Diuen que un llibre és millor que una peli. No seré jo qui ho negui, eh, però a vegades.... a vegades... A vegades tenim tant interioritzats els personatges que, un cop en llegim el llibre original, doncs ja no li trobem massa el què.
I la Mary Poppins.... doncs n'és un exemple. El llibre no m'ha agradat, jajaja! Sé que n'hi ha varis: vaig començar pel primer, però no en llegiré més. Em va caure bastant fatal. Disney va fer-ne una versió endolçada i ves, se'm va quedar aquesta versió. A mi m'agrada la Mary Poppins que canta i que té el punt tendre, no la borde del llibre. Senyor Disney, HEMOS SIDO ENGAÑADOS. Per què vas fer una Mary Poppins tan entranyable? I bueno, que té els seus punts eh, que a la peli quan treu el metre i es medeix li surt PRÁCTICAMENTE PERFECTA EN TODO. Una mica repel·lent és, però hum. Al llibre ho és molt!!
No hauria d'haver llegit el llibre. Ara tinc un dilema intern.
De fet, al llibre, hi ha diverses històries.... i a la pel·li només en van agafar unes poques ("el gas de la risa", "la mujer de los pájaros"....). I bueno, algunes estan bé però altres no m'han agradat pas massa. A part, hi ha una cosa que a la pel·li no surt i m'ha molestat: que la Jane i el Michael tenen dos germanets petits, dos bebès: el John i la Barbara.
Per lo demés, acaba i comença de la mateixa manera: Mary Poppins sempre arriba quan bufa el vent de l'est i marxa quan bufa el vent de l'oest.
2 comentaris:
Jo no l'he llegit encara. Fa poc em vaig comprar un amb les il´lustracions troquelades, només he mirat els "dibuixets", avui en dia amb el làsser fan autèntiques virgueries.
sé quin vols dir i té pinta de ser preciós :-)
(crec que s'adapta més a la pel·lícula, aquell....)
Publica un comentari a l'entrada