22 de juny 2017

[Lectures] Els dies sense Glòria (Sílvia Alcàntara)

L'any passat, l'autora d' Olor de colònia va publicar el seu tercer llibre. A mi els dos anteriors m'havien agradat bastant (el primer molt i el segon, La casa cantonera, potser no tant ...però prou bé també). El cas és que sí, volia llegir-me el nou. I ho he fet aquest 2017 :-)

I de moment ja us avanço que m'ha agradat força: menys que el primer i més que el segon :-)

El títol del llibre és un joc de paraules on Glòria pren el nom de la protagonista, una dona que quan comença el llibre ja és grandeta i està en coma, i el seu marit repassa la història que han viscut junts.
Es tracta del que podríem classificar com "una història de la vida", on el que hi veiem (el que hi llegim) és el pas dels anys. Una mica com el de l'Argelagues, de la Gemma Ruiz (els vaig llegir relativament junts i amb el pas del temps segur que en confonc escenes).

La Glòria és d'un petit poble de pagès i de ben joveneta coneix el qui serà el seu marit. Amb el temps fan el que han fet moltes famílies: abandonar la terra per anar a ciutat i canviar la seva vida envoltada de camps per una envoltada de ciment i botigues. Pel mig, els fills, la mare d'ell que es resisteix als canvis i el problemes de parella i de diners. 

El que podem llegir en aquest llibre és una història que segur que s'ha repetit en moltes cases, un període de temps força curt amb molts canvis. Tot plegat és cert que és un llibre trist, gris... els protagonistes (ella, sobretot) busquen la felicitat ...però mai la troben. Vull dir, que veus que tenen moments feliços, clar que sí, però el conjunt general de la vida et dóna la sensació que ha sigut gris i apagada. I és cert, els hi ha tocat viure moments difícils.

Resumint: és un llibre que m'ha agradat i que recomanaria.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails