07 de febrer 2017

Stranger things

És curiós, però Stranger things és una de les poques sèries que he vist (assignatura pendent, ho sé) i que tot i que em van encantar... doncs no n'havia parlat mai. I em ve de gust fer-ho ara, després de veure la Winona Ryder fent dues-centes cares en tres minuts a l'entrega de no sé quins premis recents. Segur que heu vist el vídeo, però per si de cas no, aquí va: (un de tants, per cert).
(un dibuix meu)

Bé, com és que vaig decidir veure-la? FÀCIL, pq es complien dos premises:

  • La primera és que tothom en parlava bé. Bé, no. Aquesta no és la premisa principal, sinó que era una sèrie ambientada als anys 80 i que, pel que semblava, tenia un mut de "giños" a totes aquelles sèries i pel·lis que ens han fet créixer. 
  • I la segona (potser tant o més important que la primera) és que era una sèrie CURTA. Només eren 8 capítols, que podia fallar? No costava res donar-li una oportunitat.
Bé, si li sumem el fet de que era estiu i jo ja estava de vacances-atur, doncs que coi, a por ella. I que bé, com em va agradar :-)


La sèrie està creada per Netflix i potser és el motiu pel qual molta gent es va enganxar a la plataforma aquesta de continguts audiovisuals digitals. Es va estrenar el 15 de juliol i, realment, ho va petar força. Tal com diu a la viquipèdia, entre les seves escenes hi podem trobar clares referències a treballs de l'Spielberg, Carpenter, George Lucas o Stephen King. Inclús la música mola molt. :)


L'argument està ben trobat i en manté atent fins al final. Va d'un nen, Will Byers, que desapareix i d'uns amics que, molt a l'estil GOONIES, decideixen buscar-lo. Pel camí passaran fets súper-paranormals, coneixeran a una nena molt extranya i passaran coses que no es poden ni arribar a imaginar. Vamos, COSES RARES (que vindria a ser la traducció del títol si la fessin per tv3).

També cal dir que els actors són un punt clau. Repartiment molt encertat amb una Winona Ryder fent de mare (boja) i, aquí sí, uns nanos esplèndids que s'han sabut posar molt bé en la pell dels personatges. Sobretot la nena, amb la mirada fixa (es diu Millie Brown). Però vamos, que els tres nanos frikis també. Fan un bon equip! (de fet la Winona fins i tot podria sobrar-hi, hehe).


Van anunciar una segona temporada, però no sé jo si fa falta. Espero que no s'ho carreguin... crec que és un producte que funciona molt bé com a temporada única. O suposo que faran que passin coses rares a altres persones? En fi ja es veurà.

4 comentaris:

XeXu ha dit...

És una de les que he descartat, no m'agraden les coses rares, precisament, perquè em cago de por. A més, no tothom en parla bé, en el meu entorn...

pons007 ha dit...

No t’equivoquis Stranger Things va tenir tanta popularitat gràcies a que es de Netflix i com es lògic Netflix es la primera interessada a fer publicitat de Netflix. House of Cards, Orange is the New Black i Narcos són les autèntiques estrelles de producció pròpia de Netflix que la gent volia veure, Stranger Things va aparèixer quan les tres primeres ja havien donat publicitat a la Netflix, entre això i el tema nostàlgia anys 80 va fer la resta.

Diguem exigent però l’argument el veig bastant fluix, això de nens que es carreguen un monstre ja s’ha vist unes quantes vegades. Si haig de destacar algun paper seria el del Xèrif, l’únic que realment fa alguna cosa. El paper de la Winona fent de mare boja no m’agrada, ho sento, no suporto els bojos. I els nens en general no m’agraden gaire, tot i que aquests mig es poden suportar.

PS: Sóc un dels entorn d’en Xexu el qual no en parla bé, però tampoc malament, ho pots llegir tu mateixa al CT2503

Moroboshi ha dit...

Magnífica sèrie, que sap agafar els ingredients que té i combinar-los de manera que ens desperti la nostàlgia. Feta molt "artificialment" en aquest sentit, però i què? M'encanta.

Jo també penso que amb una temporada podria haver funcionat perfectament, però es veu que abans d'estrenar la primera ja havien decidit fer segona i el que van fer va ser anunciar-ho quan tothom ja havia al·lucinat amb la primera, disfressant-ho de renovació quan era el pla des del principi.

La Winona no sobra! Mai!

Eli Ramirez ha dit...

jejejeje opinions diverses, m'agrada!
Jo sincerament vaig veure que el meu entorn en parlava molt bé, i clar, quan vaig veure que era rollo anys 80 i amb nanos ja vaig acabar de decidir-me. Em va agradar molt i la vaig gaudir molt.
Fa una mica de por, la justa. Tampoc pas massa...a mi no m'agraden les pel·lícules de por!

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails