16 de març 2017

Micro-ressenyes de còmic 2017 (2): Piano oriental | Glenn Gould | Chapuzas de amor

Aquí va una nova tanda de micro-ressenyes comiqueres. 

Piano oriental (Zeina Abirached)

Quan una persona agafa aquest còmic, és molt possible que confongui la seva autoria. El traç gruixut i l'ubicació geogràfica (aprox) ens fa pensar que estem davant d'una obra de Marjane Satrapi, l'autora de Persepolis. Però no. Tot i així no passa res i no us heu de sentir sols, inclús una pàgina francesa ha fet un joc per trobar les diferències entre una autora i l'altra ;-)

El Piano Oriental (Salamandra, 2016) ens transporta al Beirut dels anys 60. Es tracta d'una biografia un pèl lliure de la història del seu besavi, que va crear un piano "bilingüe". I aquí cal fer un petit incís perque jo sóc molt ignorant en temes musicals: ara es veu que ja no cal, però antigament els pianos d'orient i occident eren diferents per un tema de quarts de to, i la cosa està en que un instrument occidental no podia tocar melodies orientals. I d'això va el còmic, d'un home que inventa el sistema i viatja cap Europa per vendre'l, ben feliç.

I el que agrada més de l'obra és el seu positivisme, i traspassa l'esperit musical. L'autora va comentar en més d'una ocasió que ella volia reflectir la música amb el dibuix, i realment en algunes pàgines ho aconsegueix, ja sigui pel moviment constant de personatges (tip tip tip tip) o repetint petites icones sonores arreu al llarg de la composició. (Inclús en una molt ben trobada pàgina doble).

(aquesta no és una escena musical però lo dels tres porquets m'ha fet gràcia)


Gleen Gould. Una vida a contratiempo (Sandrine Revel)

Vaig agafar aquest còmic de la biblio sense saber quasi res d'aquest home. I ai, que bé. No m'havia fixat, però l'autora és la Sandrine Revel, que ja em va agradar molt amb el còmic de "No puedes besar a quien quieras" (Ja no tant pel contingut del còmic sinó més aviat pels dibuixos en sí, amb un punt tendre i nostàlgic). Aquí també passa. Hi ha algunes vinyetes de 10, però no les puc escanejar perque ja vaig tornar fa dies el còmic a la biblio XD.

En Gould va ser un pianista molt especial que va morir l'any que jo vaig néixer, el 1982. Tocava el piano, música clàssica, i es veu que tenia un talent innat per modernitzar aquestes melodies i "donar-lis" un nou toc. També era molt característica la seva manera de tocar (i de fet, alguns estudis posteriors han determinat que patia el síndrome d'Asperger, tal com diu la Viquipèdia).

El llibre està ben enfocat, els dibuixos són molt macos (és cert!) i la història va tirant endavant i endarrera per anar-nos mostrant diferents capítols de la seva vida... des de la seva infància a la seva mort.



Chapuzas de amor (Jaime Hernández)

És un rollo quan llegeixes un còmic (o un llibre, o una pel·li) i descobreixes que és com una continuació d'altres històries prèvies. És un rollo perquè saps que no coneixes la història dels pesonatges, que hi ha moltes coses al seu darrera que no controles. (Bé, aquest de fet és el motiu principal per la qual cosa no llegeixo còmics de superherois, perque clar, posa't ara a llegir coses de Marvel o DC sense saber quins són quins i bla bla bla). Doncs aquí bueno, més o menys igual.
Es veu que la protagonista d'aquesta història (la Maggie Chascarrillo) ja té història al darrera, i això em ratlla molt. XD Ara bé, que la història es pot seguir bé sense saber res de res.

Afegir que la línia de dibuix així clàssica m'agrada molt!



LinkWithin

Related Posts with Thumbnails