sé. He estat de baixa tres mesos. No havia estat mai de baixa i se m'ha fet una muntanya. Em costa no fer res. Vull dir que si que faig, però ja m'enteneu. A sobre ha sigut per un tema no físic. Dels que no es saben explicar ni tampoc s'entenen. I estàs a casa i et sents com si estiguessis en una presó. I és lent. I és desesperant. Bé, no ho sé explicar massa, de fet. En contrapartida, almenys m'ha servit per... veure més sèries. Ves. I dibuixar. Dibuixar molt.

En això si estic contenta. A l'estiu vaig començar a dibuixar un còmic de forma diària (LifeOfEli) i, en certa manera, això m'ha salvat. El poder fer una cosa cada dia, el poder a vegades explicar amb un dibuix el que no saps explicar en paraules. I tot això gràcies a l'iPad que em vaig comprar a la primavera, la gran compra de l'any. Sense dibuixar no sé viure.

I pel que fa als viatges, tampoc em queixo. Un gran viatge al Canadà per l'estiu i d'altres de petits al llarg de l'any (el darrer a Polònia, fa pocs dies). Espero poder seguir viatjant sempre! :-)

Si que em marco alguns propòsits genèrics per aquest any que comença

  • En primer lloc, prioritzar la meva vida. La salut global. El benestar emocional. 
  • Seguir amb el meu còmic de forma diària. 
  • Intentar llegir el que tinc per casa i abaixar la pila de pendents. Tinc quasi 100 lectures esperant i no hauria de comprar més abans no decidís llegir el que ja tinc. :-)
També he començat a reduïr plàstic de la meva vida i intentar ser una mica més empàtica amb el medi ambient. A veure, que ja ho era... però he començat a prendre mesures concretes. Espero poder seguir-ho fent.

Bé no sé... poca cosa més a dir. Suposo que el 2019 s'anirà veient a mesura que passin els dies. Jo sempre he sigut molt reàcia als "anys impars", però resulta que si miro enrera són els que en general m'han anat millor. O sigui que a veure, qui sap.


01 de gener 2019

Resum 2018 (3. Lectures)

I arriba el darrer resum, el de les lectures. Vaig tard. :-)
Enguany han sigut 150 (he forçat que sigui rodó). Sempre posava només les més destacades... però faré com fan altres blogs i les citaré totes. D'algunes lectures en seguiré parlant al 2019... la majoria no estan ressenyades per falta de temps! ^^

Per començar dir que 107 són còmics. Seria impossible -per mi- arribar a tal xifra si no fos així ijij. Dels 43 restants, 22 són novel·les per adults, 7 per joves, 8 són lectures professionals o divulgatives i 6... inclassificables (poesia, teatre i demés). Som-hi:

NOVEL·LA

  • La librería
  • La llista dels meus desitjos
  • Historia de una maestra
  • Color de llet
  • 84, Charing Cross Road
  • La vida sense la Sara Amat
  • Pont de cendra
  • Soy leyenda
  • La chica que leía en el metro
  • La historia interminable
  • Els fills de Llacuna Park
  • Llibres o cigarrets
  • Prohibido nacer
  • El librero
  • A gust amb la vida
  • El noi del Maravillas
  • Ready Player One
  • Abril a París
  • Temps de llum
  • Ketchup
  • Jo soc aquell que va matar Franco
  • Els coixinets
  • No sabes lo que me cuesta escribir esto
NOVEL·LA JUVENIL
  • Mary Poppins
  • La petita coral de la srta Collignon
  • Hachiko
  • Siega
  • El abismo
  • Billy Elliot
PROFESSIONALS I/O DIVULGACIÓ
  • Cómo divulgar ciencia a través de las redes sociales
  • No soc el meu ADN
  • Contra la lectura
  • Sobrevivir al TFG
  • Llegim? com fer lectors entusiastes
  • Gamificación: motivar jugando
  • Plan de contenidos para medios sociales
  • Gamificación en bibliotecas
ALTRES
  • Atlas de literatura universal
  • Blasted
  • Operació urnes
  • Rakugaki
  • Otras maneras de usar la boca
  • La llei del mirall


Difícil d'escollir amb que em quedo. De novel·les potser diria que la del Lluís Llach està entre les meves preferides (El Noi del Maravillas). Prohibido nacer també em va agradar moltíssim i Ready Player One, també. Sí, potser seria aquest el meu "top 3". La cosa es posa més difícil si incloem la novel·la juvenil, ja que SIEGA em va encantar i EL ABISMO em va deixar força tocada.

