12 de maig 2017

[Lectures] Els vells amics (Sílvia Soler)

He de reconéixer que la Sílvia Soler és una autora que m'agrada molt. La vaig descobrir amb "Petons de diumenge" i poc a poc he anat llegint coses seves a mesura que em cauen a les mans o les trobo per la biblioteca (volgudament o no). 

Crec que la seva millor obra -a falta de llegir-les totes per poder comprar com déu mana i amb més criteri- és la de L'ESTIU QUE COMENÇA, però he de dir que el seu darrer llibre, "Els vells amics" també m'ha agradat molt.

Però anem a pams: al llibre no hi passa gaire cosa. És a dir: és una "slow-read", d'aquelles que llegeixes amb dues passades; un llibre de lletra gran on s'hi explica el passar per la vida de cinc amics. I potser és per aquest motiu que alguna gent diu que és un llibre fluix, i ho entenc. O no. Però, que us he de dir, a mi m'ha enamorat.

A vegades llegeixes històries i te les fas pròpies, et fas amic dels protagonistes, et sents un més. I aquí crec que m'ha passat això, que m'he sentit una espectadora propera del que s'explica. Ja sigui pel tipu de personatges, pel seu amor a l'art o per les coses que els hi passen o senten (crec que és un llibre psicològicament interessant i m'agrada el tractament que fa dels personatges). 

La història la formen cinc amics que es van conéixer en un viatge a París mentre estudiàven belles arts. I els anem veient créixer per la vida. Enamorar-se, frustrar-se, sentir que no fas allò que vols fer o lluitar per una vida que et faci oblidar el passat.

La vida, no sé, és això. I Sílvia Soler sap fer créixer els personatges!

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails