25 d’octubre 2017

Pippi Langstrump (Astrid Lindgren)

Aquest any m'ha passat una cosa. I m'he sentit molt vella.
He rellegit la Pippi.... i ja no hi he trobat màgia. 


De petita adorava la sèrie. M'encantaven els capítols de la Pippi Långstrump, els veia moltes vegades. Jo volia ser ella. Volia viure a la seva casa. Volia un arbre de llimonades, un cavall i un mico. El llibre el vaig llegir de gran, al 2010. Em va agradar molt, el vaig gaudir. I ara he punxat. L'he llegit i he punxat. 

Crec que esperaré 6 o 7 anys i el tornaré a llegir.😐 

3 comentaris:

XeXu ha dit...

Les relectures sovint ens provoquen desil·lusions. Depenen molt del nostre estat, i de les expectatives que ens hem fet. Generalment, si rellegim un llibre és perquè ens va agradar molt. L'expectativa és alta, i potser en el moment que hi tornem no estem per aquestes coses. La decepció està a l'ordre del dia. No crec que sigui perquè ara ets 7 anys més gran que quan el vas llegir, o és que no gaudeixes ara de llegir alguns llibres juvenils o infantils?

Anònim ha dit...

Les altes expectatives fan molt de mal, per això evito rellegir els llibres que m’han agradat per no devaluar-los, per suposat els que no m’han agradat tampoc els rellegeixo!

Eli Ramirez ha dit...

ja... teniu raó. Però és que aquest llibre, aquest personatge... en fi, no sé. Potser l'he rellegit en mal moment, jeje.!!

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails