L'única lluita que es perd, és la que s'abandona.
Ja de nou, a casa. Veure les imatges aèries, els bons resultats i l'emoció de la gent (les famílies senceres) m'omple d'emoció cada any. :-) Tant de bo no calgui sortir cada any (o, si sortim, que sigui ja per celebrar que som un país). Sense rendir-se, va, amunt!
3 comentaris:
Tan de bo
I ens queda molt per lluitar, però efectivament, no ens rendirem mai.
Mai! el poble crida llibertat! :)
Publica un comentari a l'entrada