03 de febrer 2017

Micro-ressenyes de còmic 2017 (1): Marc Màrquez | Pedro y yo | Los juncos

Tot i que l'altre dia vaig parlar del còmic "Yo, asesino" de forma independent, crec que seguiré, si puc, la idea de l'any pasat i agruparé les lectures de còmics. Avui us parlo de tres:




Ja us avanço que el de "Pedro y yo" ha sigut el que més m'ha agradat, però anem a pams :)

  • Marc Márquez: La història d'un somni

Seria hipòcrita dir que sóc seguidora del Màrquez, perque no ho sóc: no hi entenc gaire de motos. El que sí, però, que m'agrada veure'l guanyar. El veig jove, simpàtic i optimista. M'agrada veure un català guanyant competicions màximes internacionals (i més si coincideix amb el seu germà!). El cas és que vaig pensar, mira, llegeix el còmic a veure que tal. I està molt bé :-) Repassa la seva vida, ves. 




Llegir còmics biogràfics sí que m'agrada. Aquest, doncs, repassa els seus primers anys fins ara. Els dibuixos són de Belén Ortega i la veritat es que molen molt (molt detallista, m'encanta la roba esportiva dibuuixada) (ja ho vaig dir ahir quan parlava de Yuri on ice, haha). El veiem des que aconsegueix la seva primera moto (tan petit, amb rodetes als laterals!) fins les darreres victòries. 

  • Pedro y yo (Judd Winick)

Aquest l'heu de llegir! Un gran descobriment. Vaig llegir que havia guanyat molts premis (inclús un de la ALA, l'any 2001) però no m'acabava de fer el pes... fins que el vaig tenir a les mans i el vaig devorar. Es tracta d'un fet real, un altre còmic-bio.... i en aquest cas, amb malaltia pel mig (SIDA).
La història es remunta a l'any 1993, quan un programa televisiu de la MTV tipu Gran Hermano buscava joves que volguessin compartir casa durant uns mesos. Un dels escollits va ser en Judd, autor del còmic que avui us ressenyo i que va haver de compartir habitació amb un noi homosexual que tenia el Sida, el Pedro.




El programa es deia The Real World. En Pedro era un noi jove d'origen cubà i de 22 anys que tenia un futur molt brillant: treia molt bones notes i podia anar a la universitat que volgués... però va topar amb la mala sort de la malaltia. Des de llavors, la seva vida era fer conferències per instituts per conscienciar al jovent. I clar, va pensar que si participava al reality show tindria més repercusió. I així va ser. I això és l'argument de l'obra, amb trist i emotiu final com ja us podeu imaginar. De fet, a la wikipedia en parlen.

  • Los juncos (Sandrauve)

Reconec que m'atrau molt la manera de dibuxar còmics que té aquesta noia: a llapis, sovint com si fos un esboç, rectangles irregulars i lletra que sovint es confón... però guió contundent i expressivat a tope. I realment quan vaig llegir HORA ZULÚ em va agradar moltíssim... però Los Juncos m'ha quedat a mig camí. Per variar, es tracta d'un altre còmic amb aires bio (en aquest cas, autobiogràfic). 

L'autora explica les seves relacions amoroses i, com bé diu el Santiago Segura al pròleg, és ben bé com si agafessim sense permís el diari secret d'una adolescent. És un relat fresc, amè i sincer però que potser, per culpa d'haver llegit pimer HORA ZULÚ, ara aquest se m'ha quedat curt. 


LinkWithin

Related Posts with Thumbnails