14 de desembre 2017

[Lectures] Siempre hemos vivido en el castillo

No coneixia aquest llibre, el vaig descobrir gràcies a Goodreads quan vaig veure alguns coneguts que l'havien llegit i l'havien puntuat molt bé. I la veritat és que està bé. Potser no com per posar-li les cinc estrelles, però sí quatre.

L'argument és molt simple: dues germanes viuen en una casa amb la única companyia humana del seu oncle, un pobre home que va en cadira de rodes i que viu obsessionat amb un tema que va passar fa sis anys. Quin tema? Doncs la mort de tota la seva família. Van morir sopant, algú va posar arsènic en el sucre i van caure tots fulminats. Bé, clar, tots no: l'oncle es va salvar perquè va consumir poc sucre... i les seves nebodes..... doncs una, la petita, estava castigada a la seva habitació i la gran, que es qui va cuinar, va ser culpada de l'enverinament però absolta per falta de proves.

El text no torna gaire als fets ocorreguts. Ja han passat sis anys, la nena que estava castigada ja té 18 anys i la seva germana uns quants més, però pateix una mena d'agorafòbia i no surt mai de la casa. Només surt la jove, la Merricat, aquella nena entremaliada que aquell dia no era al menjador i que avui en dia és com una salvatge que no vol que res canviï. Viuen tots tres tranquils seguin les seves rutines, què més necessiten?

És una novel·la negra amb tocs així gòtics i, sobretot, una molt bona ambientació. L'autora va saber explicar molt bé l'entorn, la casa, el jardí. Els veïns del poble, la ciutat, la pressió, la por, l'angoixa, la tranquil·litat. Tot ben fet.

I un darrer detall. Ens agrada molt que a la primera pàgina d'un llibre ja es parli d'una biblioteca. Després d'un paràgraf de presentació de la protagonista (Merricat Blackwood, 18 anys) trobem el següent:

La última vez que eché un vistazo a los libros de la biblioteca que estaban 
en el estante de la cocina me di cuenta de que debería haberlos devuelto cinco meses atrás, y me pregunté si no habría escogido otros de havber sabido que serían los últimos, 
los que iban a quedarse para siempre en el estante de nuestra cocina.

Bé, aquí a la primera pàgina, a més, ja veiem que s'anuncia que passa algo, però això ja ho descobrireu per vosaltr@s mateixos si decidiu fer el pas i començar a llegir aquest llibre. 

3 comentaris:

roser ha dit...

M'agrada perquè poses el cuquet i no fas "espoilers"

XeXu ha dit...

El vaig llegir aquest mateix any, però en català, i em va agradar força, la veritat. És inquietant i es fa de bon llegir.

Eli Ramirez ha dit...

Roser = d'això es tracta :-)
XeXu = ara acabo de mirar la ressenya que vas fer-ne (i he vist que has llegit un altre llibre d'aquesta autora :D) Lo millor és això que dius, que fa de bon llegir.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails