[Lectures] Llibres o cigarrets (George Orwell)

Tothom que pensa en George Orwell com a escriptor, ho fa pensant en les seves obres més famoses i més llegides (1984, per exemple). Però hi ha alguna cosa més i val la pena conèixer aquesta obra, que és com un recull d'articles que va escriure i publicar en diversos mitjans.

Confesso que si vaig agafar aquest llibre de la biblioteca va ser pel títol i no pròpiament per l'autor, però em va acabar agradant bastant perquè es toquen diversos temes i parla també del seu passat com a nen que va ser. 

El llibre s'estructura amb 8 temes (o sigui, cada tema inclou un mínim d'un article).

• Comença amb "Llibres o cigarrets", que és el que dóna títol al conjunt. Per què aquest títol? doncs pq l'autor reflexiona sobre el cost dels llibres i sobre el cost dels cigarrets. Molta gent diu que no té diners per comprar llibres però surt més barat que fumar.

• Records d'un llibreter: aquest és un dels meus dos capítols preferits. Es veu que l'Orwell va treballar en una llibreria de segona mà. Explica anècdotes curioses i té alguna frase que val la pena: "Com a norma, en una llibreria a l'hivern fa un fred horrible, perquè si fa massa calor els vidres de l'aparador s'omplen de baf, i un llibreter viu de l'aparador. I els llibres deixen anar més pols i més desagradable que cap altra classe d'objectes inventats fins ara, i la part de dalt d'un llibre és el lloc que moltes mosques triarien per morir".

• Confessions d'un crític literari. També s'hi va dedicar i també ens mostra el seu punt de vista, una mica negatiu, tot sigui dit. (No és un llibre especialment alegre ni positiu, però ens pot ajudar a conèixer millor l'autor i el seu entorn)

• La destrucció de la literatura. Aquesta part és on hi defensa la llibertat d'expressió, sobretot a l'hora d'escriure. De fet és un tema molt actual, ja que es queixa de com alguns mitjans només publiquen segons què o ho diuen segons la seva manera... d'això avui en dia n'estem ben tips, no? Doncs ja passava als anys 40. I per desgràcia no sembla que s'hagi d'acabar...

• El meu país a dreta i esquerra. El títol del capítol ja ho diu tot, no?

• Com moren els pobres: aquest és un tros interessant també. París, als anys 40 (i avui en dia, encara en molts països) era una merda posar-se malalt si eres pobre. Bé, és una obvietat, no? doncs aquest capítol parla d'això i de com, malgrat que la infermeria i la medicina a nivell mundial ja anaven millorant, a molts hospitals eren els propis malalts els que s'havien d'ajudar entre ells, ja que els metges i infermeres no feien quasi res per ajudar-los.

• Quins temps de joia, aquells! Malgrat que el títol sembli positiu, el text no ho és gaire. Aquest és l'altre dels "dos capítols preferits" que he comentat abans. Orwell ens parla de quan era nen i la veritat és que no va ser gaire feliç. És un capítol llarg, ple d'anècdotes i records. Orwell va viure uns quants anys de la seva vida en un internat dels cars, malgrat que ell no era ric. Alguns alumnes eren becats pel seu rendiment i allà "els entrenaven" per ser becats en una universitat. El que passa és que els mètodes d'aprenentatge eren "antics" i els nens pobres becats sempre rebien. També explica que de petit es pixava al llit per les nits i a l'internat el castigaven encara més. Un capítol ple de traumes que va marcar la seva personalitat i la seva lluita contra les injustícies i la desigualtat.

• Finalment, el darrer capítol es titula "Per què escric" i recull els motius pels quals els escriptors, en major o menor mesura, escriuen (per exemple, l'egoisme personal, el posicionament polític, el context històric...).

Realment és un llibre que m'ha sorprès i que recomano si us interessa el que s'hi exposa. De fet es llegeix bastant ràpid, són 144 pàgines però de lectura amena perquè va per capítols i són diferents articles.

Per acabar, us deixo una frase més:

"Tots aquells que han superat els 30 anys són persones grotesques sense alegria que es pasen la vida preocupades per coses que no tenen cap importància i, des del punt de vista d'un nen, vivint sense cap objectiu que valgui la pena".