16 de juny 2019

Pel·lícules de la setmana: Isla de perros | Wonderstruck | El gran showman

Amb tanta sèrie pel mig tinc una mica abandonades les pel·lícules. ^^U
Faig un recull de les darreres que he vist. :-) Són aquestes:

Isla de perros (Wes Anderson)

Les pel·lis del Wes Anderson són exemple d'una creativitat desmesurada i amb una composició de les imatges fantàstica. Isla de perros és la darrera que va estrenar, al 2018, i va d'una ciutat on els gossos tenen com una malaltia i els exilien cap a una illa plena de basura. Un "vertedero", que ara no caic en com es diu en català.
Un nen, un nen VIP per ser més exactes, decideix iniciar un viatge cap a la illa merdosa aquesta i poder recuperar el seu gosset, i gràcies a l'ajuda d'un batallón canino amb ganes d'acció, aconseguiran revolucionar una mica la cosa.
Per mi no és de les millors en quant a argument, però tècnicament és impecable i ja per això val la pena que la mireu. De fet, perdoneu, però poques pel·lis d'aquest home m'han agradat en quant a argument es refereix, però estan ben fetes, això sí!! Cuida cada detall, fa ús del color d'una manera radiant i combina ficció i realitat d'una manera sublim. Però per exemple, la última, la del Gran Hotel Budapest no em va agradar.



Wonderstruck. El museo de las maravillas (Todd Haynes)


Aquesta pel·li és bastant fluixeta. I lo pitjor de tot és que dura 2 hores i malgrat que al final la cosa s'anima una mica, la resta és bastant infumable (li he posat un 3 a Filmaffinity i ja sabeu que jo acostumo a valorar sempre a l'alça).
La història va en paral·lel entre la vida d'una nena del passat (part en blanc i negra i muda, mal feta) i la vida d'un nen actual. El cas és que les seves vides estan més relacionades del que es pensen... i la peli va d'això i poc més.
Es podria dir que és una d'aquelles pel·lícules infantils que no dóna joc als adults. Us avorrireu si la mireu, que quedi dit.



El gran showman (Michael Gracey)

I acabo amb aquesta, que sí que em va agradar, i força! Potser és la que m'ha agradat més de les tres que nombro avui aquí.
La peli és un biopic de Phineas Taylor Barnum, un home que va viure entre el 1810 i el 1891 i que va fundar un dels circs més coneguts de la època, convertint-se en el que va ser conegut com el major espectacle de la terra. Es va fer famós per mostrar persones amb alguna particularitat (dones barbudes, persones amb enanisme o gegantisme, siamesos, etc. ja sabeu, molt típic d'aquells temps). En realitat moltes coses de les que mostrava eren trucs o il·lusions, però va tenir molta fama i es va fer molt i molt ric. Crec que la peli suavitza com era el personatge (si llegiu sobre ell ho podreu constatar) però és una bona pel·lícula. I és més: és un musical on les cançons estan molt bé (odio bastant els musicals, però creieu-me que aquí encerten) ;-)

15 de juny 2019

Restaurant de la setmana: Maur

Estava buscant aquest restaurant pel blog, doncs no és la primera vegada que hi anava... però es veu que no el vaig ressenyar en el seu moment.
En lo que portem d'any, he de dir que hi he anat diverses vegades per motius que ara no venen al cas, però he de dir que és un lloc que val la pena pel menú migdia que fan entre setmana i per la varietat de plats que donen a escollir.


Crec que tenen diversos locals. Jo vaig anar al del carrer Urgell, quasi tocant al mercat de Sant Antoni. Normalment he agafat menú, excepte un cop que hi vam anar durant cap de setmana i vam optar per un menú de calçotada. Si ve el menú diari és molt acceptable en quantitat i qualitat (quasi tot és a la brasa i és boníssim), he de dir que amb el tema dels calçots s'ho haguessin pogut currar una mica més. La carn bé... però els calçots més aviat pocs i sense possibilitat de repetir. I no sé vosaltres, però jo quan menjo calçots ho faig pels calçots, no per la carn ^^

Anem a pams
  • El local és força bonic i acollidor. Té com a decoració elements típics d'aquests de masia catalana amb antigues eines de treballar al camp i coses així. 
  • Són força ràpids. Malgrat la varietat d'opcions que t'ofereixen, van per feina i no t'has d'¡esperar massa. 
  • El pa està molt bo. Una peça ovalada per persona.
  • I aquí teniu un enllaç al menú: MENÚ MIGDIA. Com podeu veure, podem optar per 18 primers i 17 segons (els canelons estàn boníssims, per cert). També podeu escollir entre 9 postres. Com a beguda podeu triar aigua, copa de cervesa o vi de la casa. Tot això va inclòs en el preu, que són 12,50. (De beguda, si voleu un refresc haureu de pagar un suplement d'un euro).
Pel que fa a la calçotada. Aquí estic jo menjant calçots (tenia fotos de grup, que érem forces, però no tinc ganes de demanar permisos d'imatge a tanta gent, jaja). 


En aquells moments tenia una ferideta al dit (bé, em vaig tallar amb una llauna i a dia d'avui encara no estic del tot recuperada i tinc dolor si apreto fort, i ja fa més de 4 mesos). El cas és que vaig aprofitar el guant de plàstic que donen per fer-m'hi una protecció.



👉 Maur
📧 Carrer Comte d'Urgell, 9
💶 Menú migdia 12.50, i complet.

13 de juny 2019

[Lectures] Otras maneras de usar la boca (Rupi Kaur)

Sempre he dit que a mi la poesia ....(...). Buè.

Vull dir, a veure, no em malinterpreteu: no és que no la valori, simplement que a mi no m'arriba, no la sé entendre. Pràcticament cap d'elles. Sí que és cert que alguns autors sí, clar, no posaré a tothom dins un mateix sac, és com dir "totes les pelis de dibuixos animats són per criatures". Però ja m'enteneu.
Per això em va semblar raro quan un amic em va regalar un llibre de poesia pel meu aniversari, sap que és un gènere que no practico-ni domino-ni sé apreciar. Però anava pel bon camí.

El llibre (sense cap tipus de majúscula en cap moment) es divideix en 4 fases on l'autora explora (i descriu contundentment) els desprevistos de la vida, els abusos o el (des)amor. 

Kaur és una autora canadenca i compromesa que fa tallers i xerrades arreu del món. És,també, multidisciplinar: els poemes van acompanyats d'il·lustracions fetes per ella mateixa i explora diferents vies d'art per expressar tot allò que porta dins.

No sé on vaig llegir que era un bon exemple de "poesia urbana", m'agrada el nom. Rupi escriu versos enprosats que moltes persones podrien signar com a seus donat l'alt grau d'empatia que generen. Vaja, que tot un descobriment. :-)

12 de juny 2019

Matsuri, festival japonès a Barcelona

Aquest cap de setmana ha sigut la 7a edició del festival Matsuri, un festival japonès que es celebra a Barcelona anualment (al Moll de la Fusta). 

És un espai petitonet però suficient: es conforma d'un escenari principal i de diferents stands (de menjar i d'artesania, roba i/o objectes diversos). És una bona manera de conèixer la cultura japonesa sense sortir de Barcelona :-)

Hi vaig estar poca estona però em va agradar. 
I em vaig menjar un mochi boníssim!! :-)


11 de juny 2019

[Punts de llibre] Supernit a les biblioteques (alerta!)

Fa pocs dies es va celebrar el que es coneix com la "SUPERNIT", una col·laboració entre biblioteques públiques i el Club Súper 3. És el segon any que es fa.

I us explico perquè enguany hi havia una PETITA diferència en quant a punts de llibre. I ho vaig saber gràcies a Twitter. Mireu, jo vaig fer aquest tuit:


Fixeu-vos amb el text: "Vine el divendres 31 de maig a les 20h a aquesta biblioteca".

Doncs bé, em van dir que hi havia UNA SEGONA VERSIÓ, expressament feta per als bibliobusos. I observeu la diferència:



VINE... A LA BIBLIOTECA.
Ho veieu?? ja no diu "aquesta biblioteca"!


És un canvi molt subtil, quasi que ens pot passar per alt si ningú ens avisa. O sigui que espero que us hagi servit :-) (i per cert, disposo d'uns 10 o 12 repetits del model bibliobús... si algú el necessita només m'ho ha de dir i li guardo!!)

10 de juny 2019

FESABID i pòster "GADtecarios"

Fa poc es va celebrar a Barcelona les Jornadas Españolas de Documentación, organitzades per FESABID i que cada dos anys es fan en una ciutat diferent.

Només vaig poder anar-hi un dels dos dies (he canviat de feina, per cert!!!!) :-) ... i em vaig quedar amb ganes de més, però ja hi haurà altres ocasions. El cas és que amb una amiga vam presentar un pòster sobre nous perfils professionals:

GADTecarios

I també vaig fer un fil a Twitter del rollo "Sketch note" on vaig anar fent dibuixos de tot el que s'anava dient. Aquí comença el fil:


I aquests són alguns dels dibuixos que el componen. Són simples, ho sé, però com que els anava fent a mesura que anaven xerrant... més detall hagués sigut impossible ijijij (estan en castellà perquè eren unes jornades nacionals).



El meu preferit és aquest. L'hora de la pausa cafè. 

 I el #LifeOfEli corresponent. Ens vam fer unes samarretes a conjunt amb el nostre pòster :-)

09 de juny 2019

[Sèries] Sex education

Hi ha sèries que sembla que hagin de passar desapercebudes i després resulta que tothom les ha vist. Una d'elles és aquesta que avui us comento, la de Sex education (disponible a Netflix).
El seu punt fort és que és una sèrie fresca i juvenil ...però per a tots els públics. 


De què va? Doncs d'un noi que es diu OTIS i que és el típic nano friki i marginat que podem trobar a qualsevol institut de secundària. Ell té zero experiència en quant a sexe es refereix, però aconsegueix obrir un consultori sexual gràcies als coneixements obtinguts per part de la seva mare, que es terapeuta sexual, i l'impuls de la Meave, una noia amb qui té poc a veure però que veu en ell una possible font d'ingressos.

Al llarg de vuit capítols (d'uns 50 minuts cadascun) anirem veient situacions de tot tipus: des de les més còmiques fins a les més tendres... passant per situacions també més dures i més reflexives (i aquí està la gràcia potser de que hagi triomfat tant: no és una comèdia banal juvenil).

Jo per mi que us agradarà.

08 de juny 2019

Restaurant de la setmana: Doo Bop

Fa poc vaig anar a un curs sobre Visual Thinking (potser faré una entrada a part sobre el tema) i vaig aprofitar per dinar en un dels locals que hi havia just al davant de la UPF, que era el lloc on es feia la sessió. El lloc es diu DOO BOP

És així com modernet, molt de la zona.
Segons la web, la cuina és d'inspiració new-orleanenca (o com coi es digui) i amb tocs mexicans. Sigui com sigui el que jo hi vaig menjar em va agradar molt perquè era com una fusió de gustos. La carta té molt pollastre (podeu veure-la aquí) i molta cosa al estilo cajún.

Jo vaig optar per "waffle y pollo con sirope de arce y jalapeños", que vindria a ser això:



O sigui: una base de gofre dolcet i per sobre pollastre arrebossat amb jalapeños i una salsa súper dolceta de sirope per remullar-ho tot. I us he de dir que la barreja queda súper bona.

També us diré que el plat em va resultar una mica car (8 euros) i que et quedes amb gana. I vamos, qui em coneix ja sap que jo soc de menjar més aviat poquet... o sigui que qualsevol persona es quedarà més amb gana... i clar, al preu que val el plat, fer-se un primer i un segon doncs la cosa ja puja bastant. Sigui com sigui, ho vaig complementar amb un postre d'aquells que saps que omplen per compensar la buidor i afrontar la segona part del curs que tenia a continuació:



Això em va atipar com una mala cosa: la part de sota és una mena de brownie amb cobertura de cacauets confitats i després una bola de vainilla recoberta de polsim de cacao. Què us sembla? ijijij 

👉 Doo Bop
📧 Carrer Sardenya, 48
💶 Preu del plat una mica elevat per la quantitat que donen

30 de maig 2019

Micro-ressenyes de còmic (5a entrega 2019)

Cinquena entrega de micro-ressenyetes amb els còmics que vaig llegint al llarg de l'any. Som-hi.



Residencia Arcadia (Daniel Cuello)


Malgrat està protagonitzat -majoritàriament- per gent que ja té una edat, el títol no té res a veure amb cap residència d'avis ni universitària... simplement és el nom pel qual es coneix un edifici situat a la perifèria urbana. Com a qualsevol edifici on la majoria de veïns es poden conèixer, hi ha mil històries, cotilleos i secrets; però la cosa es tensa una mica quan han d'arribar nous inquilins i alguns d'ells, la majoria, no hi estan d'acord i no els volen. Un còmic una mica agredolç, tot sigui dit, amb la crítica al conservadurisme propi de la ment de moltes persones i amb les pors i recels corresponents. 

En definitiva, un edifici que amaga petites històries i persones recobertes per una capa d'indiferència. Al meu gust, fluixet (malgrat que té alguns bons punts).



Un bollito feliz / Domando gatos (Sarah Andersen)


No puc dir gaire cosa de la Sarah: tot el que fa em sembla perfecte. No tinc criteri quan estic davant d'ella, l'adoro. I és més! a finals d'any vaig tenir la sort de conèixer-la en persona ^_^
El seu darrer llibre, malgrat que sembla que estigui orientat als gats, és potser la més profunda de les seves tres obres: parla més que mai sobre la seva salut mental i les seves por, angoixes i manies. Potser m'hi sobren algunes pàgines del final... però bah, li perdonem.


Todo lo que pudimos (Thi Bui)


Aquest llibre em va cridar l'atenció perquè va guanyar no-sé-quin-premi. És un còmic històric sobre la guerra del Vietnam.

Em va certa vergonya admetre que tot i que la història m'agrada bastant, tinc moltes llacunes (per oblidament o perquè mai ens ho van explicar en detall). El cas de la guerra del Vietnam m'és un exemple, malgrat que com que hi ha pelis... doncs almenys alguna cosa en sé XDD

Todo lo que pudimos és el còmic autobiogràfic de Thi Bui, una noia que va fugir del Vietnam del Sud amb la seva família per anar a parar als Estats Units (on no van ser gaire ben rebuts). El còmic explica, per una banda, com ha sigut començar una nova vida en un país diferent i, per l'altra, tot el tema de la guerra, tot el que van patir i tot el que es va perdre pel camí.

(Em va fer gràcia aquest apunt, per no donar pas a interpretacions errònies del nom durant la seva lectura, hehe):



Croquis de Québec (Guy Delisle)


Com autor, Guy Delisle m'agrada molt.. sobretot quan fa els seus còmics sobre viatges (Pyongyang, Birmània, Jerusalem i Shenzen) i bé, resulta que l'any passat vaig estar pel Canadà i quan estava fent la zona del Québec vaig trobar un petit quadern seu amb  diferents dibuixos de la ciutat (ell és d'allà).

Com a contingut és fluix perquè els dibuixos no són gran cosa i no n'hi ha masses, però com a "souvenir" no està mal. És una cosa diferent :-)



Frank (Ximo Abadía)
I per acabar aquest, que està editat per Dibbuks.


Com explicar una dictadura a un públic infantil? (bé... per a totes les edats!) doncs agafeu aquell llibre i fullejeu-lo, no us deixarà indiferents. Amb un traç senzill ple de formes i un missatge clar, el lectors veurem passar la vida de Francisco Franco, un home que aparentment no valia res i que poc a poc va anar imposant la seva visió i ens va sotmetre a 40 anys de foscor, repressió i rancientat (i que per desgràcia encara dura en molts aspectes....).
Doneu-li un cop d'ull.



28 de maig 2019

[Punts de llibre] Bricogame

Avui només dos... i petits! (però originals)

Bricogame és una empresa que es dedica a la venta i personalització de màquines recreatives. I tenen aquests dos petits punts de llibre :) (desconec si n'hi ha més)

27 de maig 2019

[Lectures] Algunes lectures "professionals" sobre gamificació

Que no només llegeixo còmics i novel·les. 😛

Una de les coses que m'interessen com a professional son els temes de la gamificació (ludificació, com ho diríem en català).


Per dir-ho ras i curt (sense entrar gaire en detall) parlem de gamificar quan volem aplicar tècniques de joc a coses que no són jocs. El concepte és força més ampli i té diverses variants... però bàsicament seria això.

Els dos llibres que us mostro són de l'editorial UOC (el segon, editat conjuntament amb "El profesional de la información) i si tenen una cosa postiva que els identifiqui és que són curtets. Al voltant de 100 pàgines -tant un com l'altre- per introduïr-nos a les idees bàsiques i poder saber-ne una miqueta més.

El primer és de caràcter més general. Vull dir, no pel que fa a les explicacions... sinó a l'ambit. Serveis, sobretot, per a docents i persones que volen introduir aquestes dinàmiques en el seu entorn laboral. El segon, escrit per Ana Ordás (una bibliotecària que és una crack en aquest tema, si voleu podeu mirar la seva web) es centra ja més en l'àmbit bibliotecari, que és el que a mi m'interessa.

Aquests últims anys he intentat aplicar-ho a la feina, però encara de forma molt profana i amb moltes mancances. El llibre ens ajuda a la programació d'aquestes iniciatives, aprendre a descriure'n els objectius, mesurar i avaluar els resultats, etc. També s'hi sumen un bon grapat de bones pràctiques: sempre està bé veure que fan els altres i veure una mica com els hi ha anat, no?

Com que no us he fet ben bé una ressenya, us passo un enllaç que sí que ho és:

Aquí teniu la referència dels llibres:

26 de maig 2019

[Sèries] Jocs de trons

Fa uns dies va acabar LA SÈRIE, així en majúscules. Us pot agradar o no, però s'ha de reconèixer que JOC DE TRONS ha aconseguit el que poques sèries havien aconseguit fins ara... i més amb la gràcia de que els capítols anaven sortint setmanalment (amb Netflix ens estem acostumant a que tots els capítols estiguin disponibles des del primer moment... i no sé si és bo!) :)

Han sigut 8 temporades i ens han estat acompanyant al llarg de bastants anys. Ara no tinc ganes de fer-ne un anàlisis ni un resum (qui l'hagi vist ja tindrà les seves pròpies opinions i, qui no l'hagi vist, dubto que li interessi jejeje). Només vull dir-vos que a mi el final em va agradar bastant. Portàvem una vuitena temporada una mica fluixeta i amb uns ritmes de temps una mica desequilibrats... però considero que el final és prou digne per tal com s'havien anat embolicant les coses.

Aquesta és la meva versió, hahahahaha:


knowledge is power!


En fi, gràcies per tot. Us deixo aquest vídeo de menys d'un minut, que m'ha agradat molt.



Pd. Us enrecordeu de quan vaig fer postres "Stark's head"?? ijijij


El congelador és Invernalia

25 de maig 2019

Restaurant de la setmana: La piña

El local que us presento avui és una mica especial: la carta és molt curta: només hi fan 4 models d'entrepà... i un és.... EL DE MACARRONS!




Sí, ho sé, aquesta foto us pot generar sentiments molt diferents... però creieu-me, està molt bo. Es veu que és el plat estrella del local. Els macarrons són amb formatge i tenen un polsim de salsa barbacoa. La combinació és explosiva, realment em va agradar molt (i vaig acabar súper tipa!!).

El local es troba al Poble Sec, a tocar del Molino. És un lloc petitet, amb prou feines hi caben 10 persones (potser una mica més, però les taules són petites, rodonetes, i crec que n'hi havia només 4. Com que va sortir a la Time Out anunciat fa pocs dies, vam tenir la previsió d'anar-hi amb temps (obren a les 8 del vespre) :-)

Disposen de jocs de taula i tot :). 
I ah! els preus són barats i tenen varietat de cerveses artesanals.

👉 La Piña
📧 Carrer del Roser, 3
💶 Els entrepans valen entre 5 i 6 euros

21 de maig 2019

[Punts de llibre] Col·lecció vitralls Palau Güell

Abans de posar els que us vull ensenyar, vull fer una petita crida. Algú em podria guardar la parella d'aquest punt? es que ahir, posant ordre, vaig veure que només tenia la part de la dreta...




I ara vaig a pels de la col·lecció vitralls. Segurament alguns potser ja els teniu vistos (el primer i el cinquè)... però ara el Palau Güell ha tret la col·lecció conjunta i són un total de 8 vitralls, i van tots juntets a dins d'un plastiquet. Són aquests i es poden comprar al mateix Palau per un preu de 3 euros.




Els dos que ja he dit són una nova versió dels que teníem. Alerta doncs! :-)

20 de maig 2019

Adéu Kiwi

No sé si alguna vegada havia parlat del Kiwi al blog, crec que sí. (Ara veig que sí, però ja fa temps... aquí i aquí com a mínim). Els qui seguiu el meu còmic diari (Life of Eli) poster sí que el coneixíeu, el feia sortir molt sovint!

Bé, el cas és que el Kiwi... doncs ens ha deixat. Després de 18 anys, ja no hi és.
Jo en tinc 36 i ell ha mort amb 18. És mitja vida junts. Es fa raro.

 El trobarem a faltar. Sobretot ma mare, que era la seva única companyia a casa. Sempre fidel. 
Adéu kiwi.


19 de maig 2019

[Sèries] El embarcadero

He de reconèixer que vaig començar a mirar aquesta sèrie perquè m'agrada molt el seu protagonista (Álvaro Morte). No estic molt al dia d'actors i actrius i a la majoria no els hi sé posar cara... però va ser veure "La casa de papel" (veure ressenya aquí) i enamorar-me'n bastant. I m'agrada molt la seva veu i el seu to quan parla ^_^



El embarcadero es pot trobar completa a la plataforma de Movistar.

És difícil parlar de la sèrie sense fer-ne cap spoiler, però podríem dir que es tracta d'una mena de trio (de fet la foto ja ho deixa bastant a entendre). I no vull dir res més, perquè la gràcia també és anar-ho veient i anar descobrint. Són pocs capítols. A mi em va agradar molt.

No és que tingui un argument molt original: sèries i pel·lícules en van plenes... però gran part de la sèrie es desenvolupa a l'Albufera, un lloc del qual malgrat conèixer la seva existència no n'havia vist gaires detalls i que veient ara la sèrie em sembla un lloc molt bonic. Els tons càlids que presideixen la majoria dels capítols ajuden a crear una atmosfera molt encertada i que potser va ser el que em va fer  m'enganxar a la pantalla... més potser fins i tot que el seu argument.

En fi, si la veieu ja podreu jutjar per vosaltres mateixos!


18 de maig 2019

Restaurant de la setmana: 1203 (Seu Vella de Lleida)

El restaurant que us comparteixo avui és una mica especial: primer perquè no està a Barcelona... i segon, per que està en un lloc especial. És el restaurant que es troba dins el perímetre de la Seu Vella de Lleida. Heu estat algun cop visitant la zona? El lloc és molt maco.

Un dia que vaig anar-hi vam arribar afamats i només teníem l'opció de menjar allà. Primer vam dubtar però resulta que el preu no era excessivament car (a veure, crec que eren uns 16 euros el menú)(era entre setmana) i el menjar va resultar boníssim. 

De primer uns canalons de rostit amb la beixamel fent crosteta, i de segon una carn súper tendre amb una salsa que estava feta de castanyes. Per arrodonir-ho tot, em vaig cruspir un brownie. Us poso algunes fotos:




A part que lo millor de tot és que quan surts del restaurant estàs en un lloc molt bonic i històric (no oblideu visitar el claustre i, si podeu, pujar a la torre) i les vistes sobre Lleida valen molt la pena :-)

👉 1203 
📧 Seu Vella de Lleida
💶 Menú migdia entre setmana: 16 euros

14 de maig 2019

[Punts de llibre] Uns trobats el dia de Sant Jordi

Si avui és dimarts, vol dir que toca mostrar punts de llibre. I ei, que m'hi estic posant en sèrio. Intento classificar-ne una mica cada setmana i a veure si d'aquí a l'estiu ja ho tinc tot al dia :-)

Mireu quins vaig trobar per Sant Jordi:


Els trobo molt bonics. Em van dir que cada any escullen a una il·lustradora diferent :)

09 de maig 2019

[Lectures] Els coixinets

Estem davant d'un llibre que serveix merament per passar l'estona. 

El títol dona nom a un grup de whatsapp que una sèrie de quarentons (perdó per expressar-ho així, eh) utilitzen per parlar, per organitzar trobades i per fer "cotilleos".
El grup el formen diverses persones, la majoria d'ells, solters i solteres. La varietat de coses que s'hi parlen i les accions que es duen a terme són les de qualsevol grup d'amics de ciutat. :-)

A mi personalment m'ha semblat distret però fluixet. Potser no per recomanar als qui llegiu i comenteu habitualment el meu blog, però potser sí per aquelles persones que busquen una lectura lleugera que permeti distreure la ment i, a l'hora, sentir-se indentificat amb algunes de les coses que apareixen al llibre.

07 de maig 2019

[Punts de llibre] Diferente (Dibujos por sonrisas)

Diumenge, després de força temps, vaig tornar a anar a una trobada d'intercanvi de punts de llibre. Diferents qüestions han fet que tingui la col·lecció més abandonada de lo normal, però hi va haver dues raons de pes:

  • Els col·leccionistes ens coneixem majoritàriament tots i veure'ns sempre està bé. :-) M'hi sento molt a gust i també aquestes trobades serveixen per estar al dia del que va sortint (malgrat que aquesta vegada hi vaig anar sense caixa de punts de repetits, hehe)
  • I el segon motiu és aquest:

Vaig fer la il·lustració del punt de la trobada d'enguany... o sigui que al final hi vaig anar. M'ha fet molta il·lusió veure'l imprès!

I almenys la trobada ha servit perquè torni a tenir ganes d'organitzar la muntanya de punts de llibre que tinc per classificar. Miraré de fer una mica cada setmana ijijijij. I de pas, us ensenyo uns que vaig aconseguir fa poc amb la compra d'un còmic que es diu DIFERENTE:



El còmic està molt bé: és per la ONG Dibujos por Sonrisas d'ajuda als refugiats. La història compta amb la col·laboració de 140 artistes diferents que han dibuixat cadascú una pàgina o, en ocasions, una vinyeta. El resultat és una història coherent feta a 140 mans (o potser hauríem de dir 280 mans!).

Pd. De punts de llibre n'hi ha 10 i tenen un cost de 2 euros.

06 de maig 2019

Il·lustració de Sant Jordi per al programa LECXIT

Per Sant Jordi, tal com he anat fent en els darrers anys, vaig fer una il·lustració per al programa LECXIT per a l'èxit educatiu. Es tracta d'un projecte de la Fundació Bofill.

 
Enguany anava acompanyada de música. Podeu veure el vídeo aquí.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails