Cooking craze, un joc addictiu

De petita jugava a videojocs de videoconsoles. Em passava moltes hores (moltes) amb la megadrive i la gameboy. Ara ja no sóc de jugar en consoles, però quan trobo una app que enganxa, em puc viciar (i molt). 

Un tipus de joc que m'enganxa molt són els dels restaurants. Sí, vull dir aquests que et venen clients i en un mínim de temps has de servir no sé quants plats combinats i que quedin contents... n'he provat moltíssims, però per A o per B els acabava deixant (sovint per falta de motivació, necessitat de diners reals per millorar, etc.) Aquest no, aquest és diferent:

Permet jugar sense haver de connectar-lo amb cap xarxa (no fa falta que tinguis amics perquè t'envin vides i coses d'aquestes) i el ritme de joc és ideal: objectius diaris i objectius a llarg plaç per no perdre interès, facilitat relativa per passar els nivells (alguns més fàcils que d'altres, però la dificultat no desanima) i facilitat per aconseguir bonus i millores. Tot ben equilibrat.

La primera "pantalla" és Nova York. Cada ciutat té tres restaurants i cada restaurant són 40 nivells. O sigui, cada ciutat té 120 nivells. A la vegada, cada nivell es divideix en tres subnivells de dificultat... per tant cada ciutat té 360 nivells. A vegades el repte és fer tants diners en X segons, altres servir tants plats en tants minuts o servir X plats a X clients. Va variant. 

També s'han de sumar aquí els reptes diaris, que en són tres... i a vegades és "sirve este plato 15 veces" i això et fa anar sovint a restaurants que ja has visitat (altres ciutats) i jugar vàries partides, perquè no sempre apareix aquell plat... no sé si m'explico. Els reptes diaris són opcionals, però jo els vaig fent per allargar el joc al màxim (quan no em quedin ciutats per descobrir l'hauré de deixar, però mentre duri el joc i no me'l passi, aniré allargant-lo al màxim, jaja)

Hi ha ciutats que m'han agradat molt i altres que no. He odiat a mort Tokio i Bangkok. :-)

molt adorable, sí, però és més complicat que la resta.

Realment hi estic enganxada, i ho dic ara que estem a 2 de maig.., aviat seran 5 mesos jugant-hi cada dia (mínim hi jugo mitja hora al dia, ... en festius una mica més) No sé, m'enganxa. M'enganxa molt. Hi tinc veritable addicció. Per sort no me l'he instal·lat al mòbil.... però quan arriba el vespre, m'agrada seure i jugar.