05 de gener 2017

Últims còmics (llegits) del 2016

Ja estem al 2017 i jo encara arrossego part del 2016. A part, el mal de cap i costipats que no acaben de marxar m'estan amargant una mica els dies de vacances... però bueno, tot fos això.

Volia començar de zero les micro-ressenyes de còmics, però em sabia greu deixar enrera alguns títols. :-) Per tant, faig aquí un recull dels últims, però deixant de banda dos: Saga i Paper Girls, que són dues sèries obertes que ja comentaré més endavant quan avanci més en la història (de moment, molt incipient!).
Bé, vaig:
  • Pagando por ello (Chester Brown) - Chester Brown té un estil peculiar de dibuixar i d'explicar històries. A mi personalment no m'acaba d'agradar, però he llegit diverses coses d'ell, i l'últim va ser aquest còmic que parla de les seves relacions personals amb diferents prostitutes. Amb un to fred i molt característic, les va analitzant i va repetint amb les que pot o vol. 
  • El árabe del futuro 1 / El árabe del futuro 2 (Riad Sattouf) - Obra multi-premiada i autobiogràfica on veiem Siria i Libia des dels ulls d'un infant que es trasllada de França cap allà i comprova per si mateix els contrastos culturals. Una obra crítica que mostra les coses d'una manera molt natural i que encèn bastant la sang dels lectors (no puc amb el pare!). Tant el volum 1 com el 2 han sigut força exitosos i ja està en camí el tercer volum. Veurem què passa. A mi personalment em va fer gràcia aquesta vinyeta, em va recordar una cosa que tenia oblidada completament: nosaltres també ho feiem! Ara, és de les poques coses compartides. Quina ràbia foten algunes escenes del llibre!

  • El día de Julio. Vida de Julio, es podria titular. En Julio neix a l'any 1900 a Mèxic i viu durant 100 anys, que és quan s'acaba la història. Amb tots aquests anys de per mig podem veure moltes coses. En un primer pla veiem a la familia: com creix, com es distancia, com amaguen alguns secrets... i en un segon pla, l'evolució del país en sí i temes tant transversals com la guerra o el racisme. Si voleu, a la web de l'editorial hi ha unes pàgines de mostra.
  • Chucrut (Anapurna): M'esperava una mica més, d'aquest còmic. Havia guanyat el premi FNAC-Salamandra Graphic i em va picar la curiositat. I bueno, que no està mal eh, però el veig poc profund, per mi. Explica la història d'una noia que marxa a Alemania a fer una residència artística i allà descobreix que la propietaria de la casa fa coses rares.
  • Hora Zulú (Sandrauve) En canvi amb aquest m'ha passat totalment al contrari que amb Chucrut. Havia vist aquest còmic diverses vegades a la biblioteca, però mai feia el pas d'agafar-lo perquè el veia com molt cassolà. I el dia que el vaig agafar... em va encantar! Es tracta d'un projecte finançat amb Verkami i, pels preus i recompenses que oferien, em sap super greu no haver-ho vist abans. El dibuix, senzill i a llapis, detallat quan fa falta. La història, curiosa i diferent. En fi, crec que val la pena donar-li una oportunitat :)
  • Paul va a trabajar este verano (Michel Rabagliati). Sóc molt fan del Paul (nota: si no he llegit res seu, ja trigueu!). Explica les coses d'una manera tan senzilla i directa que sembla que sigui amic teu de tota la vida, com si el coneguessis. I com que van sortint còmics seus de tant en tant, doncs en vas fent el puzzle de la seva vida. En aquest cas concret, el Paul deixa l'institut i arran d'una feina poc convincent, acaba fent de monitor de campaments. Una experiència que el farà créixer i descobrir moltes coses. Vaja, un amor de còmic :-)
  • La virgen de plástico (Pascal Rabaté, David Prudhomme). Un altre cas similar al Chucrut, però aquest directament no em va agradar. Em vaig deixar emportar per les opinions, ja que havia sigut premi Angoulême 2008. Va d'una família on... hi passa un miracle. Y hasta aquí puedo leer ;-)
  • Caramel Diary (Megumi Mizasawa). Sóc de llegir poc manga i espero arreglar-ho una mica aquest any que comença. L'any passat un parell o tres, i aquest nés un. Es shojo infantilitzat però és bastant "cucu" de llegir. Lo millor és que té tan sols un únic volum, que això sempre s'agraeix. La protagonista és la Hana, una noieta de 15 anys que va a l'institut i també es dibuixant de manga. Li agrada un noi, el Taro, i el taro té un germà, en Jiro. La noia té una millor amiga i una rival... vaja, sí, tot molt típic. Em va recordar una mica a l'Azuki, jaj!. 

  • Feynman (Jim Ottaviani, Leland Myrick). Les obres biogràfiques sempre són sorprenents i crec que aporten molt, t'agradi o no la persona. En aquest cas es tracta d'un còmic que repassa la vida de Feynman, un científic molt important que per contra no és molt conegut (segons les fonts, el físic més influent i important del segle XX després d'Einstein). El cas és que va ser un home extravagant i aquesta obra ens intenta acostar a la seva vida. No sé quin % de fiabilitat té, però a mi m'ha agradat llegir-lo.
  • Podemos hablar de algo más agradable? (Roz Chast). Relat agridolç sobre el fet de fer-se vell a través de la mirada que l'autora ens ofereix dels seus pares, ja grans (molt grans). Ha sigut una obra molt ben valorada i no m'extranya, crec que tots ens hi podem identificar en algun moment. Que trist, fer-se gran i morir, portar els teus pares a una residència sabent que d'allà ja no marxaran, que no tornaran a veure casa seva. Buidar el pis... ja m'enteneu. El toc d'humor és necessari per poder passar les quasi 250 pàgines...
  • Sesión de tarde (Jonathan Lara, Stephen Hausdorff). Me'l vaig comprar el mateix dia que vaig comprar el vuitè de Harry Potter en plan sense pensar. I vaig encertar, al meu gust. Un còmic tendre i senzill ade caràcter nostàlgic i familiar. El protagonista és un jove que fuig del passat i que recorre el nord del país amb furgoneta projectant pel·lícules als pobles petits. Història maca i dibuix que ens recorda bastant a alguns còmics orientals.
  • Los últimos días de Spiderwoman. Val, no sóc de llegir superherois, però ho vaig fer perque "tocava" (club de lectura còmic). L història no em va desagradar, però la meva mancança de coneixements és molt elevada per saber amb qui es relaciona qui en el món dels superherois. Amb prou feines sé quins són DC i quins són Marvel, i sóc incapaç d'ubicar grups tipu X-Men o Vengadores. Lo millor de tot? que no cal saber molt de context per gaudir d'aquesta història, mlgrat ser un segon volum.
  • Una chica Dior (Annie Goetzinger). Un còmic pensat sobretot per la gent que li agrada aquest tema. Fa una mica de repàs parcial de la vida de Dior (la seva última etapa) enfocada des del punt de vista d'una periodista que 'acaba convertint en una de les seves models. El millor del còmic no és la història en sí sinó el detall i la precisió dels vestits (inclús inclou un ampli glossari i documentació al final del llibre, un punt molt destacable!).

  • Juliette. Los fantasmas regresan en primavera (Camille Jourdy). Un dels còmics que més m'agraden són els que conformen la trilogia de Rosalie Blum, de Jourdy. Per això, quan vaig veure que treia nou còmic no vaig dubtar en què l'havia de comprar. I bé, tot i que la història és menor (també l'extensió) els dibuixos i l'estil a l'hora d'expicar la història no varia i ens ofereix un bon regal pels nostres ulls. L'argument no està mal i segueix la línia. Veiem a la Juliette, una dona que per recuperar-se una mica de l'ansietat que pateix, va a passar una temporada a casa del seu pare. M'encanta el tractament del color i la delicadesa de cada traç!

  • Inversosímil (Jeff Brown). Un altre autor que m'agrada molt és en Jeff Brown. Aquest és dels pocs que em quedaven per llegir. Dels primers, seguint la línia dels seus primers còmics on exposa els seus problemes sentimentals i sexuals. Aquí en aquest còmic és quan ho fa per primera vegada. L'estil, com sempre, més preucupat per explicar la situació que pel dibuix en sí, que sovint té mancances o irregularitats (i que per això el fa tan proper) :)
  • Náufagos (Laura Pérez, Pablo Montforte). I per últim, l'últim. És a dir, el darrer còmic llegit al 2016 (un regal de Nadal per cert). Com el de Chucrut, aquesta obra ha estat la última en guanyar el premi Fnac-Salamandra graphic... i aquest cop si que m'ha agradat (i molt). Crec que m'agraden molt els còmics nostàlgics, sóc bastant subjectiva i parcial xD. Són dues persones, dues ciutats i dues époques. (Barcelona, anys 90 / Madrid anys 80). És una història d'amor entre llibres, fanzines i canvis. M'ha agradat molt!

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails