07 de febrer 2018

Micro-ressenyes de còmic (3a - 2018)

Tercera edició de micro-ressenyes de còmic. Ja sabeu, petits paràgrafs per parlar de diferents obres... Aquesta vegada en comento sis, són aquests:



Seconds (Bryan Lee O'Malley)


És l'autor de Scott Pilgrim contra el mundo.
Vaig esperar molt de temps en llegir aquest còmic, però mira, finalment ho vaig fer i em va ENCANTAR. I això que no és cap cosa fora de lo normal, eh, però no sé, el tipus de dibuix m'atrau molt i la història que s'hi explica em va enganxar des del primer moment.
La protagonista és la Katy, una noia que treballa com a xef en un restaurant propi i a qui -més o menys- les coses li van bé i inclús s'està plantejant obrir un segon restaurant. Fins aquí tot és ok, però un dia passa una desgràcia i el seu futur s'enterboleix una mica... i és aquí on comença realment la trama: la Katie té la oportunitat de canviar les coses i vol fer-ho. Ho aconseguirà? Potser no és tan fàcil com sembla en un principi i potser implica molt més del que es pensa.

En tot cas, i fins aquí el resum, penso que és una història molt dinàmica i ben narrada. Punt a favor el fet que sigui a color 100%, que l'allunya una mica del format de còmic tipu manga que va adoptar amb la saga de l'Scott.







Otoño (Jon McNaught)


Otoño és un còmic amb il·lustracions molt maques i poques lletres. És una obra ben valorada per la crítica i ho entenc, però a mi per exemple no em va atrapar gens. Com diu la pròpia pàgina web, és "delicat i melancòlic" i bàsicament es veure la vida passar i com una sèrie de personatges fan el seu dia a dia. De fet, ha guanyat diversos premis, un d'ells com autor revelació a Angoulême (ara no sé si he escrit bé el nom de la ciutat i em fa mandra mirar-ho).
Total, resumint: que es tracta d'un còmic de ritme pausat i tranquil.



Los buenos veranos (1: ¡Rumbo al sur!)



Zidrou i Lafebre formen un bon tàndem. Cada còmic que fan junts, saps que estarà bé i que, per tant, és una garantia de que el que tens davant és una història ben explicada i ben dibuixada.
El que s'hi explica és molt senzill i quotidià: és la història d'una família que va a passar les vacances d'estiu fora. L'acció se situa, retrospectivament, als anys 60, en una època en la qual no hi havia mòbils i tot anava a un altre ritme. 
És un còmic que pot portar nostàlgia a qui el llegeixi, sobretot si al vostre passat hi teniu històries similars (viatjar tots encabits dins un cotxe). Intenta tocar la fibra sensible i evocar als records. A mi el que m'ha agradat especialment és el tractament de la llum i el color en les il·lustracions vinyetes.


Hi ha una segona part, no l'he llegit encara. Desconec si després de la segona vindrà una tercera :-)





Oiga mire, 4 (Javi de Castro)


Vaig conèixer l'obra de Javi de Castro amb "Que no, que no me muero" (còmic sobre el càncer) i em va agradar. Llavors, un dia, tafanejant per Lektu vaig veure que tenia alguna cosa seva i que estava disponible per comprar amb "pago social" (un tuit) i ho vaig fer: vaig comprar el 4t volum de "Oiga mire", que són petites històries fetes entre el 2010 i el 2014.
Són 16 històries. Curtes, dos...tres... quatre pàgines com a molt. I la veritat és que no m'esperava molt i segurament aviat no recordaré cap de les històries... però el resultat era bo. Em va sorprendre molt gratament!!! Tant el dibuix com el guió em va agradar prou com per donar-li quatre estrelles. 
I ah! si us el voleu descarregar ho podeu fer aquí: Oiga mire (Lektu)




El Vosque (1: El asesino de árboles)
EMO. Enseñanza Mágica Obligatoria (1: La infraescuela


Val, i aquests dos els poso junts. Per què? Doncs perquè són del mateix autor, Sergio S. Moran (NO, PERDÓ! del Vosque hi ha la coautora, la Laurielle)(gràcies Pilar per l'apunt). I perquè els hi poso la mateixa nota: tres estrelles.

Els còmics del Vosque els coneixia de fa temps. Sé que cada X temps anaven sortint volums autoeditats, però mai n'havia llegit cap. I va passar que, a les passades jornades de KBOOM (Jornades de Còmic i Autoedició) el noi tenia un stand i vaig decidir comprar-li. I de pas, el de EMO, una nova sèrie que havia tret feia relativament poc.
El d'EMO potser té un argument més vist: va d'una escola tipu Hogwarts però més a lo bruto, jejeje, mentre que el del Vosque ja té un argument més currat i passa en un món de fantasia i hi ha molts més personatges i (sembla) més trames.
No és el tipus de còmic que m'agrada i no m'ha arribat a enganxar, però he vist que estan tots a Lektu (també) i potser me'ls descarrego en format digital (aquests no són gratis, s'ha de pagar la voluntat) i així puc mirar com acaba la història. Si més no, per ajudar a la gent que s'autoedita :)


4 comentaris:

Pilar ha dit...

Hola Eli! Coincideixo bastant amb les valoracions... excepte les darreres (l'humor de'n Moran m'encanta). Només un apunt, el vosque té coautora: Laurielle és la dibuixant (no ens deixem les dones!). #DeFet ha tret un comic en solitari que crec que t'agradarà "Por siempre jamás".
A banda, si vols continuar llegint el vosque, és gratuit en format webcomic http://elvosque.es/

Eli Ramirez ha dit...

Arreglat! Gràcies per la info!!!
Sí, té algunes sortides d'humor força divertides, això no t'ho puc negar jejeje.
Buscaré aquest que dius (El de Por siempre jamás) :-)
Merci i bon dia!

Laura Jacas ha dit...

Hola Eli,

m'agradaria fer-te una pregunta. Tinc moltíssimes ganes d'ampliar la meva biblioteca amb còmics però m'agradaria saber quins còmics recomanaries als joves d'entre 11 i 12. Si fossin en català ja seria...

mOLTES GRÀCIES

Eli Ramirez ha dit...

Laura, que no t'he dit res. En breu t'escric un correu. Només que ara responc ràpid perquè no pensis que
no t'he llegit / m'he oblidat / passo de tu.
No eh!! :-)

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails