Aquest llibre va caure per Nadal i la veritat és que em va agradar força, el vaig devorar força ràpid...
Color de llet ens explica la història de la Mary, redactada en primera persona i d'una manera molt peculiar ("aquest llibre és meu i l'estic escrivint de pròpia mà"), sense cap majúscula en tot el llibre i amb frases força curtes.
La Mary és la quarta filla d'una humil família que viu al camp i que necessita tots els braços possibles per treballar. Però la Mary té un problema: la seva cama, esguerrada.... i per això sovint té problemes per dur a terme les seves tasques diàries i no poder agafar el ritme de les altres germanes. A més, té un pare que es ben bé un tirà i ningú el suporta.
Un dia, però, li canvia la vida: la dona del vicari està malalta i necessita algú que li doni un cop de mà. I una noia de 14 anys és ideal per aquesta funció.
No vull explicar gaire cosa més perquè trobo que el llibre atrapa bastant i malgrat ser una mica previsible tot el que pot passar-hi, és interessant com ho explica i com va succeint tot. És un llenguatge molt proper, molt directe. Ja et dic, vas llegint i ni te n'adones que ja l'has acabat. La seva força, doncs, no recau en la història sinó en la manera com s'explica i la força que té la veu de la pròpia Mary per trasmetre-ho.
De fet, Color de llet s'ha traduït en molts idiomes i ha guanyat forces premis literaris (a Espanya ha guanyat el "Libro del año" que atorga el Gremi de Llibreters de Madrid.
A casa nostra el tenim editat per Angle Editorial.
2 comentaris:
Ets terrible, fas unes ganes d'agafar el llibre i posar-te a llegir!
T'haurien de contractar algunes editorials per fer la contratapa o les solapes.
jajaja si vols, te'l deixo!!
Publica un comentari a l'entrada