De cara a les lectures professionals o divulgatives, prefereixo no entrar en valoracions i pel que fa a la secció d'altres, la poesia de "Otras maneras de usar la boca" m'ha obert tot un món (jo, que no sóc gens lectora de poesia). 

Ara anem pels còmics, això ja es posa complicat. 107 lectures.... HO SEPARARÉ AMB "MANGA" (32) i "NO MANGA (75)"

CÒMIC MANGA
  • Girls und panzer (vol. 1)
  • Silver Spoon (vol. 1)
  • Una vida errante (Vol.1 i 2)
  • The promised Neverland (vol. 1 i 2)
  • Ana de las Tejas verdes (Vol. 1, 2, 3, 4 i 5)
  • Qualia bajo la nieve
  • Black Butler (Vol. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 i 10)
  • Adolf (Vol. 1, 2, 3, 4 i 5)
  • Atelier of witch hat (Vol. 1 i 2)
  • Candy Candy (Vol. 1)
  • Quiero comerme tu páncreas
  • Yotsuba (Vol. 14)
COMIC NO MANGA
  • Femen
  • Yo, gorda
  • En la vida real
  • Oscuridades programadas
  • Cosmonauta
  • El hijo de Rembrandt
  • La historia de mis tetas
  • Valerosas (Volum 1, volum 2)
  • BCN Noir
  • Deportado 4443
  • Pixeles
  • Tungsteno
  • Talco de vidrio
  • La casa azul
  • AK 47
  • Intemperie
  • Casa transparente
  • Don Barroso
  • Vinòmics
  • Lupus
  • La nena que volia dibuixar
  • Zonzo
  • Hoy es el último día del resto de nuestras vidas
  • Un policia en la luna
  • Todo el mundo tiene envidia de mi mochila voladora
  • Un bollito feliz
  • Estamos todas bien
  • En la cocina con Kafka
  • Soppy
  • Vapor
  • El final de todos los agostos
  • Las hijas de Antonio López
  • La deuda
  • Las voces y el laberinto
  • Duerme pueblo
  • Encuentros cercanos
  • A city inside
  • Domando gatos
  • I love this part
  • Truz!
  • Quiet girl in a noisy world
  • La vida es una verbena
  • Stitches: una infancia muda
  • Fellini en Roma
  • La vampira de Barcelona
  • Barcelona
  • La única voz
  • Una posibilidad entre mil
  • Cara o Cruz
  • Croquis de Québec
  • Todo lo que pudimos
  • Introvert doddles
  • Ranciofacts 3
  • Lecciones de vida por Catsass
  • La encrucijada
  • Le garçon bleu
  • Resaca
  • Pompeu Fabra, l'aventura de la llengua
  • Desastre
  • Los puentes de Moscú
  • Zipi y Zape II
  • Lo que más me gustan son los monstruos
  • Mi experiencia lesbiana con la soledad
  • Diagnósticos
  • Diario de intercambio conmigo misma
  • Frank, la increïble història d'una dictadura oblidada
  • Andaluchinas por el mundo
  • Residencia Arcadia
  • No me da la vida
  • Pintas mucho
  • Tetris: el juego del que todos hablan
  • Lamia
  • Vincent
  • GameBoyLands
Són moltes lectures, és difícil decidir quines m'han agradat més o quines m'han arribat més, que no s'ha de confondre. Crec que una cosa destacada que he fet enguany és començar amb el tema de la medicina gràfica, còmic mèdic. He llegit i comprat bastant i crec que ho seguiré fent. En aquest sentit voldria destacar "Cara o cruz". Altres que voldria destacar: Mi experiencia lesbiana con la soledad, els dos volums de Valerosas, En la cocina con Kafka, Atelier of witch hat, Quiet girl in a noisy world... osti, es que són molts per decidir. La majoria m'agraden!!!! ^^

Bones lectures a tothom! Per un 2019 més i millor!

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails