16 d’abril 2018

El "museu" Immaculada Concepció

Algun cop, aquí al blog, us he parlat del meu antic cole i dels sentiments nostàlgics que em provoca. Bé, de fet no és el cole i prou: tot el passat, tot, em provoca nostàlgia. Però en aquelles classes hi vaig passar molts anys, dels 5 als 18, ja és dir... que al final són coses que marquen molt, perquè allà dins et fas gran, t'afrontes als teus primers problemes reals, muntes la xarxa bàsica d'amistats, et crees com a persona. I mentiria si digués que tot va ser feliç. Vaig passar-hi alguna mala temporada, segurament com tothom. Però tots reflotem. I guardo molt bon record, d'aquella època.

Fa un any em vaig enterar que una de les monges del col·legi (Sor Gloria) havia muntat un petit museu a les golfes del centre. Un any ha hagut de passar fins poder-lo visitar amb alguns companys, però ha valgut la pena. I em ve de gust posar aquí algunes -bastantes- fotos i comentar-les :-)

Per visitar el museu és molt fàcil i només s'ha de trucar al cole. Sor Gloria ho mostra tot encantada.
Una de les primeres coses que s'hi veuen és el telescopi. Em va fer gràcia. Mai el vam fer servir, però estava amagat en un lloc i un dia (mm 4t d'ESO?) ens el van mostrar en plan VIP.



El Museu és... com ho diria... hum, un MUSEU RECOPILATORI, en plan raconets. Per exemple, el raconet dels esports... amb fotos de campionats (sobretot patinatge, futbol, basquet), copes i medalles.


Una de les monges que vivia allà, Sor Gràcia, tenia molta traça fent manualitats (un dia es va morir i en vaig fer un escrit, tb rollo nostàlgic). Es veu que va fer uniformes per a unes nines... o sigui: tots els uniformes que hi havien hagut a les diferents èpoques.



Amb ella també vam fer una assignatura de MARQUETERIA. Concretament un Pitufo de fusta...



Amb una altra monja vam fer MACRAMÉ.(Ei, que no només teníem monges eh, també hi havia professorat... de fet, el 98% de docents NO eren monges) Ara ho penso i tot sembla tan antic... ajajajajaj! sembla que fos els anys 60 però no. Molt fort. Però el macramé en el fons era guai. Això de aquí sota potser és d'alguna noia de la meva classe, qui sap.



Aquí un parell de vistes més. Així us feu a la idea d'això que dic dels raconets. 100 anys d'història recollits i ben posats jeje.




També hi ha un raconet de "tecnologia". Les diferents màquines d'escriure i els primers ordinadors que van arribar a les aules. Jo sóc de la darrera generació crec que vam utilitzar les màquines d'escriure (ho combinàvem amb els primers ordinadors i els primers programes... molt EGB, tot!!). Ens donaven unes frases a modo plantilla i les havíem de repetir. Era una mica rollo, tot s'ha de dir (les frases eren "falsas hadas halladas" i coses així). Jo era bastant inútil i encara ara utilitzo dos dits per escriure. No en sé. Però escric bastant ràpid, eh! XD



Les vistes des de les golfes són guais. El cole era bonic. Bé, ÉS bonic, que encara existeix!!!



S'ha de reconèixer la bona voluntat per preservar els materials. Però com a bibliotecària veia això d'aquí sota i pensava.... hmm... cal un arxiu Immaculada jejeje. I si pogués ser, online!


Un altre tema va ser la biblioteca. Ai mare, que aquí sí que hi ha feina. Li vaig preguntar si havien fet alguna cosa amb la biblioteca polvorienta que teníem fa 20 anys. Em va dir que l'havien canviat de lloc però que no la feien servir. I bueno, clar, la veritat és que no m'estranya:




Enciclopèdies dels 80, poc espai, llibres obsolets... #AixíNo. I mira, veus, això sí que és una cosa que em va saber greu. Segueixo al cole a les xarxes (Insta i Twitter) i veig que s'han modernitzat, que fan coses de robòtica, que participen a concursos, que innoven... però que coi passa amb la biblio? amb les possibilitats que tindria i la tenen morint-se de fàstic.... espero que tard o d'hora li posin remei. No crec que costi tant contractar un bibliotecari perque posi una mica d'odre, tregui tot el que sobra i reorienti una mica els objectius. Cal apostar-hi!

I bueno, vam tenir sort de poder veure algunes classes i alguns espais, com aquesta classe. Està bastant igual. Encara hi ha l'espai on solia haver-hi una tele (cantonada) jeje. Ara li han posat pissarres modernes:


Aquesta també era una classe nostra.
Les taules són diferents. Abans eren de color fusta. 
Em passava les hores pintant sobre les taules... després m'ho feien netejar.  
En aquestes taules crec que el llapis hi destacaria més...


I AI! QUE M'OBLIDAVA D'UNA COSA IMPORTANT!! quan estudiàvem allà corria la llegenda que hi havia una sala amb animals dissecats. Alguns afortunats juraven haver-ho vist, però jo no m'ho acabava de creure... però ara ja sí!!!! SI FINS I TOT HI HA UNA POTA D'ELEFANT! :-)

 

I bueno, res. Un cop visitats tots els espais i aules possibles, vam fer una volteta pel pat i ens vam fer algunes fotos més (la foto de les escales era innegociable, perquè cada any pel juny ens en feiem una allà... cada curs, molt típic, jejeje).




Els anys passen massa ràpid, que voleu que us digui!!!!

3 comentaris:

roser ha dit...

On està, a Lloret?
quina orde són?
Diga'm tafanera

roser ha dit...

jo vaig fer el BUP a una escola de monges d'Horta que es diu Inmaculada Concepción. Li deien les franceses perquè la seu central era a França i hi havia un altre centre per la Selva, ara no recordo si era Lloret. Però jo el pichi de quadrets l'he portat posat un any, a primer de BUP, per sort a segon i tercer ja ens van deixar anar sense l'uniforme. Vam fer protestes, sentades i manis dins l'escola per a què ens treiessin l'uniforme dels nassos.

Eli Ramirez ha dit...

Roseeer! són les mateixes!!
Les monges del meu cole tenien una seu també a Horta! :-)
Que bo!!!!

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails