02 de maig 2017

Aprendre coses pot ser molt lent

L'altre dia volia fer una cosa i no me'n sortia. Era una cosa que molta gent sap fer, però que a mi m'estava costant (tampoc ho havia fet tantes vegades i em pensava que ho aniria pillant més ràpid). Ara no us imagineu ves a saber què, era una cosa vinculada a una recepta de cuina. Però bé, això no és lo important. Res, de fet, és important. Però em va fer pensar durant una estona en els diferents pasos que té cadascú per adquirir nous coneixements (o, en aquest cas, habilitats).

I pensant en aquestes habilitats em vaig adonar que per algunes coses sempre he sigut poc hàbil. Reprenc aquí la teoria d'algú que va dir que al cervell hi tenim com 100 calaixets i si ocupem tots els calaixets per altres coses, doncs clar, què vols. Si els meus calaixets "habilidosos" els ocupen coses vinculades amb el dibuix, per dir algo, doncs el pas de posar més coses en aquests caleixets s'alenteix. Tothom és hàbil en alguna cosa, igual que el coneixement, tothom té X calaixos de coneixements per omplir, el que cal és fer-hi lloc xD


Sempre vaig ser molt patosa amb la natació. Amb qualsevol esport, de fet, No dec tenir aquests calaixos. Em va costar molt aprendre a nadar i encara ara ho faig fatal (l'únic que faig és intentar no enfonsar-me per no morir) (llegir: Traumes d'infància II: la natació). Ho he deixat per impossible. Estic millor amb un matalàs inflable vorejant les onades...



Amb la bicicleta va ser pitjor. Em va costat horrors desfer-me de les rodetes. Era tan feliç amb aquelles rodonetes fent-me suport! però clar, és terrible. No pots anar amb rodetes a determinada edat, i menys quan tots els teus amics i amigues ja les han deixat enrera. 


I deixant enrera els esports, que n'hi hauria per un llibre sencer (doncs sóc així de massoca i vaig fer extraescolars de gimnasia rítmica i bàsquet per alguna extranya raó denominada "influència amigal")(i vaig fotre el pena) doncs bé, deixant enrera els esports, també recordo certes coses puntuals. No sabeu com em vaig arribar a rallar amb el tema de les bombolles de xiclet. No en sabia fer i no entenia com s'havien de fer. Recordo perfectament estar al pati del col·le (al pati dels petits) i dir-li a una amiga que m'ensenyés... amb una didàctica d'una nena de cinc o sis anys que em deia "mira, així", i jo no entenia el procés perque només en veia els resultats.
I bé. Ara ja es pot dir que sé nadar, ser fer bombolles de xicle i sé anar amb bicicleta... però espero viure durant forces anys més perque vull aprendre moltes coses més i vull que em doni temps pel màxim de coses possibles :-)

2 comentaris:

XeXu ha dit...

Sempre ens fixem en el que saben fer els altres, i no en el que sabem fer nosaltres. A veure quants dels teus companys que van aprendre a nedar, a anar en bici i a fer bombolles de xiclet de seguida saben fer dibuixos com els teus tan cuquis i tan esclaridors? No ens cal tenir els talents dels altres, tots tenim els nostres propis i cal trobar-los i explotar-los.

Eli Ramirez ha dit...

jejeje cert! però està bé també ser conscients del propi aprenentatge. Del procés que això implica. Tots podem fer pràcticament tot, l'únic q ens pot costar més o menys. L'important és posar-hi ganes. (I ser conscients de les pròpies limitacions) (i de l'edat que ja tenim). :-)

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails