12 de setembre 2018

[Lectures] Hachiko, el gos que esperava (Lluís Prats)

Heu vist la peli de Hachiko, la del Richard Gere? (que sí, que ja sé que és un remake americà) però l'heu vist o no l'he vist? OI QUE FA PLORAR??? doncs el llibre aquest, també.


Es que és veure la imatge i ja se'm posa la pell de gallina coi. Quina història més tendre i més trista.


Hachiko és un gos. És una història basada en fets reals i va passar al Japó (a la peli del Richard ho ambienten als EEUU, per variar..). 

En Hachiko és un gosset que un dia va a parar a la família del professor Ueno. En principi havia de ser per la seva filla, però l'estima del professor cap el gos no te límits i aviat es converteixen en inseparables.

Cada dia en Hachi acompanya al professor a la estació de tren i a mitja tarda torna corrents a la estació per esperar-lo a la sortida del tren. PERÒ AI. UN dia, després de molts anys d'amistat, el gos espera i espera i el professor no torna. I ell espera i espera i espera. I espera.

La història del gos és molt coneguda i a Japó li van fer una estàtua a la estació on sempre s'esperava en Hachiko. Quina peneta.

El llibre de Lluís Prats va rebre el Premi Folch i Torres l'any 2014 i enguany ha guanyat el Premi Strega Ragazzi 2018.

1 comentari:

Pons ha dit...

Tot i ser una peli pastelera feta expressament per plorar es prou acceptable. Ara bé, no cal rebolcar-se amb el llibre.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails