Ara ja feia bastant que no feia una recopilació de "micro-ressenyes" de còmic (de fet, feia MOLT que no actualitzava el blog). Més val posar-hi remei abans no se me n'acumulin masses :-) Aquí va la setena edició del 2018!
Abans, però, dues ressenyes meves sobre còmic aparegudes en blogs aliens:
- En la cocina con Kafka (Tom Gauld). A: Blog de l'Escola de Llibreria, UB.
- Soppy (Philippa Rice). A: Biblogtecarios.
Com ja he posat al títol del post, les microressenyes d'avui aniran sobre medicina gràfica. Són còmics mèdics (des del punt de vista del pacient, del metge, etc.) i que ara està "en auge". Podeu seguir aquest blog: Medicina gráfica. Aquestes són les meves d'avui:
Yo gorda (Meritxell Bosch)
Molts còmics sobre medicina gràfica se n'intueix el tema només mirant una mica el títol i la coberta. I aquest, n'és un cas.
Es tracta d'un còmic autobiogràfic (de fet, la majoria de medicina gràfica ho és). La pròpia autora va patir força bullying pel fet d'estar gorda (i no només a l'escola, que això ja de per sí és greu... sinó també retrets des de casa seva). Ja us podeu imaginar el panorama: autoestima pel terra, trastorns alimentaris, crítica a la societat actual, etc. Al ser narrat per ella mateixa ens demostra una força de superació innegable i veure com evoluciona el còmic en mereix la seva lectura.
La historia de mis tetas (Jennifer Hayden)
Mateixa premisa que l'anterior però aquest cop, autobiografia d'una dona amb càncer de pit. És curiós, aquest còmic: està dibuixat pràcticament tot en format de quatre vinyetes per pàgina, així:
el tipus de dibuix i el format em va agobiar una mica
I té una altra curiositat: no es centra totalment en el càncer sinó en els seus pits en general. O sigui, enfoca la història fent un repàs a la seva vida des del punt de vista dels seus pits i, per tant, comença de petita (quan no en tenia) i segueix amb l'adolescència (li van trigar en créixer) etc.
Als 43 li diagnostiquen càncer i això fa que s'hagi de replantejar moltes coses (sense spoilers, però hi ha més malaltia en aquest còmic). Tot ho fa des d'un punt de vista tant humorístic (en general) que resulta una lectura tendra i divertida. Ara bé, malgrat els premis rebuts i tot plegat, jo no li poso més de tres estrelles perquè crec que es fa una mica pesada: són moltes pàgines i crec que la majoria no calen. Es fa llarg.
Talco de vidrio (Marcello Quintanilha)
Ves per on, aquest NO ÉS autobiogràfic.
La protagonista es diu Rosángela i és dentista. Bé, és una bona dentista, de les que tenen consulta pròpia i cert reconeixement. És un llibre mèdic sobre dentistes, doncs? doncs no.
Talco de vidrio ens mostra com una persona que HO TÉ TOT (bona feina, bon marit -metge de prestigi-, fills, bona vida social, etc) pateix perque no és feliç. Veu la gent del seu voltant que viu la seva pròpia vida sense preocupacions i això li provoca angoixa i malestar. Per exemple: té una cosina així mig choni que malgrat les males circumstàncies que li ha tocat viure a la vida, mira de ser feliç i de lluir sempre un somriure. En fi, em va sorprendre bastant.
La casa azul (Tyto Alba)
Tyto Alba és un autor que m'agrada bastant. És bastant productiu i publica bastant, i he llegit gran part de la seva obra. El cas que ens ocupa aquí és una mena de biografia de la Frida Kahlo... però no una biografia qualsevol, sinó que ho fa des del punt de vista de la forta amistat que va tenir amb la Chavela Vargas. Deixa entreveure moltes coses i el lector pot imaginar si van passar o no van passar, però està tot molt ben estructurat i dóna a conèixer una part de la Frida que potser no és tan coneguda.
En fi que si us agrada el tema, Mèxic, o les relacions que van mantenir possiblement tots aquells personatges (el seu marit era molt social) doncs ja sabeu. I ah, és medicina gràfica perquè veiem tota la evolució de la malaltia de la Frida i com això la va ajudar a pintar els seus famosos quadres.
Don Barroso (Zarva Barroso)
Desfiladero Ediciones va publicar fa uns mesos aquesta història, feta pel propi fill del protagonista i en honor seu. I és que l'autor del còmic, Zarva Barroso, ha volgut retre homenatge al seu pare, un home que va viure sempre per la música i que era molt estimat per la gent del poble.
El cas és que Don Barroso, diagnòsticat de càncer, vol emprendre una última iniciativa abans de morir: salvar el Teatre Musical del seu poble, un lloc assajaven de joves i que ara està a punt de ser tirat a terra a causa de la especulació immobiliària i el pas del temps.
El llibre va guanyar el premi Divina Pastora de Novel·la Gràfica Social, i és força bonic. Si us interessa saber-ne més, podeu llegir aquest reportatge: Don Barroso, música contra el cáncer.
Las voces y el laberinto (Ricard Ruiz, Alfredo Borés)
I acabo amb aquest còmic que recopila diverses històries: cinc en total. I què tenen en comú? doncs que, en certa manera, donen a veu a les persones que normalment no la tenen. Són cinc històries on els protagonistes tenen diversos problemes derivats de la seva salut mental. Com apunt afegit voldria remarcar que es basa en testimonis reals de persones que pateixen esquizofrènia i que remarquen el rebuig que sovint pateixen en aquesta societat al no ser compresos pels demès.
Hem de tenir en compte que avui en dia es calcula que 1 de cada 4 persones pateix algun trastorn vinculat amb la salut mental.
El còmic està basant en un llibre del propi autor, Ricard Ruiz, va escriure l'any 2005 i que ho va fer com a resposta per entendre millor aquest entorn després que el seu millor amic es suïcidés.
2 comentaris:
Súperinteressants.
Prenc nota de l´´ultim sobretot.
sí, en surten molts i valen molt la pena. Fa poc vaig ser en una jornada de còmic i salut mental i deu ni dó els títols que van sortir-ne. A les biblioteques pots trobar fàcilment la majoria de títols. Ja diràs que t'han semblat!
Publica un comentari a l'entrada