16 de gener 2017

Les noies (Emma Cline)

LES NOIES, escrit per Emma Cline, és un fenomen editorial que ha rebut molt bona crítica i que a mi m'ha agradat molt. Me'l van regalar pel meu aniversari, però vaig voler tancar altres lectures abans d'iniciar-me en aquesta. I val la pena!

Bé, he de dir que la imatge triada per la coberta no m'agrada gens. Però és la mateixa a quasi tots els països, o sigui que suposo que no van poder triar xD.

De què va el llibre? Doncs bé, és una versió lliure dels fets que van passar l'any 1969, quan un grup de noies que seguien els ideals de Charles Manson van cometre uns assassinats cruels (és el cas de la Sharon Tate, la dona del Polanski). No es parla ni de Manson ni de Tate ni de ningú conegut, els personatges són un altres. Tampoc va de la matança en sí, al contrari, com bé apunta el títol de l'obra, les protagonistes són les noies. Les noies que giraven al voltant d'aquell o qualsevol altre pirat manipulador.

Està escrit en primera persona i ens posem a la pell de l'Evie, una noia d'uns 14 anys que se sent poc estimada a casa i que, un dia, veu unes noies descalces al parc.
L'atracció que sent per aquelles noies creix a cada pàgina, sobretot per la Suzanne, que és qui sembla encapçalar el grup. Arran d'unes casualitats, l'Evie és convidada a passar la nit a la casa que comparteixen totes juntes i on s'hi celebrarà una festa hippie i on pdrà conéixer en Russell, l'home que fa que tothom es pugui sentir bé al seu voltant. Ella en quedarà encantada i tornarà tot sovint a la casa (el ranxo, que en diuen) per viure com viuen elles: de forma bruta, despreocupada, sense importar-li res. Sexe compartit, drogues, música. Es maravella perque veu tot allò que no ha tingut mai a casa i és precisament aquest ranxo que li ompla el buit (ella, de fet, prové d'un entorn benestant on no hi falten diners).

A mesura que passen les pàgines anem veient la vinculació creixent de l'Evie amb le noies, amb la casa. Tot i algunes senyals d'alerta (que només es veuen quan t'ho mires des de fora -com nosaltres- o quan ja has crescut i has deixat passar el temps) la noia segueix sense abandonar del tot aquell estil de vida, volent fer tot el que fan elles i sentir-se una més del grup. El sentiment de pertinença.

El llibre xoca perquè t'adones que és molt fàcil acabar fent coses que no haguessis pensat mai que faries. Potser fins al punt de cometre assassinats segur que no, clar, però quants adolescents tenen aquest buit interior i són vulnerables de formar part de grups manipuladors? Bé, no cal que siguin adoscents, també passa amb adults. Crec que el llibre està molt ben escrit i et va atrapant cada cop més. No hi passa res però hi passa de tot, vull dir que la narració és molt de dia a dia, del que va passant poc a poc, t'hi vas involucrant.

En fi, la pel·lícula no trigarà: els drets ja estan comprats.

Fitxa del llibre

2 comentaris:

pons007 ha dit...

Jo no l'he llegit, però acabo de venir de casa de l'Allau

Eli Ramirez ha dit...

ah mira, a mi m'ha passat a l'inversa: l'interès pel llibre -per la història- ha anat in crescendo! :)

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails