22 de gener 2018

[Lectures] Songokumania: el big bang del manga (Oriol Estrada)

Crec que no cal presentar al Goku. Tothom el coneix (qui més qui menys, però tothom el coneix)
Aquest llibre que avui us comento no l'he llegit al 2018, però mai li vaig arribar a fer cap entrada de blog i és un greuge que calia arreglar... perquè el llibre s'ho val. Coi, que és el Goku! per a molts, la nostra inspiració, la nostra companyia durant molts anys d'infància. :-) Qui no ha volgut mai ser amic seu o tenir un núvol kíngton? I lo guai que hagués sigut anar pel món buscant set boles de drac? Doncs clar. És que no hi ha res igual :-)


El llibre es va publicar l'any 2016, 30 anys després que el primer capítol d'anime fes la seva aparició a la televisió japonesa. És un recull de tot el que va passar al voltant d'aquesta sèrie i tot el que va significar per a molts adults d'avui en dia. I ah, que també hi ha un documental, per si us interessa!


Què hi trobarem, en aquest llibre?

Doncs a veure... nostàlgia. Kilos de nostàlgia. Però també història: com va arribar a les nostres pantalles? quin va ser el procés? com va evolucionar? etc.
No puc, -ni vull-, explicar fil per randa tot el que apareix en el llibre. Crec que val la pena que us el llegiu per vosaltres mateixos (sempre i quan sigueu generació Goku, clar, i sinó també, però això ja és més difícil, jejejeje).

Per cert. No és la primera vegada que parlo de Bola de drac al meu blog: ja vaig dedicar una entrada a les famoses FOTOCÒPIES , que, òbviament, també tenen cabuda al llibre de l'Oriol




És molt bonic recordar aquella època, quan no hi havia Internet, quan ens barallàvem per una fotocòpia que no teníem (i que, a més, es veia fatal...) Jo recordo que un nen de la classe em va deixar fotocopiar tota la seva carpeta a canvi de deixar-li copiar uns deures. GRANS NEGOCIS GENT, GRANS NEGOCIS.

Tampoc hi van faltar els problemes, com bé recorda el llibre: la censura sempre va estar a la ordre del dia. Hi ha coses que jo no sabia, com per exemple el Duran i Lleida s'hi va posar totalment en contra (aquest, sempre en contra de tot, tu).

Ja per acabar, destaco el capítol on s'explica com va costar portar el manga cap aquí. Es veu que en aquella època la majoria d'editorials japoneses no s'havien ni plantejat exportar el productes, ni tan sols tenien departament internacional i amb prou feines s'entenien amb l'idioma. I el tema de les traduccions, la occidentalització (el sentit de la lectura) etc etc va ser tot un cacao digne de llegir. Potser és una de les coses més interessants pel simple fet que poca gent les coneix i aporta molta informació.


En fi, us deixo el link: Edicions Xandri, 16 euros.

Ara recordo un altre llibre que també està molt bé i que té molts punts en comú:


  • La sèrie de la teva vida. Anècdotes i experiències del doblatge (escrit per Marc Zanni i Joan Sanz, les veus del Goku i el Vegeta). Aquí us en vaig parlar

I per últim... 



Una mica de frikisme no fa mal. Al contrari!

5 comentaris:

roser ha dit...

El frikisme és saníssim.
Una de les aportacions de Bola de drac que més agraeixo és l'ajuda a la normalització lingüística. En aquella època jo era mestra de català a Torre Baró, amb un 99,5 % de castellanoparlants, en Goku va ser allò que no haviem sabut trobar a les tradicions, a la cultura... l'esquer perfecte perquè els nens i nenes veiessin TV3 i valoressin el català.

Anònim ha dit...

Si no haguessin fet l'esforç per portar la sèrie la infància de molts nens hauria estat pitjor.

Anònim ha dit...

PS: Com si em faltessin motius per menysprear a Duran i LLeida ara això!

XeXu ha dit...

Molts diuen que la caiguda de Duran i Lleida va ser pels deutes i per la seva posició davant del Procés. Però no, no, ara sabem per què va caure en desgràcia.

Em sembla un llibre temptador, és clar, perquè jo sóc de la generació Goku. Què hauria estat de les nostres vides si no hagués arribat aquí? A més tenim la sort d'haver estat els primers a mirar-ho aquí, les generacions posteriors també l'han gaudit, però nosaltres vam ser pioners! No dic que me l'apunti, però si algun dia ensopego amb ell no sé si seré capaç de no portar-lo a casa...

Eli Ramirez ha dit...

Roser = Tens tota la raó, d'això també se'n parla (i sobretot en el segon llibre que menciono, el dels actors de doblatge). És un tema molt important!!!

Pons = jejejeje
Xexu = Jo també ho crec. De fet al llibre surt una vinyeta del Duran i Lleida enmanillant al Goku....

Jo el llibre el tinc i te'l podria deixar, però no en tinc ni idea d'on ets, ajajajaj si algún cop ho has dit no m'hi he fixat ;)

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails