10 de juliol 2017

[Sèries] 13 Reasons Why (Por trece razones)

Fa poc vaig acabar de veure una de les sèries més comentades de la temporada, "13 reasons why", una sèrie juvenil sobre bullying i suicidi basada en un llibre de Jay Asher que porta el mateix títol.



L'argument és simple: Hannah Baker és una estudiant de secundària que arriba nova a l'institut. En pocs mesos veu com les coses es van complicant i que en comptes d'anar fent amics, els va perdent, fruit dels rumors, tafaneries i mentides. Ella, que cada cop és sent més malament, acaba per suicidar-se (tranquils, que això surt als primers minuts del capítol 1, no és spoiler) i a canvi deixa 13 cintes de casset: una per cada una de les persones que li van fer mal.

El protagonista és en Clay Jensen, de 17 anys i un dels millors amics de la Hannah. Serà ell qui escoltarà les cintes (una per una, a capítol per cinta) i anirà desfent les passes de la noia per arribar al tràgic final, inclosa la seva pròpia cinta.

La sèrie l'he vist pel Netflix i puc dir que m'ha agradat molt. Pel que sembla, ja s'està preparant la segona temporada. Crec que els motius del seu èxit són, principalment, dos:

  • En primer lloc, la temàtica. Està clar, és un tema que connecta molt bé amb els adolescents. Qui més qui menys ha patit algun tipus de situació incòmode a l'institut. El cas de la Hannar Baker, en el fons, podria ser el de moltes persones (o almenys, la majoria de coses que li passen). El que destaca la sèrie no és que hi hagi un sol motiu per fer una cosa així, sinó que sovint és la suma de moltes coses, de moltes persones. Cada capítol està dedicat a un personatge, alguns li fan més mal que d'altres... però tots hi contribueixen d'alguna manera o altra... També està clar que el suïcidi és un tema important, sovint tabú. Amb aquesta sèries es trenca una mica i remarca la importància d'ajudar i estar al cas. Tothom és molt vulnerable.
    La sèrie també toca altres temes delicats, sempre vinculats, com ara la violació, drogues, alcohol. De fet, el tema de la violació és una de les bases en les que es basa la crítica negativa de la sèrie, així com la possible apologia del suïcidi. 
  • L'altra part important és l'elecció dels actors. Trobo que exceptuant algun, tots estan molt ben posats en el paper i hi encaixen a la perfecció. El Dylan Minnette és una bona tria per al personatge del Clay Jensen, amb aquell posat mig empanat, mig friki, mig enamorat, mig tímid, mig venjatiu. Al primer capítol es fa un trau al cap i a partir a'allà ens és molt útil per determinar en quin moment de la sèrie estem. ÉS a dir: la sèrie està composta de continus flashbacks i veure en Clay amb esparadrap o sense ens pot servir sovint de pista per veure si estem al present o al passat.

La resta de personatges tenen també els seus propis problemes. Trobem el típic de família desestructurada, la que s'enganxa a l'alcohol com a eina per l'oblit, el marginat a qui ningú vol, el sobreprotegit pels pares, el que no vol explicar la seva condició sexual per por al rebuig social i/o familiar.... etc. Resumint, un bon còctel per a una sèrie juvenil que ho té tot per triomfar.


LinkWithin

Related Posts with Thumbnails