Es que és veure la imatge i ja se'm posa la pell de gallina coi. Quina història més tendre i més trista.
Hachiko és un gos. És una història basada en fets reals i va passar al Japó (a la peli del Richard ho ambienten als EEUU, per variar..).
En Hachiko és un gosset que un dia va a parar a la família del professor Ueno. En principi havia de ser per la seva filla, però l'estima del professor cap el gos no te límits i aviat es converteixen en inseparables.
Cada dia en Hachi acompanya al professor a la estació de tren i a mitja tarda torna corrents a la estació per esperar-lo a la sortida del tren. PERÒ AI. UN dia, després de molts anys d'amistat, el gos espera i espera i el professor no torna. I ell espera i espera i espera. I espera.
1 comentari:
Tot i ser una peli pastelera feta expressament per plorar es prou acceptable. Ara bé, no cal rebolcar-se amb el llibre.
Publica un comentari a l'entrada