30 de novembre 2017

[Lectures] Hombrecitos (Louisa May Alcott)

Un dels llibres que he llegit aquest any és "Hombrecitos" (té una mica de delicte, perquè mai he llegit "Mujercitas", jajaja 😁) però el cas és que el vaig trobar en una llibreria de segona mà i em va fer gràcia.

Hombrecitos és com la segona part de Mujercitas. Hi recuperem a una de les protagonistes de la primera història, la Jo, ja casada amb el senyor Bhaer i fent-se càrrec d'una casa plena de nens i nenes en plan escola-semi-internat (és a dir: uns nanos que, per raons diverses, dormen i viuen allà amb ells). De fet jo de petita n'havia vist la sèrie de dibuixos animats. Hi va haver una època en que Japó es va cobrir de glòria amb les adaptacions literàries i era un gust!! Recordo haver vist Sonrisas y lágrimas, el Perro de Flandes, Ana de las Tejas Verdes i un piló més.


Molt fan...


Ara, maldito el moment que m'he llegit el llibre. 

La sèrie la recordo vagament (ja tenim una edat) però tinc previst tornar-la a mirar sencera, doncs la vaig localitzar subtitulada en espanyol i després de mirar el primer capítol em van donar ganes de seguir (ara potser per nadal...). Però el llibre? vaya truño.

A veure, és que està caducat XD. Està escrit de manera molt carrinclona i, el pitjor de tot, les nenes juguen a cuinetes i els nens poden fer de tot. Encara rai que hi ha el personatge de la Nan, una nena de 10 anys que trenca una mica els esquemes i s'enfila pels arbres, però bueno... és el raig de llum....

En fi, tampoc puc demanar massa d'un llibre escrit a l'any 1871. Jejeje. 
A veure si puc tornar a veure la sèrie!

2 comentaris:

roser ha dit...

El què és carrincló de tant "queco" té el seu punt

Eli Ramirez ha dit...

jejejeje sí....

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails