25 de febrer 2018

Pel·lícula de la setmana: La historia interminable

Hi ha pel·lícules que em fan posar la pell de gallina. Vull dir que són pelis que m'han agradat des de sempre i que, per molt que passin els anys, mai les veuré malament. No les veuré envellir, no les veuré defallir. I una d'elles és LA HISTORIA INTERMINABLE. (Ja en vaig parlar un dia amb molt de detall)

I quan vaig saber que la feien als cinemes Aribau... havia d'anar sí o sí.


Ha sigut aquest matí i ho he gaudit MOLT.

Es va estrenar l'any 1984 i clar, mai l'havia vist al cine en pantalla gran. Per fi he tancat el cercle. A més, una de les coses que més m'agraden d'ella és la banda sonora. O sigui, més enllà de la típica cançó que tots coneixeu de Limahl (la famosa) doncs hi ha tot un munt de cançons instrumentals que acompanyen la pel·lícula. Quan va pel pantà de la tristesa, quan troba la torre de Marfil... ai, és que és tot. Que em posa la pell de gallina, que voleu que us digui, no ho puc evitar!


Però la millor és aquesta:


Aquesta música em transporta :-)

Ah! Sobre la pel·li d'avui... hi havia una mica d'animació treatrillera ijijij. (Hi havia forces nens). De tant en tant apareixien dels laterals alguns actors fent una mica de moviments -sense parlar- i per donar més joc a la cosa. Ha estat guai veure entrar al Fullu (Fujur).


Vale, no és molt Fullu, però fa gràcia igual. No siguem tan puristes.
Al sortir et podies fer una foto amb el drac blanc de la sort (que tirava cap a gris) però m'he fet cosa perquè estava ple de nens i ens hem fet la foto des de lluny jejejeej.


I recordeu...


CUÁNTOS MÁS DESEOS PIDAS,
MÁS GRANDE SERÁ FANTASÍA

3 comentaris:

roser ha dit...

quan van fer la peli jo ja feia anys que havia llegit el llibre i em va agradar molt també. I la BS és mooooooolt bona.

XeXu ha dit...

Vaig sentir a la ràdio que feien aquesta sessió especial, però la veritat és que no vaig fer massa per anar-la a veure (a banda de que tenia altres temes). I això que aquesta pel·lícula i jo tenim una història. Diuen les males llengües (de casa meva) que aquesta va ser la primera pel·lícula que vaig anar a veure al cinema. Pots comptar, tenia 6 anys quan es va estrenar. En canvi, veus, tinc el llibre a casa des de fa una eternitat, hi va arribar de rebot, però mai m'he atrevit a llegir-lo...

Eli Ramirez ha dit...

Us he de confessar que... el llibre tot just me l'estic llegint ara. ES que sempre sempre la pel·lícula m'havia agradat moltíssim i no sé, no volia barrejar les coses jajaja. M'està agradant, per cert!

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails