27 de març 2017

[Lectures] El aire que respiras (Care Santos)


Mentiria si digués que la Care Santos està entre les meves escriptores preferides, però això no vol dir que alguns dels seus llibres m'agradin molt. De fet, és una escriptora amb molta activitat: té molts llibres publicats! Avui us parlaré d'un d'ells.


EL AIRE QUE RESPIRAS es va publicar l'any 2013. Si ho hagués de resumir en una sola línia, diria que és un llibre que va de "llibres, llibreries, biblioteques i Barcelona", Ras i curt. :-) Les biblioteques que hi apareixen són bàsicament eclesiàtiques i particulars, i la trama es mou entre la Barcelona actual i la del segle XIX.

Tot comença a temps present, quan el president del Gremi de Llibreters de Vell de Barcelona es mor i deixa el negoci en mans de la seva filla, que no en té gaire ni idea. Mentre remena papers, troba algunes coses interessants i decideix parlar amb la seva amiga perque se'n faci càrrec. Fins aquí ok. Però quan la amiga comença a investigar, troba que aquells papers amaguen una interessant història sobre certs llibres eròtico-prohibits i és a partir d'aquí quan es comença a desfilar el fil.

La història conecta en tot moment amb el temps en que van ser escrits aquests papers, finals del segle XVIII i principis del XIX. Allà, un home anomenat Guillot (que si heu llegit DESIG DE XOCOLATA us serà familiar) viatja de França cap a Mataró per quedar-s'hi a viure... i poca cosa diré més.

A través de personatges curiosos, bons i dolents, monges, revolucionaris i gent de bona fe, la novel·la va seguint el seu curs. S'hi narren alguns capítols històrics: alguns força coneguts i d'altres no tant. De fet, és curiós llegir sobre les desamortitzacions des del punt de vista de les biblioteques eclesiàstiques que es van perdre i de com alguns van aprofitar per fer-ne negoci mentre que d'altres van desllomar-se per salvar lo insalvable.  De fet, la protagonista es lamenta de lo difícil que és seguir el rastre d'alguns llibres posant d'exemple la Universitat de Barcelona, que té la Biblioteca de Reserva i on encara hi ha molts llibre sense catalogar i que per tant no saben que hi ha. 

"De los libros que el 1835 abandonaron los conventos, 
aún hay más de un tercio por catalogar".

Això ho destaquen i comenten que el llibreter mort (el que hem dit abans, el president del Gremi de Llibreters de Vell de Barcelona) volia escriure un article als mitjans per donar a conéixer a tothom que al centre de Barcelona, a la Universitat, hi ha una biblioteca plena de tresors per descobrir. Aquest home fictici i el seu article volien destacar que els bibliotecaris son professionals que cuiden, restauren i ordenen llibres: "Los bibliotecarios (...) muy entregados y muy buenos professionales". [Potser al senyor mort li hauria molat aquest llibre]


Què m'ha agradat

- Apareixen llibres, llibreries i biblioteques :-)
- Veiem l'evolució de la ciutat de Barcelona en una de les époques més conflictives
- La feina de documentació que s'ha fet és brutal.

Que no m'ha agradat

- Crec que li sobren unes 100 o 200 pàgines (de 600), història massa estirada
- Els fragments (de pàgina i mitja) de biografies de gent desconeguda.
- La trama de la Barcelona actual, poc suc i poc creïble en alguns moments.


1 comentari:

roser ha dit...

amb els llibres de la Care Santos em passa una mica com a tu, la trama fa aigües.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails