Pel·lícules de la setmana: 5 cm por segundo | Que baje Dios y lo vea

M'estic fixant que no he vist gaires pel·lícules, aquest any. A hores d'ara, finalitzant octubre, n'he vist només 16... o_o (sí, tinc llistes per tot XD).

Les que comento avui aquí no són gaire espectaculars, però mira, són les darreres que he vist...

Cinco centímetros segundo (2007)

5 cm por segundo és una peli japonesa d'animació. No la coneixia, me la vaig trobar per allà enmig del Netflix. I vaig pensar, ai mira, la miraré. 

Dirigida per Makoto Shinkai (Your name), es tracta d'una peli curteta dividida en tres parts: 

• Extracto de flor de cerezo: va de dos joves, un noi i una noia, que són molt amics. S'agraden, però no s'ho han dit mai... fins que un dels dos ha de marxar lluny i es dificulta la situació.
• Cosmonauta: en aquesta segona part, el noi de la primera part ja fa secundària i malgrat que una noia li va força al darrera, ell segueix amb la mirada perduda pensant en un amor que mai va ser...
• Cinco centímetros por segundo: i per tancar el cercle, veiem als dos joves que ja són adults i que cadascú fa la seva vida... es tornaran a trobar? tornaran a parlar? se'n recorden l'un de l'altre? això ho deixo a l'aire i que cadascú pensi el que vulgui. :-)

A veure, no sé com definir aquesta peli. És de les lentes (pel meu gust, massa lenta). Molt d'espai de silenci, molt pensament. És una peli sobre l'AMOR, la vida, sobre els sentiments, sobre les persones que s'allunyen pel pas del temps.. molt poètica, això sí. L'animació és bona i totes les imatges estan plenes de detalls... no sé, per ser de 2007 la vaig trobar molt perfecte a nivell tècnic. Els japonesos són uns craks. 

Que baje Dios y lo vea (2018)

I aquesta és l'altra que he vist.

Volia una cosa distreta per passar una estona i vaig trobar aquesta. I bueno. A veure, que no és una gran obra, ja us podeu imaginar, però és divertida. Per passar l'estona.

Va d'un grup de monjos. Bueno, un monastir de monjos i dels novatos que viuen amb ells i es preparen per ser monjos. Resulta que el monastir està en ruines i si el volen salvar necessiten diners... i la millor forma que tenen per aconseguir-ho és participar a la CHAMPIONS CLERUM, una champions de futbol però entre religiosos. 

És la típica història: tots els jugadors són súper catetos fins que arriba l'ajuda d'un capellà  modern que arriba de l'Àfrica. Al principi els altres monjos se'l miren raro perquè va tatuat i coses així, però dins seu hi ha un gran cor (ooooh). 

Els protagonistes són el Karra Elejalde i l'Alain Hernández, aquest actor català que sempre fa de macarrilla (es el que a La Riera feia de "Tito").