13 de febrer 2018

[Lectures] La librería (Penelope Fitzgerald)

L'altre dia us vaig enllaçar amb la ressenya que havia fet de la pel·lícula de "La librería" i, avui, us parlaré del llibre. Com sol passar, se'm fa estrany parlar d'un llibre del qual n'he vist la peli sense fer-ne referència, de la mateixa manera que no puc parlar d'una peli sense parlar del llibre si l'he llegit... no sé si m'explico, però crec que s'entén el que vull dir, jejej.

El cas és que vaig llegir el llibre per Nadal, abans de la peli. Em va semblar un llibre interessant, però entre poc i massa... vull dir: el vaig valorar amb tan sols 3 estrelles a Goodreads, i això que normalment sóc generosa. Què va passar? doncs que el vaig trobar -al meu semblar- un llibre bastant soso. La gran gràcia era que passava en una llibreria. Als bibliotecaris, en general, ens agrada llegir llibres i còmics que transcorren en biblioteques i llibreries, ni que sigui unes quantes pàgines, jejeje.

L'argument és aquest:

Florence Green és una dona que viu en un petit poble anglès a mitjans dels anys 50. Va conèixer el seu marit en una llibreria i, anys després, quan ell mor, ella decideix muntar el seu propi negoci i crear la primera llibreria del poblet. El problema, però, és que decideix fer-ho en un espai que no és gaire convenient (per diverses raons que ara no diré) i per tant, només fa que trobar-se entrebancs i anar perdent la il·lusió poc a poc.

Els personatges són freds i bastant secs. No parlen massa, no es relacionen gaire entre ells (això, per exemple, queda diluït a la pel·lícula). A la pel·lícula també hi falten coses, com per exemple la presència d'un poltergeist o les coses relaciones amb la biblioteca (ara us comento). També em va sobtar el final: canvia una mica (m'agrada més el final de la pel·lícula!).

Això de la biblioteca que us deia:

A la novel·la, la senyora Green decideix muntar un servei de biblioteca dins la pròpia llibreria. Segons sembla, malgrat que passa un bibliobús un cop al mes, la població en voldria més. Surt a la pàgina 62:

"¡Una biblioteca! Ni se le había pasado por la imaginación, Además, en absoluto había sitio suficiente para montarla.
- Es evidente que no está contento con la Móvil - dijo Raven
La camioneta de la biblioteca pública venía desde Flintmarket una vez al mes. Los libros, de tanto usarlos, habían adquirido un tufillo muy peculiar. Los que tenían algún interés por la lectura en Hardborough los habían leído todos varias veces"

Al final, la biblioteca s'acaba fent i hi passa alguna escena interessant...!

També es mencionen els punts de llibre (fixació particular):

- No sé por qué he comprado esto. (...) ¿Por qué me los he quedado? Nadie me forzó a ello. Nadie me aconsejó.
Tenía ante sí un paquete con doscientos marcapáginas chinos, pintados sobre seda. (...) Su debilidad por las cosas bonitas la había traicionado. Era inconcebible que alguien en todo Harborough los quisiera"

En fi, dels pocs casos en que una pel·lícula m'ha agradat més que un llibre. 


2 comentaris:

XeXu ha dit...

Em sembla que és l'opinió unànime de les ressenyes que he llegit, i també la meva. És un llibre que està bé, però una mica soso, podrien passar-hi moltes més coses. Bé, cadascú escriu el llibre que vol, però em sembla que, com a tu, m'hi ha faltat una mica d'argument. De moment la pel·li no tinc previst mirar-la.

Eli Ramirez ha dit...

Sí, és bastant sosete jeje.
La pel·li m'ha sorprès cap a millor, és curiós el tractament d'alguns personatges...!!

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails