La vida sense la Sara Amat és una novel·la escrita per Pep Puig i que va guanyar el Premi Sant Jordi l'any 2015, ara fa tres anys.
El llibre té un argument molt simple i clar: la desaparició d'una nena, una adolescent, en un petit poble. La Sara Amat desapareix d'un dia per l'altre, concretament una nit, mentre juguen a fet i amagar.
La Sara tenia 13 anys i, segons deien els seus companys de jocs, era una noia més crescuda, més adulta i "més rara" que les altres. La seva desaparició va marcar molts interrogatoris i qui ho recupera tot és el narrador, que un cop adult retorna a les seves nits d'estiu, de pre-adolescent, per muntar el puzzle de tot el que va passar al voltant d'aquella desaparició. I és que el Pep de Cal Sabater, el nen que narra la història en primera persona, té molt a dir... i el més important és que segons ell mateix ens diu, la Sara es va amagar uns quants dies a casa seva abans de marxar definitivament.
El més important del llibre, de fet, no és la desaparició de la nena... malgrat que en sigui el fet principal i tot giri al voltant d'això. La clau del llibre és el creixement que fa el nen, que migra cap a l'adultesa i tot el que això va comportant. És un llibre força tendre, sentim molta empatia per aquest nano i per les coses que li passen, sobretot el cuidado amb que s'enfronta a les petites decisions diàries que li toca afrontar.
En definitiva: En sí al llibre no hi passa res d'especial: són els últims dies d'estiu d'un nen de 12 anys abans que li toqui tornar a l'escola. I això és potser el que fa especial al llibre.
2 comentaris:
No passa res especial però el valores molt bé. M'encurioseix el llibre, però no m'acabo de convèncer de llegir-lo...
Ja, jo crec que és perquè m'ha entendrit força jejeje
Publica un comentari a l'entrada