De tant en tant llegeixo llibres més infantils. Ja no només novel·la juvenil, que també, hehe. El llibre que avui comento és un "I3" (I*** gomet de color verd a les biblioteques)... que ara no recordo si és a partir d'11 o algo així (#Mateu-me).
Es un llibre... mono. Sí, mono seria la paraula.
Va d'una mestra de música i de francès que està a punt de jubilar-se a una escola pija de Sarrià o Sant Gervasi i, de cop i volta, l'envien a una escola del Raval. -- Val a dir que el llibre està ple de "clixés" (...).
El cas és que quan arriba, es troba amb un munt de nens i nenes de tots colors i problemàtiques variades i clar, al principi se li fa tot una muntanya. Però, com ja us podeu imaginar pel títol, la solució passarà per la creació d'una coral... molt similar a "Los chicos del coro". :-)
Malgrat que al principi del llibre tants de clixés em frenessin, la veritat és que em va anar agradant més a mesura que anava llegint perquè toca molt la fibra sensible i jo em deixo convèncer ràpid. Total, que el llibre m'ha agradat bastant :-)
El cas és que quan arriba, es troba amb un munt de nens i nenes de tots colors i problemàtiques variades i clar, al principi se li fa tot una muntanya. Però, com ja us podeu imaginar pel títol, la solució passarà per la creació d'una coral... molt similar a "Los chicos del coro". :-)
Malgrat que al principi del llibre tants de clixés em frenessin, la veritat és que em va anar agradant més a mesura que anava llegint perquè toca molt la fibra sensible i jo em deixo convèncer ràpid. Total, que el llibre m'ha agradat bastant :-)
1 comentari:
Ui, doncs pel que expliques em sembla que jo el deixaré passar, que tinc molta feina lectora!
Publica un comentari a l'entrada