19 de setembre 2017

[Lectures] Agustí Centelles: Diari d'un fotògraf. Bram, 1939

Hi ha llibres que tens a casa i que mai trobes el moment de llegir. Aquest llibre el vaig trobar a la
llibreria de Llibres Lliures fa un parell o tres d'anys (sembla que no però el temps passa volant) i bé, l'havia posat a la pila de llibres per llegir. Però aquesta pila mai baixa i sempre puja... fins que li va arribar el torn :-)

El títol, ja ho veieu, és bastant descriptiu. 
El fotògraf Agustí Centelles va anar a parar durant un temps a un camp de concentració: Bram, al sud de França. Durant tot aquell temps va escriure en un diari i no ha sigut fins al 2009 que aquest escrit ha pogut sortir a la llum 
Notícia  TV3: Publiquen "Diari d'un fotògraf", el dietari d'Agustí Centelles al camp de refugiats de Bram"

La publicació va coincidir amb el centenari del seu naixement. No cal que us expliqui que s'hi relata, doncs ja us podeu fer a la idea de com es vivia en aquells barracons (i la literatura i la cinematografia al voltant d'aquests temes és extensa). Ell va escriure quasi cada dia a la seva llibreta i pensant sempre en el seu fill petit, el Sergi. Curiosament, el fotògraf mai no va parlar d'aquest diari i se'l van trobar un cop ell ja era mort...

El llibre m'ha agradat. És un testimoni directe i clar de tota aquella època. Però també vull dir un parell de coses més: la primera, que malgrat les fatals circumstàncies en les quals es va trobar, el text traspua sovint una mena de bona sort que molts altres no van tenir. Dins el que cap, ell tenia contactes, feia fotos, podia sortir del camp, menjava prou bé (ojo, que no vull dir que fos bo per ningú, però ja m'enteneu). I la segona cosa que vull dir és que vale, que el diari va dedicat al seu fill i tot lo que tu vulguis, però per molt que s'estimés la seva dona a vegades no ho sembla (en algun punt li diu que és una vaga per no escriure més cartes o ximpleta per no incloure més fotos del nano dins les cartes).


Sobre la seva vida, poc diré que no pugueu trobar fàcilment a Internet :-). Mencionar només la sort que es va tenir de poder recuperar la seva maleta plena de negatius 32 anys després de la guerra (gran testimoni!) i la desgràcia que la major part del seu fons els fills se'l van vendre a Espanya.

Més info d'ell i tot plegat, a la Viquipèdia

Per cert, la Biblioteca Esquerra de l'Eixample -especialitzada en fotografia- porta el seu nom. http://ajuntament.barcelona.cat/biblioteques/bibcentelles/ca

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails