17 de febrer 2017

[Lectures] Musem. The serial killer is laughing in the rain (Ryousuke Tomoe)

Fa poc vaig llegir un còmic que es deia "Yo, asesino". I casualment poc després vaig llegir un altre còmic que també estava protagonitzat per un assassí en sèrie: MUSEUM. En aquest cas, es tracta d'un manga (còmic japonès) dividit en tres volums.





La història gira entorn de dos personatges: per una banda tenim un policia-detectiu, en Hishashi Sawamura, un home molt preucupat per la feina i que té a la seva pròpia família deixada una mica massa de banda. Per l'altra part tenim a l'assassí, del qual se'n sap poca cosa: tan sols que és una persona que actua quasi sempre quan plou, que utilitza mètodes molt brutals i que s'amaga rere una màscara de granota


El primer volum comença quan es mor una noia en extranyes circumstàncies. Al principi no poden vincular-ho amb res i no es poden aferrar a gaire cosa, però poques hores després mor una altra persona en similars i horroroses circumstàncies. És a partir d'aquí quan la policia comença a lligar caps i comença a establir certes relacions entre tots dos casos. I mirant mirant, descobreixen quines poden ser les properes víctimes, i, sorpresa, la dona i fill del Sawamura sembla que poden estar en perill.

El ritme de l'obra és ràpid i intens, sempre vols seguir llegint i veure com es desenvolupa la història. Com a crítica potser dir que l'obra hagués pogut editar-se amb dos volums i ja està, doncs tant el segon com el tercer venen amb unes històries extra del mateix autor... i bueno, potser no cal. El segon volum ok, però és que al tercer la història extra ocupa quasi la meitat del manga. Si haguessin fet dos volums crec que hagués estat molt millor.



El dibuix és perfecte. Línies molt fines i molt de detall en paisatges i personatges. Em fascina tanta qualitat! :) Ah! i també un spoiler --> NO LLEGIU --> 
Em sembla bastant malament que al final es salvin tots tres, no té gaire lògica tenint en compte com treballa l'assassí i com es cuida de que tot surti a la perfecció. El detall de les hamburgueses, per exemple, és tot un puntazo -gore, sí-. Però que ell no dispari a la dona ho trobo com molt forçat. Amb el to violent imprès a cada pàgina, un final una mica més dramàtic li hagués donat un arrodoniment més fort, crec.
Bé, el teniu -si voleu- disponible a la biblioteca pública. No hi ha excusa ;-)Ah, per cert, HI HA PEL·ÍCULA.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails